La fiscalia vol que el jutge ampliï les imputacions pel «cas Millet»

Demanarà que declarin la filla de Montull, els tresorers i l'exsecretari del Palau

Fa gairebé un mes que l'expresident de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Fèlix Millet i el seu home de confiança, l'exdirector administratiu Jordi Montull, van declarar davant del jutge d'instrucció número 30 de Barcelona i la fiscalia vol que la investigació del saqueig de l'històric ens musical continuï avançant. Per això, els fiscals Pedro Ariche i Francisco Bañeres demanaran al magistrat que citi a declarar com a imputades la resta de persones que figuren a la querella per la suposada apropiació de fons del Palau. Es tracta de la primogènita de Montull, Gemma, exdirectora financera de l'entitat i que, segons la fiscalia, va tenir «un paper material molt important en el disseny de l'estratègia delictiva conjunta»; de Pau Duran, tresorer i membre de la junta directiva de l'Orfeó i del patronat del Consorci del Palau, que va ser suspès del càrrec després de saber-se que la fiscalia l'implicava en el cas Millet, i del tresorer Enric Àlvarez, de 84 anys, que assegura que no tenia cap control sobre els comptes tot i el càrrec que ocupava.

En el punt de mira de la fiscalia se situa també l'advocat Raimon Bergós –que era secretari de la fundació i que va ser rellevat del càrrec quan es va destapar l'escàndol–, ja que Jordi Montull va afirmar en la seva declaració que el bufet de Bergós –que assessorava el Palau– els va recomanar que utilitzessin factures falses per justificar a Hisenda la sortida de 2,3 milions d'euros de la institució l'any 2003, factures que procedien d'empreses que treballaven per a l'entitat. Segons Montull, ell i Millet no van anar mai a Hisenda, ja que Bergós i el seu company de despatx Santiago Llopart s'encarregaven d'aquestes gestions. «Tota la documentació la va entregar el senyor Llopart», va assegurar.

L'engany a l'Agència Tributària també queda reflectit en una carta que Bergós va remetre a Montull el 2005, en què es descriu amb detall l'estratègia que els lletrats i la fundació van utilitzar per «deixar fora de l'abast» d'Hisenda «temes d'impossible justificació fiscal». L'advocat parla en la seva missiva de falsificació de documents i de creació de factures, entre altres pràctiques, i també sosté que Llopart i Edmundo Quintana (del mateix despatx) van col·laborar «de manera mancomunada amb Gemma Montull» en la preparació de documents, pràctica que inclou la modificació de rebuts de persones que haurien cobrat de la fundació sense retencions o pagaments a jubilats per «tasques desconegudes». La fiscalia vol interrogar Bergós per totes aquestes qüestions i, per això, sol·licitarà al magistrat que el citi a declarar com a imputat, malgrat que el lletrat no figurava a la querella.

La fiscalia, d'altra banda, demanarà al jutge que comenci a prendre declaració als testimonis proposats en la querella, entre els quals figuren l'advocat Joan Segura, secretari de la fundació fins al 2004; la secretària de Millet, Elisabeth Barberà, i la que va ser durant anys responsable de comptabilitat, Rosalia Inglés. La fiscalia presentarà al jutjat un escrit amb les peticions coincidint amb la presentació de les auditories dels comptes de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i de l'Associació Orfeó Català (realitzada per Deloitte) i dels comptes del Consorci (efectuada per la Intervenció General de la conselleria d'Economia), que el magistrat tindrà sobre la taula divendres.

Comissions a l'Ametlla

La fiscalia també demanarà al jutge d'instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, que investigui de manera paral·lela al saqueig del Palau les suposades comissions vinculades a la requalificació d'uns terrenys que Fèlix Millet té a la urbanització Avellaners de Can Plandolit (al sud de l'Ametlla del Vallès), procés que es va realitzar entre el 2002 i el 2003. Les comissions estarien detallades en un manuscrit, inclòs en el procés judicial, que el nou equip directiu del Palau va trobar al despatx de l'exdirector administratiu Jordi Montull, i l'autor dels documents, segons l'acusació exercida per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música, seria l'home de confiança de Millet. En el manuscrit figuren anotacions com «alcalde», «convergència», «biblioteca» i «campanyes electorals», a banda de detalls sobre com s'havia de finançar el projecte.

«Mea culpa»

El patró del Palau de la Música i expresident de Caixa Catalunya, Antoni Serra Ramoneda, va instar ahir els seus companys a dimitir dels seus càrrecs i a entonar el mea culpa perquè no van detectar que hi havia «alguna cosa podrida» a l'entitat. En un article publicat ahir a El Periódico, Serra Ramoneda considera que els patrons haurien d'haver «exigit una rendició de comptes detallada a la reunió anual» i tenir «suficient olfacte» per deduir que alguna cosa no anava correctament per «indicis més que evidents, com la generosa contractació de familiars». «No hem estat a l'altura de les circumstàncies», conclou. Es dóna el cas que, a més, Antoni Serra Ramoneda figura com a assessor de l'empresa de consultoria que feia les auditories del Palau de la Música i que no va detectar cap anomalia important.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.