Un viatge per la democràcia

La gent va arribant a l'estació. La convocatòria de l'ANC Sitges era a dos quarts de set i el personal és molt puntual. Ni el vent, que bufa de valent, ni el fred han estat excusa per no llevar-se ben d'hora i pujar cap a Barcelona. Uns quaranta veïns de Sitges, entre els quals el seu alcalde, Miquel Forns (PDeCAT), i la regidora Carme Almirall (ERC), pugen al comboi que els portarà a l'estació de França. La majoria són jubilats, si bé al grup hi ha algun universitari que assegura que vol passar per davant del TSJC abans de les classes. La majoria dels seients estan ocupats per persones que van a la feina i que, mig endormiscades, contemplen el grup que, animat i amb ganes de xerrar, acaba de pujar al tren. El viatge d'avui no és, però, com el que van fer per la Diada. Avui és dia feiner, no hi ha l'ambient festiu i familiar tradicional en un Onze de Setembre, però la reivindicació hi és, i més present que mai. “Nosaltres estem per la democràcia. Vaig votar el 9-N i vull donar el meu suport als encausats”, explica l'Antoni, que va acompanyat de la seva dona, l'Encarnación. Tots dos han anat a totes les manifestacions de l'11-S i tenen molt clar que “farem la independència”. Són del parer, com la majoria de companys de viatge, que aquest any hi haurà referèndum. “Al setembre o abans –assevera una veu del grup–. On votarem? No ho sabem, però ho farem.” L'Isidre, el coordinador de l'ANC a Sitges, considera una vergonya el judici pel 9-N. “És un judici polític, un atemptat contra la democràcia”, assegura.

Clareja quan el tren arriba a l'estació de França. El viatge s'ha fet curt. A l'andana, el grup es fa més gran amb els vinguts de Castelldefels i de Gavà. Ja es veuen més estelades. Tots enfilen pel carrer Comerç, per allà mateix on una hora després passarà el seguici encapçalat pels tres encausats. No són ni les vuit, però ja hi ha bars oberts per fer un cafè i aixoplugar-se del vent i el fred abans d'arribar al passeig Lluís Companys. El grup s'acaba diluint entre la multitud, enmig de crits de “No esteu sols” i “Jo he votat”, en espera que arribin Mas, Ortega i Rigau. El matí serà llarg, però, com diu la Manuela, no tenen pressa, a casa avui no els espera ningú.