Europa sí escolta Catalunya

Raül Romeva

El primer a intervenir ha estat Raül Romeva, que en un discurs de clar perfil europeista, ha reivindicat el paper de Catalunya en la construcció d'Europa i la necessitat actual de la UE “d'escoltar els ciutadans” per tal de resoldre els reptes comuns actuals, com el drama dels refugiats o els “clams massius i pacífics” com els de Catalunya.

“Europa no es podrà construir subestimant els seus ciutadans”, ha ressaltat Romeva, que ha reclamat a Brussel·les que sigui “fidel” als valors democràtics que la defineixen i permeti votar. “Europa no pot tancar als ulls (...). A Catalunya hi ha un clam massiu, immens i pacífic a favor de la celebració d'un referèndum. És la realitat”, ha afegit.

Oriol Junqueras

El segon torn d'intervenció ha estat per a Oriol Junqueras, que ha posat en valor els esforços que està fent Catalunya per sortir de la crisi malgrat l'ofec econòmic que pateix per part de l'Estat i la limitació de competències.

El vicepresident ha destacat les xifres d'exportacions, de turisme i productivitat, que ha col·locat Catalunya a l'alçada de països com Suècia. “Però per mantenir la recuperació necessitem mantenir el creixement econòmic, ja que tenim un enorme dèficit fiscal espanyol, d'un 7%”, ha assegurat

En aquesta mateixa línia, el conseller d'Economia ha condemnat la “ineficiència econòmica i la injustícia social” d'Espanya, i en contraposició, ha deixat clar: “Nosaltres som tan responsables que volem assumir aquestes responsabilitats”.

“El que volem és votar. I contribuir amb els nostres vots a crear una Unió Europea més forta”, ha afegit Junqueras al final de la seva intervenció.

Carles Puigdemont

El president de la Generalitat, en primer lloc, ha desitjat sort al nou president de l'Eurocambra, el popular italià, Antonio Tajani, a qui ha “recordat” que en campanya es va comprometre a permetre l'ús del català al Parlament.

Puigdemont ha fet un repàs de tots els esdeveniments que han provocat la situació actual a Catalunya. El president català ha recordat que l'origen cal trobar-lo el 2010, arran de la sentència contra l'Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya. “Aquella sentència va suposar per a molts ciutadans un trencament amb Espanya”, ha dit el cap de l'executiu català, que ha afegit que a partir de llavors l'encaix de Catalunya a l'Estat era “impossible”.

Bona prova d'aquest trencament amb l'Estat és que a partir del 2010 les manifestacions ciutadanes han anat a més. “En cap lloc d'Europa s'ha vist una mobiilització tant gran com a Catalunya des del 2012”, ha remarcat.

Aquesta mobilització es va consolidar a les urnes el 2015, quan els partits a favor de la independència van obtenir la majoria. “Hem passat de 14, el 2010, a 72 diputats independentistes. Des d'Espanya s'haurien de preguntar què ha passat”, ha dit Puigdemont, que ha reivindicat el referèndum com la millor manera de saber què volen els catalans.

“La celebració d'un referèndum és una demanda constant de Catalunya. Ho hem demanat formalment al govern espanyol, però ni tant sols ha estat estudiada”, ha afegit el president de la Generalitat, que ha volgut deixar clar que mentre Catalunya està disposada a negociar “el què i el com” de la consulta, el govern espanyol “es nega a escoltar”.

“Reivindico el dret a decidir del nostre país, un desig àmpliament reivindicat per la societat catalana”, ha sentenciat Puigdemont, que ha conclòs la conferència assegurant que “Catalunya votarà en referèndum vinculant el 2017 si vol ser independent”.