Europa en temps de descompte

Ja fa temps que defenso que el projecte europeu necessita un canvi d'orientació que el connecti amb la ciutadania i que respecti els principis i valors fundacionals que el caracteritzen, com són la pau, la democràcia, l'estat del benestar, la tolerància, el respecte a les minories, els drets humans, entre d'altres. Les polítiques i els fets concrets ens indiquen que ens allunyem de l'Europa dissenyada i desitjada. En el marc català ens queda lluny aquella Europa que veiem com la connexió amb la democràcia i les llibertats i que ens situava al món, però ara una part massa significativa de la ciutadania, tot i sentir-se europeista, qüestiona l'actual Unió Europea i això passa en altres parts d'Europa. Si fem una mica d'història veurem que a la UE, que no hem d'oblidar que és una unió d'estats, sovint li demanem solucions que no estan en les seves competències ni al seu abast i que als estats ja els va bé que, en els escenaris complicats, sigui la UE l'ase dels cops. Així, l'estructura institucional de la UE no està dissenyada per prendre decisions al ritme dels esdeveniments i per això sovint queda desfasada i en entredit, o troba la solució del problema en el darrer minut, fet que és possible si els conflictes o crisis vénen un darrere l'altre. Però la situació actual ha generat que la UE s'hagi trobat amb diversos reptes i conflictes importants al mateix moment, com són la crisi econòmica, la immigració amb la crisi de refugiats o la seguretat, i tot això ha afectat les costures de la mateixa UE i les relacions amb els estats membres i també naturalment les empreses i la ciutadania. Aquest escenari requeria decisions concretes, ràpides, solidàries, consensuades i sobretot que es respectessin, fet que no s'ha produït i s'ha optat per tapar forats, que han fet vies d'aigua. Tot això ha provocat l'auge d'uns partits euroescèptics i antieuropeus que són seguits i votats per ciutadans afectats per la crisi econòmica, que se senten marginats per la política tradicional, i que són proclius als missatges, sovint populistes, dels partits que qüestionen la UE. I els resultats són evidents, a casa i a fora, amb governs autoritaris a Hongria i a Polònia, amb el Brexit, amb la nova presidència dels EUA, per posar uns casos concrets. I si no es fan canvis aviat cap a polítiques orientades al benestar dels ciutadans, que evitin les desigualtats i posin ponts perquè els que han quedat fora del sistema s'hi puguin integrar, veurem més realitats impensables només fa pocs anys. Estem en el temps de descompte, perquè Europa s'hi juga molt en el proper any, amb eleccions a la presidència francesa i les legislatives alemanyes, entre d'altres. Em consta que els governants en són conscients, però també és clar que no és fàcil capgirar-ho des de dins, de manera que cal valentia i generositat política i accions concretes. Segur que haurà valgut la pena, perquè així evitarem la deconstrucció de la UE i consolidarem el projecte europeu, bàsic per garantir el benestar, la seguretat i llibertat dels ciutadans, en un món globalitzat.