Màxima pressió contra el Constitucional

Montilla reclama «responsabilitat històrica» als jutges i denuncia la «temeritat» de malmetre l'esperit de la Constitució

Montilla va voler prendre ahir públicament la paraula per donar un toc d'atenció als deu jutges del TC que fa tres anys que debaten si l'Estatut és o no és constitucional i, per tant, si es pot posar en pràctica. Amb el mateix to pausat de sempre, el President va reclamar als jutges «responsabilitat històrica» i una visió «no restrictiva» perquè no es malmeti «de forma temerària i imprudent» l'esperit de la Constitució. Segons creu Montilla, la carta magna espanyola «no pot servir de pretext per retallar l'autogovern acordat entre les dues cambres legislatives i referendat pel poble».

Una sentència lesiva contra la llei orgànica de l'Estatut, com ha dit sovint Montilla, també descarregarà les seves conseqüències sobre el govern de José Luis Rodríguez Zapatero i, fins i tot, la Constitució. Montilla, que va assistir a l'acte d'homenatge anual a Ernest Lluch a Maià de Montcal, va exaltar actituds com ara la de l'exministre en defensa del pacte constitucional «com a marc de convivència per als pobles d'Espanya».

Les noves crítiques de Montilla arriben després que en l'executiva federal del PSOE de dilluns, Rodríguez Zapatero va demanar als socialistes catalans que acatessin la sentència del TC sigui quina sigui, i els va demanar prudència en les intervencions públiques. Dies després, la vicepresidenta del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va recordar al PSC que ara no és el moment de pressionar els membres de l'alt tribunal i que fins que no hi hagi sentència cal ser «més raonable» i «no interferir» en les deliberacions. Montilla, però, no s'ha tallat gens, i ha esperar set dies per expressar el seu «malestar» davant «d'aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans que van donar suport a un text negociat entre el Parlament i les Corts generals». Lluny de no voler pressionar els membres del TC, el president de la Generalitat va advertir-los que «cap interpretació de la Constitució no ha de malmetre el caràcter obert i inclusiu del text constitucional». I ho va repetir encara amb més força: «Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit.»

L'avís de Montilla va arribar precisament després d'una altra, en paraules seves, «filtració interessada». El diari El País, assegurava que els jutges, tant progressistes com conservadors, estarien d'acord que el terme «nació» caigui del preàmbul de l'Estatut. La informació apareguda ahir també explicava que les discussions se centren en aquests moments en diferents punts del títol preliminar, sobretot els símbols nacionals i els drets històrics de Catalunya, i que «tindran retallades prop de 40 dels 126 articles que va impugnar el PP» ara fa tres anys.

No demana dimissions

El discurs de Montilla a Maià de Montcal va ser, malgrat tot, mesurat al mil·límetre i prologat en tot moment per expressions de «màxim respecte» a la justícia. Així evitava caure en cap contradicció després de desautoritzar la petició de dimissions al TC del conseller d'Interior, Joan Saura. El president d'ICV, que va obtenir el suport d'ERC, va generar divendres passat un terrabastall polític reclamant la dimissió «en bloc» de tots els magistrats del TC perquè els considera «deslegitimats» per emetre la sentència sobre l'Estatut. Montilla, que aquell dia va defensar-los, només va matisar ahir que «l'excepcionalitat de l'actual situació del tribunal» obliga encara més «al respecte per la seva funció i que l'acatament de les seves decisions vagi acompanyat de la màxima prudència i sentit d'estat».

Puigcercós refreda l'opció del tripartit

s. p. g

Els relleus de Carod-Rovira i Saura com a caps de cartell electorals d'ERC i d'ICV van tenir ahir el seu primer xoc preelectoral. El líder dels republicans, Joan Puigcercós, va refredar les expectatives del secretari general d'Iniciativa, Joan Herrera, per repetir un altre tripartit més d'esquerres i més ecologista el 2010. Amb la seva habitual equidistància, Puigcercós va respondre-li que més important que el tripartit «són els continguts dels programes electorals i els objectius del partit de cara a la nova legislatura», i va prometre que ERC «no governarà per governar». Puigcercós va anunciar que expressarà les seves condicions si ERC opta per un nou pacte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.