memòria històrica
“Vaig anar a la guerra a fer la pau”
Tomàs Vidal, de 95 anys, és un dels 300 represaliats pel franquisme que el 20-N rebran un reconeixement del govern per haver lluitat per les llibertats i la democràcia
La Generalitat recupera un homenatge que no es feia des del 2009
El camarada Tomàs Vidal Rins, com es presenta ell mateix, té 95 anys. Quan en tenia 17 i mig es va trobar amb la guerra.“Jo no volia anar a tirar tirs, ens van dir que ens quedaríem a la rereguarda, a vigilar la població civil, però no va ser així. Vam estar vint dies fent instrucció i el dia menys pensat ens van enviar pac al front, la primera vegada a Vallfogona”, recorda amb un fil de veu entretallat per la respiració. Des de casa seva, al poètic carrer Germandat de Gandesa, rememora com va participar en la batalla de l'Ebre.
Nascut el 16 d'octubre del 1921, el van agafar a Seròs i va acabar al monumental camp de concentració de San Marcos de Lleó. Hi va estar empresonat nou mesos, entre el setembre del 1938 i Sant Joan del 1939. Fa només dos anys que el van reconèixer com a represaliat.
El seu pas per la presó no l'havia pogut documentar mai fins que la seva filla Margarita, que és tècnica en arxius, va descobrir documentació relativa al seu pare tot fent l'inventari del fons municipal de l'Ajuntament de Gandesa. Eren els avals que Vidal havia demanat des del camp de concentració lleonès al consistori per poder sortir del camp, testimoni que no havia tingut cap mena de participació en cap bàndol polític. “Sempre havia dit que havia estat al camp de concentració; vam buscar per diversos arxius, però el seu nom no apareixia enlloc. Ja ho havíem deixat estar, i ell tenia un sentiment de recança, perquè no li havien reconegut que va estar pres. El fet de trobar els documents va ser tan emocionant que va dir que ja es podia morir perquè ja li havien reconegut que el van tancar”, explica la filla.
Tomàs Vidal rebrà demà passat un dels més de 300 diplomes que la Generalitat atorgarà a persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, un homenatge en què prendran part els historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. No és casualitat que l'acte tingui lloc un 20-N; tampoc que es faci al paranimf de la Universitat de Barcelona, símbol de la repressió franquista i la lluita per la llibertat, ja que va acollir l'embrió de moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura, motiu pel qual els docents d'aquesta universitat van ser represaliats durament. “Hem escollit un indret tan representatiu com la Universitat de Barcelona perquè va ser un dels àmbits més castigats pel feixisme; va viure les depuracions de professorat, un procés de drenatge intel·lectual i de persecució, però, malgrat tot, la universitat també va ser un dels primers llocs a mostrar símptomes de rebel·lió que van acabar esdevenint punts de ruptura capitals”, explica el conseller d'Afers Estrangers, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva.
L'homenatge no es feia des del 2009. El govern ha volgut reprendre aquest acte per distingir les persones que han estat reconegudes com a represaliades en els últims nou anys. “Recuperem la reivindicació del llegat dels represaliats pel franquisme que es va iniciar el 2009 i que no va tenir la continuïtat necessària, i ho fem en el marc de la commemoració dels 80 anys de l'esclat de la Guerra Civil”, addueix Romeva.
Malauradament, diumenge no hi podran ser tots. Àngel Olivella Salamero, veí de Gavà que també va lluitar en la batalla de l'Ebre, va morir aquest 16 d'agost. Diumenge passat hauria fet 97 anys. Romeva reconeix: “El país ha afrontat amb retard el deure de restituir la memòria històrica. Aquest procés s'hauria d'haver iniciat fa pel cap baix 40 anys i per això som tot just al principi d'un camí que ja hauríem d'haver recorregut.” La filla d'Olivella, Anna Maria, acudirà a recollir el diploma en nom seu. “Sempre explicava que si alguna cosa en aquest món li havia fet pena és haver perdut la joventut. Va veure com els morts baixaven pel riu, explicava com els havia hagut d'apartar”, descriu Olivella. Entre les calamitats que va haver de viure com a presoner, hi ha la gana i la humiliació, continua la filla: “Quan era l'hora de menjar, es posava a la fila una altra vegada, de la gana que tenien, amb el risc que l'enxampessin. Una vegada li van tirar el menjar a terra: «Tú, come del suelo! Los catalanes sois unos perros y tenéis que comer del suelo».”
Anna Maria Olivella celebra l'entrega de diplomes: “No tot es paga amb diners.” Tomàs Vidal tampoc anirà al paranimf a recollir-lo –li costa caminar–, però l'hi faran arribar a casa. N'està molt orgullós: “És molt important, perquè és personal. Me'l donen perquè me'l vaig guanyar, perquè vaig anar a la guerra a fer la pau, no a fer la guerra.”