parlament
reforma horària
El Parlament posa a l'hora el rellotge
La cambra s'adapta a un horari més racional i avança dues hores l'inici de l'activitat i l'hora de dinar
Forcadell vol que la institució “doni exemple” mentre s'enllesteix la llei general
Al Parlament s'han acabat les sobretaules, les comissions maratonianes de més de quatre hores i apagar el llum més tard de les nou del vespre. La cambra catalana és la primera administració que ha optat per adaptar-se a uns horaris més racionals, i també més saludables, que, un any després, satisfan la majoria dels diputats i treballadors de la institució.
La prova pilot va començar tan bon punt es va iniciar la legislatura, amb la investidura de Carme Forcadell com a presidenta del Parlament. Un dels primers detalls que van sorprendre la presidenta va ser precisament l'horari. El que pensava que era una excepció –sobretaules llargues i sessions plenàries que acabaven passades les deu de la nit– va resultar una pràctica habitual entre els diputats i els treballadors de la cambra. Forcadell provenia del sector de l'ensenyament, amb uns horaris més regulats i pautats, que ha decidit introduir a l'hemicicle. “Tan important és saber quan comencem la sessió com l'hora que acabarem”, assenyala.
Al gener s'iniciava la legislatura amb la investidura de Carles Puigdemont i, paradoxalment, aquell mateix mes, un dels impulsors de la reforma horària a Catalunya, Fabian Mohedano, de Junts pel Sí, agafava l'acta de diputat en substitució d'Artur Mas, que havia renunciat a l'escó.
Els horaris intempestius, la voluntat cada cop més ferma dels diputats de conciliar els àmbits laboral i familiar i, sobretot, la presència de més dones parlamentàries a l'hemicicle van acabar d'obrar el canvi: guanyar dues hores a la jornada laboral. Lluny queda un calendari en què, als anys vuitanta, no es començava l'activitat fins a quarts de dotze del migdia, i la franja entre les tres i dos quarts de sis de la tarda es dedicava a dinar i a reunions de feina. El ple es podia allargar fins a les onze de la nit. En aquells anys, a l'hemicicle, hi seien 127 homes i vuit dones.
Ara, en canvi, entre les nou i les deu del matí comença a sonar el timbre que crida els diputats a seure als escons quan hi ha sessió plenària. El primer dia comença a les deu del matí i el segon ja s'avança una hora, perquè la majoria dels parlamentaris que viuen fora de l'àrea metropolitana ja es queden a fer nit a Barcelona. Entre la una i dos quarts de dues, s'atura l'activitat per anar a dinar, i es reprèn a les tres de la tarda per poder-la finalitzar com a molt tard a dos quarts de set. A l'hemicicle, ara hi seuen 78 homes i 57 dones, un factor clau que ha facilitat el canvi, assenyala Mohedano, i Forcadell ho comparteix. La presidenta admet que ha hagut de treballar amb mà de ferro per poder fixar uns horaris més racionals. “Ara tothom està més content, però ha costat, perquè hi havia uns hàbits de fa molts anys i a alguns diputats els costava alterar-los”, explica. La dirigent considera que la reforma horària és un “tema de país” que “ens acosta als horaris europeus” i que, a més a més, ha de comportar hàbits saludables, com dormir vuit hores. Escurçar el temps de les intervencions dels diputats en les juntes de portaveus també és una mesura que Forcadell porta a la pràctica en aquesta legislatura per agilitzar la feina. Als diputats, a més, se'ls lliura, per primera vegada, l'ordre del dia del ple amb la pauta horària que seguirà cadascun dels punts que es debatran en la sessió.
L'horari nou ha arribat per quedar-se, malgrat algunes dificultats. La majoria dels diputats asseguren que l'objectiu de conciliar la vida laboral i familiar és tot un repte per a ells, ja que, un cop s'acaba la jornada al Parlament, la feina continua als ajuntaments –alguns parlamentaris també són alcaldes o regidors– o en actes públics i de partit. Adaptar-se a aquests horaris també està sent complex per als diputats que viuen fora de la demarcació de Barcelona, més subjectes als horaris del tren i al trànsit de les carreteres per arribar a l'hora al Parlament. El portaveu de Junts pel Sí i alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, valora positivament el canvi: “La feina l'hem de fer igual i, per tant, alguna cosa hem guanyat.” L'àmbit en què els parlamentaris han notat més els beneficis del canvi d'horari és l'activitat diària, concretament les comissions, que ara comencen a les tres de la tarda.
Prèdica sense pràctica
El Parlament ha estat la primera institució a aplicar la reforma i, com a cos legislatiu, és l'encarregada d'elaborar la llei que permeti estendre la reforma horària a tots els àmbits socials i laborals de la societat. Per això, i fins que no s'hi incorporin la resta d'administracions, el Parlament és un bolet enmig del tragí polític, la qual cosa provoca certs desavantatges com, per exemple, fixar una reunió de feina al migdia amb càrrecs o treballadors d'altres administracions. “Quan ells dinen, nosaltres ja hem de començar l'horari de tarda”, explica la diputada Eva Granados (PSC).
I, si no hi ha conciliació, quins són els beneficis? A més de gaudir d'horaris més racionals, Mohedano recull els arguments dels experts, que assenyalen que el canvi d'horari també permet tenir uns hàbits més saludables, ja que afavoreix que l'organisme s'adapti als ritmes circadiaris, al rellotge intern del cos que marca el millor moment per ingerir aliments i descansar. Amb tot, el diputat alerta que l'èxit del projecte dependrà també d'altres canvis que facilitin el teletreball, apostin per horaris més flexibles i millorin el transport públic.
Més pendents del transport que de les hores
Emma AnsolaEls diputats menys favorables al canvi d'horari són els que tenen fixada la residència a les comarques de Tarragona, Lleida i el nord de Girona. La distància quilomètrica no ajuda gaire a conciliar els horaris i sovint aquests parlamentaris depenen més dels horaris del tren que no pas del rellotge. És el cas dels diputats de Junts pel Sí Meritxell Roigé, que ocupa l'únic escó, aquesta legislatura, que prové de Tortosa, al Baix Ebre, i Òscar Ordeig (PSC), que viu a la Seu, a l'Alt Urgell. Quan hi ha ple i comissions, tots dos es traslladen amb el seu propi cotxe. Roigé té dues hores de recorregut, si tot va bé, fins a arribar a Barcelona, on fa nit quan hi ha sessió. La conciliació en els dos casos és difícil, i el nou horari els ha perjudicat més a ells que a la resta de companys: estaran dos dies fora, perquè, malgrat que l'activitat parlamentària la puguin acabar a quarts de set de la tarda, casa seva queda massa lluny.