“El judici a la política hauria de preocupar els demòcrates”

Sí, sense dubte. Crec que els parlaments són per això, per parlar i per debatre tot allò que interessa a la ciutadania, i no tindria sentit si haguéssim de posar-hi traves. Per tant, el Parlament està fent el camí correcte, tenint en compte, a més a més, que la mesa del Parlament, i jo com a presidenta, sempre hem complert el reglament de la cambra catalana.

Tenia molt clar que no seria una tasca fàcil, perquè evidentment el Parlament, com a representació del país, és divers i plural i, per tant, les opinions que s'hi expressen són diverses i plurals. Per això sabia que seria una feina complicada, però no vaig pensar en cap moment que la judicialització de la política arribaria tan lluny.

No ho preveig, i continuo pensant que la inhabilitació seria una decisió tan antidemocràtica que seria molt difícil explicar-la a la resta del món. Personalment hem fet el que s'havia de fer d'acord amb el reglament de la cambra, però és cert que el que està passant és molt greu: la judicialització de la política, certament, és molt greu, però la inhabilitació seria un atac contra la democràcia i un fet inexplicable. Ara estem a l'espera de veure què passarà i també és cert que tenim un altre procés judicial arran del debat de política general, però el que hem dit sempre i continuarem fent és defensar la llibertat d'expressió, la iniciativa dels diputats i el dret de debatre que tenen els grups parlamentaris sense condicions prèvies.

Nosaltres el que hem fet és defensar la sobirania del Parlament d'acord amb les meves atribucions com a presidenta.

No, l'únic que puc dir és que en aquest cas la justícia, segons el que em diuen els advocats, ha anat de pressa, més ràpid del que és habitual, tenint en compte que els fets van passar el 27 de juliol. En aquest cas, la justícia està sent molt ràpida.

Evidentment, estem parlant de democràcia i de llibertat d'expressió, no pas d'independència, i estem defensant la sobirania i les funcions del Parlament. Però jo respecto les opinions de tothom i de tots els partits, i mentrestant continuarem fent el mateix que hem fet fins ara pel bé del país. Ara bé, està clar que, com més suports, millor, però cadascun ha defensat les seves posicions legítimament.

No és un fet nou, fa temps que actuen en aquesta línia, no és res nou.

Sí, ens vam conèixer quan érem presidentes; ella de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i jo de l'ANC. Havíem fet actes conjunts i l'assemblea havia recollit signatures i col·laborat amb iniciatives de la plataforma.

Com més suports hi hagi, molt millor, i Colau és l'alcaldessa de Barcelona i líder de la nova formació dels comuns i, per tant, sí, el seu suport és important.

Crec que la judicialització de la política va en contra de la democràcia i que tots els demòcrates s'hi han de sentir implicats i fer tot el que estigui a les seves mans per aturar-ho. Jo crec que és perjudicial per a la democràcia i això és el que entenc que diuen i denuncien aquests parlaments europeus. Ho entenen com un atac a la democràcia i anuncien que no és aquest el camí correcte.

Moltíssima, perquè es tracta de fer entendre això a la resta del món; que no es tracta d'una persona concreta; és un problema de democràcia. El fet que arribi a altres llocs d'Europa implica que ja no és un afer intern, sinó extern, i que afecta Europa.

I per què no hauria de permetre l'aprovació del pressupost? El lletrat de la comissió d'Economia només ens ha fet arribar una prevenció que també va fer el lletrat de la mesa del Parlament, però no hi ha cap problema amb el pressupost, i fins ara no tinc cap dubte que el projecte podrà tirar endavant.

Sí, és clar, i depèn també de la resta de grups. Tots estan d'acord que és millor tenir uns pressupostos que no tenir-ne cap i, per tant, ho veig com una qüestió de responsabilitat de tots els grups i del govern. Per això entenc que, després d'un any sense comptes, ara tindran interès a aprovar un pressupost.

Sí, jo parlo molt amb tots els grups, però no em correspon a mi parlar de les negociacions pressupostàries. És un tema que pertoca al govern i a tots els grups.

Nosaltres farem com fins ara, hem de complir les nostres funcions i el reglament del Parlament.

El més important és que tothom es pugui expressar en tots els debats i en totes les votacions, i així ho han fet. Tots els grups han pogut dir el que pensaven, absolutament tots. Evidentment, després hi ha unes majories parlamentàries que són les que són a l'hora d'aprovar segons quins temes.

Ho respecto, però no ho comparteixo. A la presidenta no se li pot demanar que renunciï a les seves idees. Jo em vaig presentar amb una coalició que tenia un ideari concret que, no ho hem d'oblidar, pensa que és el millor per al país. No hi renunciaré. El que sí que em poden demanar la resta de grups és que actuï amb equanimitat i crec que això ho estic fent.

Estic convençuda que el referèndum es farà i que serà vinculant. Així ho van dir el president i el vicepresident i jo hi tinc absoluta confiança. A més a més, serà vinculant, no tindria sentit fer-lo si no ho fos, i crec que tothom podrà votar lliurament: els del sí podran donar arguments i els del no també, amb totes les garanties. El govern hi té un compromís i, per tant, no tinc dubtes en aquest sentit.

Va ser per qüestions personals; ell ja va dir que estaria en funcions de manera temporal i ho va complir un any després. No hi havia res més.

Hi ha entrat per oposició i perquè feien falta dues places més. Ridao és un excel·lent lletrat, com ho són la resta de membres d'aquest cos. Com més bons siguin tots, molt millor.

La llei de reparació de la memòria històrica, que ja està en tramitació, i la d'emergència de l'habitatge. També estem fent molta feina amb el desplegament de la llei de transparència, que inclou el registre de lobbies i les agendes públiques de cada diputat, que aviat enllestirem. Treballem per tenir un Parlament amb les parets de vidre i evitar la corrupció. Volem que quan acabi aquesta legislatura la llei ja estigui del tot desplegada i que la ciutadania conegui el que es fa al Parlament mitjançant l'eina de l'Escó 136.

Malgrat que a dins, a vegades, hi ha tensió, a fora la relació amb tots els grups és molt bona. No obstant això, m'agradaria millorar-ho. Com la resta de coses que fem, tot és millorable.

El 2017 serà l'any de la democràcia i del referèndum, i molt important perquè els catalans puguem decidir el nostre futur. El procés podria anar millor, però va bé. I en la relació entre Junts pel Sí i la CUP, tot i que certament és complicada, s'han vençut obstacles.

Em vaig incorporar a la política fruit d'un moment molt concret i determinat. Per tant, si es compleix el full de ruta, no tinc cap intenció de tornar-me a presentar.