“Ubicar el Bruc al Penedès és estrany”

Molta feina administrativa i de posar ordre, que és el que en diuen l'aterratge. Els ajuntaments petits són un desori perquè no tens càrrecs intermedis i acabes prenent des de les grans decisions fins si la paperera la posem al costat de l'arbre o de la parada de l'autobús. Implica molta feina del dia a dia. Però, sobretot, estem satisfets de com estan anant les coses en transparència, en obertura de l'Ajuntament, en deixar pas a la gent perquè es faci seves les festes, i la vida cultural i social.

Està anant bé. Els cinc regidors treballem amb molta autonomia i independència. Tots estan fent la feina molt bé. I amb EBET hi ha diferències polítiques, i això ens obliga a un diàleg constant. És un diàleg que és bo per al municipi. Hi ha molta pluralitat i és bo que surti a nivell polític.

El número u seria treballar un POUM, per redefinir el que volem ser en el futur. Volem que sigui molt participatiu i que ens doni el Bruc que volem per a la primera meitat del segle XXI. Si tot va bé, a mitjan 2017 començarem a treballar-hi en ferm. Tenim unes normes subsidiàries de l'any 1983. A nivell tècnic és imprescindible millorar-ho. Sobretot volem projectar el Bruc que volem. I això vol dir com enfoquem el medi ambient, com projectem l'agricultura, el turisme, el comerç. Pretenem que el Bruc generi riquesa i no es converteixi en un poble dormitori. Que els nostres fills no hagin de marxar a treballar i viure a Barcelona o al Baix Llobregat.

Hi ha dues realitats perquè en principi la millora de l'economia també l'estem notant al Bruc, i així ho corroboren les xifres. No obstant això, la crisi ha fet molt de mal i tenim una gran quantitat de situacions socials complicades. Ens toca continuar apostant per uns serveis socials potents i que donin el màxim de cobertura. Cada any hem anat incrementant les partides amb aquestes finalitats.

Hem de donar solució a les urbanitzacions que tenen dèficits urbanístics, bàsicament Montserrat Park i Mas Grau. Al Mas Grau, si tot va bé, el 2017 arrencarem les obres d'urbanització i passarà a ser sòl consolidat. I Montserrat Park és una urbanització molt gran, de 800 parcel·les, amb 250 d'ocupades. Nosaltres hem tirat endavant un grup de treball que inclou les associacions i els grups polítics. Hem posat sobre la taula una proposta de solució urbanística que en els propers mesos hem de sotmetre a debat públic.

Els serveis són molt deficitaris. Tenen aigua només un dia a la setmana. Hi ha carrers que no estan asfaltats, zones sense enllumenat. I això comporta que l'Ajuntament ara no dóna llicències d'edificació perquè la urbanització és deficient.

El casal familiar és un edifici que van fer la gent del Bruc als anys seixanta i es va fer sobre uns terrenys que es van cedir al Bisbat. I, per tant, tot i que el va fer la gent del poble, és del Bisbat. La gestora va dimitir i el casal va tancar. L'anterior consistori va signar un conveni amb el Bisbat, amb un lloguer simbòlic a 35 anys; a canvi, l'Ajuntament es compromet a tenir-lo en condicions.L'any passat es va fer el bar, que és el que inaugurem. I l'any que ve, si podem, farem tota la planta baixa per fer un hotel d'entitats. El 2018 faríem la part de la platea i la caixa escènica del cinema- teatre. En dos anys hauríem de ser capaços de deixar-ho tot enllestit.

Sí. Ara crec que estem en un 14% d'endeutament. La idea és canviar-ho. El pla d'inversions que estem treballant implica incrementar l'endeutament i consumir una part del romanent de tresoreria que tenim. No és raonable que els veïns paguin impostos per tenir els diners al banc, sinó perquè es belluguin i llueixin.

Tenim la sort que tenim el projecte Life, que persegueix fer una tasca de prevenció d'incendis mitjançant l' explotació de la zona forestal. Incendis com el que vam tenir són molt virulents perquè es troben en zona ja recuperada d'incendis anteriors i, com que no s'ha gestionat el bosc, hi ha molt combustible i crema de forma gairebé incontrolable. La idea és recuperar feixes, camps antics i posar bestiar a netejar sotabosc. Així, si arriba un altre incendi no serà tan violent. El bosc mediterrani, un dels mecanismes de regeneració que té, és el foc. Pot semblar cru però els veïns de la zona ho han assumit. El que ens ha portat l'incendi és una voluntat de tirar endavant la zona. Tinc l'esperança que a partir d'ara les coses es faran millor i recuperarem la zona com a pulmó verd.

És un dels reptes que tenim. Tenim un actiu turístic de primer ordre que s'està explotant moltíssim. Però tenim la sensació que ens toca posar una mica d'ordre a tot plegat. Estem treballant la possibilitat de controlar l'accés amb cotxe a la muntanya i posar aparcaments de dissuasió per evitar que s'aparqui a peu de roca. Valorem el parc natural, generem rutes i això farà que el turista que ve a la muntanya prengui consciència que la seva base de partida és el Bruc. Evitar que vinguin, aparquin a peu de roca i marxin. Si aparques aquí, hi ha tots els serveis. Llavors la iniciativa privada ja ens portarà hostals o el que calgui. Ara no hi és perquè la sensació és que és un poble de pas.

És un tema sobre el qual hi ha molta desinformació. És difícil prendre un posicionament de què pot significar la creació d'una comarca. Al Bruc sempre hem estat entre dues aigües, estem dins l'Anoia però tenim molt component del Baix Llobregat. El sentiment montserratí hi és perquè la muntanya és part de la nostra manera de ser. Però el tema de la comarca caldria valorar-lo bé. No dic ni que sí ni que no. Si vol dir que estem creant un Baix Llobregat nord, potser ens ho plantegem.

Penso que hem de definir el país sencer. Quan tinguem un estat ens tocarà pensar si pensem en vegueries i deixem enrere les diputacions. El que veig és que el pes de la maquinària burocràtica és brutal. Jo tendiria a una simplificació.Una vegada més, amb el tema de les vegueries quedem desubicats. És clar que ubicar el Bruc al Penedès nord és bastant estrany. Si féssim una consulta, la gent tiraria cap a la Catalunya Central.

Penso que arribarà el dia que els ajuntaments haurem de fer el pas endavant i, d'alguna manera, fer palesa la força de la gent. Si no em fallen els números, 700 ajuntaments volen tirar endavant la independència. Quan parlem de desobediència o d'obediència a la sobirania del poble català, arribarà un moment que els ajuntaments hauran de plasmar-la amb mesures concretes.

Ens van demanar informació de l'Audiencia Nacional, però res més. Penso que és part del joc. Per desgràcia, la incapacitat de negociació política els porta a recórrer al sistema judicial.