Forats oberts a la Constitució

Amb més o menys vocació hi ha acord per reformar la Constitució en aquells que volen continuar amb l'Espanya unida. La Carta Magna, en pro d'una pau social, va deixar molts temes pendents per a les noves generacions que mai s'han pogut adreçar. Ni a les èpoques que els partits majoritaris no han tingut majoria. És injust parlar del “paperet del 78”, com l'anomena Podem, i també ho és parlar de l'intocable marc constitucional que mai ha pogut complir articles escrits tan bàsics i importants de la Constitució com ara que tots els ciutadans espanyols han de tenir un treball digne en un país en què dissortadament hi ha un 20% d'atur malgrat els bons desitjos constitucionals.

En tot l'arc parlamentari es deixa entreveure una certa voluntat de reforma. Tot i les pors corresponents, ha empitjorat la situació per a l'obertura del meló. Encara avui tot plegat es veu com una aventura que pot provocar tirar-se pedres al propi taulat dels partits polítics. La possible reforma s'ha precipitat gràcies a l'aparició dels nous partits. Sovint el problema rau en el fet que molts ciutadans no saben el que proposen els uns i els altres. Quins canvis són els necessaris i els urgents. On és més clara una reforma de la Constitució és en el títol vuitè, el que parla de les autonomies i del qual ningú està satisfet pel recel que provoca. No té sentit que hi hagi moltes persones espanyoles que, amb l'article a la mà, puguin creure que la Generalitat de Catalunya és una institució que només gasta els diners de la resta dels espanyols. Urgent és una reforma de la llei electoral que aconsegueixi canviar els mals vicis de la classe política, com ara les llistes tancades o la limitació de mandats o la successió de la corona, etc.

Forats oberts a la Constitució del 1978. El PP i el PSOE s'hauran de posar d'acord, amb el suport de Ciutadans, en allò que van poder fer per canviar-ho i que no van fer per la mandra d'acceptar les noves realitats.