Les regles per a la convocatòria

El codi de bones pràctiques sobre referèndums, elaborat per la Comissió de Venècia, estableix les regles europees per a la celebració d'aquestes convocatòries. El govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s'agafa a una de les més significatives per desmuntar el possible intent dels partits constitucionalistes de boicotejar la votació promovent l'abstenció: no hi ha d'haver una participació mínima perquè el referèndum sigui vàlid. En canvi, la Comissió de Venècia, que és un òrgan consultiu del Consell d'Europa, estableix altres principis que, si l'executiu vol complir, pugen el llistó organitzatiu del referèndum. Per exemple, el registre d'electors ha d'estar prèviament elaborat, no es pot fer a peu d'urna amb els votants que acudeixin als col·legis. El cens ha de ser anterior i actualitzar-se cada any o bé fer-ne un d'específic al qual els ciutadans es puguin inscriure durant un termini relativament llarg. A més, també reclama que el referèndum estigui emparat per una constitució o un estatut. En cas que no sigui així, ho ha d'estar per una llei que no sigui esmenada durant l'any previ a la celebració de la votació o, almenys, durant l'any posterior a la promulgació del referèndum, tenint en compte que aquestes convocatòries difícilment es fan amb tanta antelació, a diferència de les eleccions, que es desenvolupen en intervals temporals més estables. En aquest aspecte, el memoràndum explicatiu del codi de bones pràctiques es mostra obert a aquestes possibilitats tenint en compte que el propòsit és impedir la manipulació.

Pel que fa al quòrum, la Comissió conclou que no és recomanable establir una participació mínima per validar la votació perquè els votants que s'abstenen s'assimilen als que voten en contra de la proposta, i poden boicotejar la votació, tot i que realment siguin una minoria. Els opositors poden decidir no participar en la campanya i incrementar l'abstenció, de manera que el quòrum no es pugui completar. Aquesta pràctica, tenint en compte que poden ser minoritaris, no és saludable per a una democràcia, sosté la Comissió. A l'hora de llegir els resultats, l'estipulació d'un percentatge mínim del registre electoral per determinar la victòria tampoc és recomanable perquè pot provocar una situació política complexa si el projecte obté el suport d'una majoria simple inferior al llindar de representació fixat. També pot dificultar en excés les possibilitats de canvi, fins al punt que la majoria democràtica percebi que ha estat injustament privada de la victòria.

La claredat de la pregunta és clau i, d'acord amb la Comissió de Venècia, ha de ser binària. Això vol dir que no ha d'induir a l'error ni pot suggerir cap resposta, ni tampoc mencionar les possibles conseqüències d'una aprovació o d'un rebuig de la proposta perquè podrien condicionar el vot. Els electors han de poder respondre les preguntes amb un “sí”, un “no” o un vot en blanc, i han de saber si el resultat de la votació serà consultiu o vinculant.

Un òrgan imparcial ha d'organitzar el referèndum, i s'ha de poder disposar de la participació d'observadors nacionals i internacionals que acreditin el compliment de tots els requisits democràtics. La Comissió també recorda que hi ha d'haver igualtat d'oportunitats per als partidaris i detractors de la proposta que es vota en aspectes com ara les subvencions públiques, la cobertura dels mitjans de comunicació o la difusió de la propaganda electoral. Les autoritats no poden fer campanya per una opció per assegurar l'oportunitat i la lliberat dels electors a formar-se una opinió.