generalitat
despesa social
El govern elevarà la despesa social 1.050 milions el 2017
Aragonès dóna per “gairebé revertides” les retallades per la crisi
Un informe revela que la pobresa afecta un 19% de catalans i un 52% d'immigrants, i que l'autonomia “limita” que s'hi pugui lluitar en contra
La despesa social prevista pels departaments de Salut, Ensenyament i Treball i Afers Socials en l'avantprojecte de pressupost del 2017 que el govern aprovarà el dia 29 creix en 1.050 milions respecte a la vigent en els comptes prorrogats del 2015, i uns 175 milions respecte al text del 2016 que el Parlament va tombar al juny. Així ho va revelar ahir a la tarda el secretari d'Economia, Pere Aragonès, després de reunir-se amb la Taula del Tercer Sector, a la qual va assegurar que s'invertirà tot allò a què s'havien compromès arran del pla de xoc i el ple d'emergència social, amb mesures com ara la renda mínima d'inserció, l'increment de la despesa en escoles bressol i de places residencials. Segons ell, amb aquestes xifres “gairebé” es poden donar per revertides les retallades arran de la crisi, ja que la despesa corrent és similar a la del 2008 i el 2009. Aragonès admetia, això sí, que no s'han pogut revertir encara en la inversió, “el pròxim repte”.
El govern, a més, es va comprometre amb les entitats socials a crear espais per avaluar conjuntament la manera com es poden implantar altres propostes, com ara la de la renda garantida, en tramitació paral·lela al Parlament. Oriol Illa, de la Taula del Tercer Sector, va insistir a demanar més inversió “en les persones” i un major repartiment de la riquesa, ja que és “inacceptable” que hagin augmentat les desigualtats en un context de creixement.
L'autonomia, un límit
Precisament, ahir al matí el departament havia presentat la Nota d'Economia Anàlisi i eines per fer front a la pobresa i la desigualtat, en què s'analitza la situació dels diferents perfils de col·lectius vulnerables de Catalunya, i que conclou que les restriccions competencials i la disponibilitat d'ingressos del govern en l'actual marc autonòmic “limiten l'abast de les polítiques públiques” per lluitar contra la pobresa. La directora general d'Anàlisi Econòmica, Natàlia Mas, va exposar que la pobresa afectava un 19% de la població el 2015, taxa inferior al 22,1% espanyol però superior a la mitjana de la UE, del 17,2%. Els participants en l'informe van recordar que, malgrat que Catalunya se sol comparar amb Dinamarca o Àustria per població i PIB, quan es tracta de pobresa està molt lluny d'aquests països, amb taxes al voltant del 12%, i se situa entre Polònia, Portugal i Itàlia. La situació és especialment greu en el cas dels immigrants, amb una taxa del 51,8% i una renda mitjana de 7.618 euros nets anuals, un 77% inferior a la de la població amb nacionalitat espanyola. Segons els experts, la situació és deguda, sobretot, a la falta d'una xarxa familiar de suport i a un menor poder de negociació de les condicions laborals.
L'informe també constata que les dones són el gènere que surt més malparat, ja que cobren menys que els homes sigui quina sigui la situació: directives, tècniques, treballadores sense formació o fins i tot pensionistes. A això s'hi suma que el risc global de pobresa femenina ha crescut del 10,7% del 2004 al 13,1% del 2014, mentre que el dels homes ha baixat del 12,8% al 10,5% en aquest temps.
Habitatge inassumible
Entre el 1997 i el 2017, el preu dels habitatges a Catalunya haurà pujat un 287%, mentre que els salaris ho hauran fet un 51%. Aquest fet, que dificulta molt l'accés a una llar, es veu agreujat perquè la propietat privada representa un 98% del parc d'habitatge, mentre que a Europa el 15% és públic, de mitjana. A Alemanya i els Països Baixos aquest percentatge supera el 25%.L'estudi recomana recuperar la creació d'habitatge protegit, les polítiques de control del mercat i establir un salari mínim per cobrir les despeses de residència. De fet,segons la presidenta de la Fundació Hàbitat3, Carme Trilla, si es descomptés dels ingressos de les llars el cost de l'habitatge quan s'elaboren els indicadors de pobresa, la taxa del 19% s'elevaria fins al 33,4%.
Combatre la pobresa amb creixement econòmic
El vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, que va assistir al matí a la presentació de l'informe, ja hi havia avançat que, malgrat que el pressupost del 2017 no serà “el que la gent necessita ni es mereix” per culpa dels incompliments de l'Estat en finançament i per la incapacitat de la Generalitat d'implementar segons quins tributs, l'executiu destinarà el màxim percentatge possible a despesa social. “Amb tota la capacitat que tinguem”, va dir, s'intentaran combatre les bosses de pobresa existents a la societat catalana. El conseller va recordar, al costat del seu equip econòmic, que les desigualtats no només tenen repercussions en la vida de les persones afectades, sinó que també “acaben tenint un preu en l'economia i en el nostre creixement”. Per això, Junqueras va indicar també que els comptes per a l'any que ve prioritzaran “l'impuls del desenvolupament econòmic català”.