Guerra bruta contra el procés
“Sempre ens hem de trobar aquí”
A les vuit del matí ja hi havia alguns ciutadans davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Quan hi van arribar la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i tot el seguici del govern, representants polítics i alcaldes, el passeig Lluís Companys era força ple. Alguns que hi havien estat quan l'expresident Mas va anar a declarar pel procés participatiu del 9-N deien que aquesta vegada hi havia més gent. En el seguici destacava la presència de diputats de Catalunya Sí que es Pot (com Lluís Rabell i Jessica Albiach) i de regidors dels comuns de l'Ajuntament de Barcelona (com Jaume Asens). Quan la comitiva sortida del Parlament avançava cap a l'Arc de Triomf, la diputada de la CUP Mireia Boya va fer un gest a Rabell perquè ocupés també la primera fila. A la capçalera, una Forcadell amb el rostre contret però que feia esforços per somriure, conversar amb naturalitat i saludar els qui se li acostaven, era flanquejada pel president Puigdemont (seriós) i el president de Junts pel Sí, Jordi Turull, aparentment lleuger. També a primera fila, Mas caminava amb semblant sorrut, els líders de l'ANC i Òmnium –Jordi Sànchez i Jordi Cuixart– comentaven la jugada distesament i el vicepresident Junqueras mantenia un mig somriure dels que volen encomanar aplom. Força a davant de la comitiva, hi havia els membres del govern, els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach i la diputada cupaire Gabriela Serra, que justament ahir feia anys.
Els seguien un bon grapat d'alcaldes i regidors sobiranistes. Alguns havien hagut de matinar per ser a quarts de nou, amb les seves vares, davant del Parlament, tal com ja va passar en el seguici de suport a Mas. És el cas de Carles Gibert (alcalde de la Granadella, per ERC) i Jordi Sarlé (el Soleràs i també republicà). “S'han de fer tots aquests actes perquè s'acolloneixin (en referència a l'Estat espanyol), això sempre serveix”, va comentar Sarlé. Eduard Sànchez (PDECat), de Monistrol de Calders, va recalcar que feien un “acte de suport democràtic a una institució i la seva presidenta, tractada injustament”. Un parell d'alcaldes del Baix Empordà, Joan Hostench (Albons) i David Font (Bellcaire d'Empordà), que s'havien presentat per Unió en les eleccions municipals, van subratllar el seu “rebuig a la judicialització que es fa de la política”. “Mai havíem arribat a aquest extrem, si deixem passar això potser que fem un pensament”, va concloure Hostench.
L'opinió dels alcaldes basculava entre un cert convenciment que la justícia arribarà fins al final en la causa contra Forcadell i la intuïció que això pot donar una empenta al procés independentista. Evitaven l'escletxa del dubte sobre si es farà el referèndum d'autodeterminació, encara que les respostes admetien versions: “segur que sí” (que se celebrarà), “no pot no fer-se” o “suposo que sí” van ser algunes respostes recollides per aquest diari, amb repeticions de la paraula clau, “desobediència”.
A la Ciutadella, la comitiva va mantenir el to solemne i contingut. Una aturada davant les lletres “Democràcia”, ja utilitzades el dia abans en la lectura del manifest de suport a Forcadell, va marcar un primer moment de reafirmació. Abans de deixar enrere el parc, Puigdemont va acomiadar Forcadell amb un parell de petons, i quan el seguici va encalçar el passeig Lluís Companys ja es va començar a fer evident el bany de masses en què es convertiria l'acte de suport davant del TSJC, després d'una posada en escena que va tornar a apel·lar a l'èpica: aplaudiments, crits d'independència, moltes estelades (amb pals llargs i vistosos) i crits de “Forcadell” i “Fora, fora, fora la justícia espanyola”. Tot plegat va culminar amb la interpretació d'Els Segadors, i tot el seguici rere les lletres de “Democràcia” altra vegada, abans Forcadell no entrés a declarar. En aquest punt, la presidenta de la cambra va semblar tibar encara més les barres com per contenir una certa emoció. Quan anava a travessar el portal de l'edifici judicial (l'instant tenia alguna cosa de plató televisiu abans d'entrar “a la porta de la història”), Forcadell va llançar petons i va aixecar els braços en agraïment.
Durant l'escassa mitja hora de la declaració, l'ambient entre els dirigents polítics es va anar relaxant, mentre els líders de cada partit feien la ronda de declaracions per als mitjans. Gabriela Serra va fer broma amb el diputat de JxSí Lluís Llach, amb qui van treballar braç a braç en la comissió del procés constituent. És justament per haver propiciat el debat d'aquestes conclusions que Forcadell està encausada. En to divertit, Serra li deia a Llach si no se'n recordava del que li havia de dir aquell matí (referint-se al seu aniversari).
Fins i tot les vares dels alcaldes -alçades en senyal de suport- van generar un moment còmic, quan la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, va ensenyar la seva vara desmuntable. El diputat al Congrés pel Partit Demòcrata, Francesc Homs, va ironitzar elucubrant sobre si era una eina útil per anar a collir bolets. L'espera va propiciar retrobades d'alcaldes que no es veien de feia temps. Dos d'ells van fer un intercanvi de paraules curiós. Com allò que se sol dir tòpicament quan només et trobes determinada gent als enterraments, un alcalde va exclamar a un altre: “sempre ens hem de trobar aquí”.
Però l'ambient era de reafirmació i alguns ciutadans -sobretot gent gran- aprofitaven l'espera per retratar-se amb dirigents polítics. Una senyora va comminar Llach, d'una revolada, a deixar “aquests de la CUP” per poder-s'hi fer una foto. A la sortida de declarar, Forcadell va arrodonir el bany de masses acostant-se i saludant als congregats.