«Mollerussa encara bé la crisi per la vitalitat del seu teixit econòmic»

– «Per sort el teixit econòmic de la ciutat té molta vitalitat. El comerç és la primera empresa de Mollerussa, la petita i mitjana empresa és molt important. També tenim grans empreses com són Pujol o Nufri i que estan molt vinculades a la ciutat i que també se senten molt seva la comarca, de manera que no hi ha perill de deslocalització com els ha passat en altres ciutats. Amb aquestes armes, amb aquesta vitalitat, crec que el teixit econòmic de Mollerussa té prou bones perspectives per encarar bé la crisi i sortir bé d'aquesta situació.»

– «En sis anys hem passat de 10.000 a 15.000 habitants. Sobretot, aquest increment es deu a l'arribada de gent nouvinguda d'altres països. Ara, amb la crisi, n'hi ha força que es queden sense feina. Per tant, l'acció social és molt important, ens ha calgut i ens caldrà encara més incrementar els serveis socials, les ajudes bàsiques, a l'habitatge, els ajuts a les persones joves, a la inserció laboral, a diverses qüestions vitals per a la gent. Hem de treballar aquestes qüestions i també l'educació, els drets i els deures de tothom, que és la base de la integració, per prevenir futurs conflictes. Ara mateix hem llançat un conveni per a augmentar el programa de mediació social, que resol petits conflictes familiars i d'integració.»

– «Hem engegat un pla financer per optimitzar recursos, fer un control molt rigorós de les despeses i mantenir les inversions i serveis. Inclou iniciatives com incrementar la plantilla de la brigada per fer les obres de manteniment amb els propis recursos. Per exemple, hem accelerat els treballs fent-los de la piscina municipal des de la brigada. Tot això fa possible mantenir un alt nivell d'inversions. A Mollerussa hi ha ara grans inversions que feia temps no hi eren. Estem tirant endavant obres iniciades per governs anteriors, com l'arxiu comarcal, el museu dels vestits de paper o els vestidors del pavelló, i d'altres que hem iniciat nosaltres com els pisos socials de l'Incasòl, les reformes vinculades al pla estatal com l'edifici Sant Jordi. I tenim plans de futur com el Parc de la Serra a través d'un pla director que integra l'entorn natural, la fira, els instituts, l'IRTA, empreses, i que aplega més de mil alumnes.»

– «Cal més diàleg. El trencament amb Esquerra ens ha requerit més esforç, més planificació, ens ha obligat a buscar encara més el consens amb els grups de l'oposició, amb tots. Així hem pogut aprovar els temes importants malgrat trobar-nos ara mateix en minoria al ple municipal.»

– «Jo crec que acabarà així. Falten dos anys. I aviat tothom començarà a preparar les eleccions, cosa que no afavoreix assumir acords i compromisos.»

– «A continuar sent una ciutat molt dinàmica i emprenedora, encara amb més intensitat si és possible. Som un pol econòmic important. Organitzem 11 fires a l'any. El nostre principi bàsic és mantenir i millorar l'activitat cultural, esportiva i firal del municipi. Això ens dóna vida, llocs de treball. Ara ens hem de plantejar què fer en un futur, i per això volem engegar el Pla Estratègic de la Ciutat fet des de la base, des de la ciutadania.»

– «Volem que Mollerussa defineixi quina és la seva estratègia de futur i que ho faci no des dels polítics i les institucions, sinó que les propostes surtin de la ciutadania. Engegarem un procés de participació per elaborar-lo. La intenció és definir no només el model urbanístic sinó anar més enllà, fins al model comercial o el turístic, on tenim molt camp per córrer gràcies a l'estany d'Ivars, el museu de l'Aigua i la Casa Canal, o el Museu dels Vestits de Paper, on som una referència.»