israel
diplomàcia
Represàlies diplomàtiques sense precedents
Netanyahu amenaça tots els països que van votar a favor de la resolució contra les colònies jueves
Israel tem una altra proposta de condemna a l'ONU
El govern aprovarà fer més assentaments
La resolució aprovada divendres passat al Consell de Seguretat de l'ONU que declara il·legals les colònies en territoris palestins ocupats continua portant cua. La proposta havia de ser presentada en principi per Egipte, però finalment va ser proposada per Veneçuela, Malàisia, el Senegal i Nova Zelanda. La novetat va ser que els Estats Units, que han aplicat sistemàticament el dret a vet a favor d'Israel, aquesta vegada es van abstenir, tot i les peticions del govern israelià perquè no ho fes, i va facilitar la seva aprovació.
En ple dia de Nadal, Israel va cridar els ambaixadors dels estats membres del Consell de Seguretat que van votar a favor de la resolució 2334 –el Senegal, Nova Zelanda, Rússia, la Xina, França, el Regne Unit, el Japó, Ucraïna, Egipte, Angola, l'Uruguai i l'Estat espanyol– i els va amenaçar de prendre mesures en contra. Seguidament va retirar els seus ambaixadors i va congelar les relacions diplomàtiques amb Nova Zelanda i el Senegal, ja que amb els altres dos estats promotors –Veneçuela i Malàisia– no hi manté relacions.
El primer ministre, Benjamin Netanyahu, visiblement molest principalment amb els EUA, va ordenar als seus ministres que fins a la presa de possessió de Donald Trump, el 20 de gener, s'abstinguin de viatjar als països que van votar a favor de la resolució i que no es reuneixin amb cap representant dels seus governs.
“Aquells que estan contra nosaltres seran derrotats, perquè pagaran un preu diplomàtic i econòmic per les seves accions contra Israel”, va advertir Netanyahu la nit de Nadal per televisió en encendre la primera espelma del canelobre de la festa de la Hanukkà, que commemora un alçament en armes dels jueus en el segle II abans de Crist.
Les autoritats israelianes temen que el Consell de Seguretat aprovi una segona resolució abans de la sortida de Barack Obama en la qual s'estableixin els paràmetres per reiniciar les converses de pau entre israelians i palestins. La pròxima conferència internacional convocada per París a mitjan gener podria servir també com a plataforma perquè la comunitat internacional intervingui i expressi la seva posició respecte a la resolució de l'enquistat conflicte.
Malgrat la resolució de condemna, les autoritats israelianes planegen aprovar aquesta setmana noves construccions d'assentaments, entre les quals hi ha 618 habitatges al territori palestí ocupat de Jerusalem Est. Demà es reunirà el Comitè Local de Planificació i Construcció de Jerusalem en el qual s'espera que s'aprovin 282 habitatges a l'assentament de Ramat Shlomo, 140 en el de Pisgat Zeev i 216 més a Raot, a més d'altres que podrien afegir-se a aquests dos últims.
Aquest ha estat l'últim capítol, i el més tens, de vuit anys de males relacions entre els EUA i Israel per les grans diferències ideològiques entre Obama i Netanyahu, i principalment per la mala química entre els dos dirigents. El primer ministre israelià creu que les relacions seran molt millors amb Trump com a president. Aquest, després de l'aprovació de la resolució, va dir que tot serà molt diferent a partir del dia 20 quan sigui investit president en considerar que el text aprovat és una gran derrota per a Israel i fa més difícil aconseguir la pau.
LES FRASES
Satisfacció palestina
Els palestins van definir la resolució de l'ONU com una “fita històrica” i “una gran bufetada de les Nacions Unides al govern radical israelià”. “La comunitat internacional ha enviat un clar missatge a Israel. La pau i la seguretat no s'aconsegueixen amb ocupació i colònies il·legals, sinó a través de la solució de dos estat amb la creació de l'Estat palestí en les fronteres del 1967 i amb Jerusalem Est com a capital”, va afirmar el secretari general de l'OAP, Saeb Erekat. El Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel també ha pres represàlies contra els territoris ocupats, i va ordenar la suspensió dels contactes polítics de les forces armades amb l'ANP, tot i que la mesura no afecta la cooperació bilateral en matèria de seguretat.