Qui pregunta ja respon

Qui pregunta ja respon i qui respon també pregunta, cantava Raimon fa uns anys, i tant els partidaris com els adversaris de la independència sembla que ho tenen molt present a l'hora de definir-se a l'entorn de la consulta del 13 de desembre. Deu ser per això que es debat més la legitimitat o l'oportunitat de la pregunta que el sentit de la resposta. Es pot fer una pregunta d'aquesta naturalesa i amb aquesta normalitat? O és una il·legalitat, una ximpleria irresponsable?

De moment, a més de 150 municipis catalans pensen que sí i s'han organitzat i treballen per aconseguir que la participació sigui considerable en el seu sentit més ampli. No ho impulsen les formacions polítiques convencionals sinó associacions i entitats de l'anomenada societat civil i això, en determinats ambients, deu provocar molts neguits. Com fer-ho per navegar damunt d'aquesta onada i aprofitar-ne l'empenta? O simplement: com fer-ho per no naufragar si la maror esdevé mar grossa i embraveix?

Ja sabem que les aigües profundes contenen enigmes i que convé viure pendent dels corrents que s'hi desencadenen. Al consistori gironí, el grup dels socialistes, que és una de les formacions amb el cor menys robat pels anhels independentistes i a la qual la mera formulació de la pregunta ja li resulta incòmoda, no hi ha votat en contra sinó que s'ha abstingut per respecte, han dit, a les entitats que el propugnen: l'Òmnium, l'Adac i el Forn, entre d'altres.

A Llagostera, el meu poble, qui convoca i promou la consulta també són entitats populars, d'arrels profundes i vocació localista, de les que «fan poble» com es deia abans amb una certa indefinició carrinclona. El Bell-matí, una associació excursionista amb 44 anys d'història, El Butlletí, que és la revista local, la Colla Gegantera i Els Joves per la Terra. I tots els actes es fan a l'empara d'una entitat tan genuïna com el Casino. A Cassà són quinze les que hi donen suport, des del Cineclub 8½ fins al Club d'Escacs, passant per Xocolata per a Tots i les associacions de Donadors de Sang o de Familiars dels Malalts d'Alzheimer. A Arbúcies s'hi han adherit, entre moltes altres, l'Agrupació de Bombers o l'Associació de Pesca Riera de les Truites.

No es pot negar que una bona representació de l'ànima d'aquestes terres s'hi ha entusiasmat. Les circumstàncies deuen ser propícies: amb Convergència a l'oposició, amb la fatiga d'Espanya inflamada després de les nombroses contusions dels darrers anys i la convicció creixent que no podem seguir ocupant aquest lloc imprecís al món. No costa gens confondre el nostre entorn amb l'univers i en aquests casos no és gens prudent arriscar pronòstics –sobretot quan són de futur que deia aquell– però impressiona la vitalitat amb la qual l'interrogant que es va obrir a Arenys s'estén pel país, i també el rigor, la formalitat i la convicció amb la qual s'organitza la consulta i s'impulsa la campanya de participació.

A la reunió de la comissió llagosterenca el tema era, naturalment, la preparació dels actes i de les activitats per animar la participació, però també la composició de les meses, el servei d'ordre o les precaucions per evitar la duplicitat dels vots. Com en un referèndum o unes eleccions ordinàries, com en un exercici usual de la democràcia, com si la resposta a la pregunta de la consulta hagués de ser atesa, com si fos factible i veritablement estiguéssim decidint el futur. I qui sap, potser ho estem fent; al capdavall, en la democràcia, com en la ciència o la vida, és fonamental no deixar de fer-se preguntes.