Angela Merkel insisteix a rebutjar l'espionatge “entre amics”

Gairebé quatre anys després d'haver esclatat l'escàndol de les escoltes dels serveis secrets dels Estats Units al telèfon mòbil de la cancellera alemanya, Angela Merkel va comparèixer ahir davant de la comissió parlamentària que investiga l'abast de l'espionatge “entre amics”. El president Barack Obama ja no és a la Casa Blanca, sinó un Donald Trump amb qui no se sap ben bé com aniran les relacions transatlàntiques i, al damunt, des d'aleshores s'han succeït les revelacions periodístiques que apunten a una mena de connivència entre els espionatges aliats, de manera que tothom espia tothom i ningú no sembla interessat ben bé a delimitar on queden les fronteres entre la cooperació i la malfiança mútua.

“L'espionatge entre amics no és correcte. Ja no estem en temps de la guerra freda”, va dir la cancellera el 2013, quan va sortir a la llum que fins i tot s'havia punxat el seu telèfon mòbil, a més de seguir-se i captar-se les dades i comunicacions personals de milions de ciutadans.

En termes semblants es va pronunciar ahir, en la comissió que investiga les activitats de l'Agència Nacional de Seguretat (NSA), d'acord amb les revelacions de l'exanalista de l'organització Edward Snowden, des d'aleshores exiliat a Rússia.

En aquell moment, Obama va demanar disculpes públicament a la cancellera per les escoltes. Tots dos líders van comportar-se com el que són –uns pragmàtics– i van esforçar-se a redreçar unes relacions bilaterals que havien quedat prou esquitxades, si més no de cara a la galeria, per l'afer. L'alarma generalitzada pel terrorisme islàmic i els pronunciaments de totes bandes sobre la necessitat d'intensificar la cooperació entre els serveis secrets aliats ha servit perquè a poc a poc la qüestió perdés virulència. La prioritat, dels polítics i dels ciutadans, és la seguretat.

“Els serveis secrets han de concentrar-se en els que amenacen la seguretat, com és Estat Islàmic, en comptes d'espiar els països amics i els seus ciutadans”, va dir la cancellera.

L'escàndol s'ha fet vell fins a semblar que era fins i tot inofensiu, comparat amb les advertències actuals sobre els perills dels ciberatacs i la manipulació informàtica, amb el govern de Moscou com a principal enemic potencial. Alemanya és en campanya electoral continuada, aquest 2017, per la celebració de successius comicis regionals fins arribar a les generals del setembre. La possibilitat d'una manipulació com l'aparentment ocorreguda als Estats Units, en contra de la candidata demòcrata Hillary Clinton, forma part de l'actualitat dels informatius. L'amenaça no és ja que els espies d'un Obama escoltin el telèfon de Merkel, sinó que hi hagi una activitat contra les forces democràtiques establertes en favor dels populismes.