La millora de les connexions viàries i la mobilitat gratuïtat dins de la vegueria del Penedès, la promoció d'una nova via del coneixement i el respecte per la diversitat i les singularitats són algunes de les propostes sobre les quals les entitats de la vegueria del Penedès creuen que s'ha de començar a treballar de forma immediata després de l'aprovació de la vegueria del Penedès el dia 8 de febrer. Així ho van explicar els representants de la Unió Empresarial de l'Anoia, l'Institut d'Estudis Penedesencs, el Vinseum i la Universitat Politècnica de Catalunya en el debat que va organitzar la Plataforma per la Vegueria Pròpia dijous al vespre al Vinseum.

Ni els representants de les entitats ni els polítics no van trobar cap inconvenient a la nova vegueria. Tots estan convençuts que la inclusió del Penedès amb entitat pròpia en el nou model territorial de Catalunya aportarà beneficis clars al territori i confien que l'empresa privada i la societat civil continuarà estirant l'administració en la concreció d'aquesta nova realitat.

Els alcaldes de les quatre capitals —el regidor Jordi Pont, en el cas d'Igualada— asseguren que, per ells, la vegueria del Penedès ha de ser fidel al seu temps. L'alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, és el més contundent: “Les altres vegueries provenen d'un concepte de l'administració antic i passat de moda; nosaltres hem de ser capaços d'articular aquesta nova vegueria des d'una nova perspectiva, tenint en compte que neix en un context en què la societat del coneixement, les xarxes socials i la interconnexió ens obliguen a pensar diferent.”

Els governs de les quatre capitals de comarca estan convençuts que s'ha de canviar el llenguatge i s'ha de posar davant de tot “el consens”. Precisament, aquest és un dels motius pels quals Igualada ha decidit abandonar la Catalunya Central, on la transferència de competències s'ha fet seguint un model centralitzador que, pels igualadins, ha ignorat les singularitats que els són pròpies. Aquest és el model que vol evitar la nova vegueria del Penedès.

Però la nova vegueria no serà una realitat, de moment. La llei de vegueries està, segons JxSí i la CUP, segrestada pel context polític. Per això el desenvolupament de la llei va supeditat al referèndum, tal com van explicar en l'acte celebrat dijous les diputades de JxSí Alba Vergés, Maria Rosell i Teresa Vallverdú. Segons elles, el model que defineixi el pla territorial que fa camí serà molt important, però també la mentalitat del territori. La diputada de CSQP Hortènsia Grau considera que la nova vegueria és una oportunitat de canvi que no es pot desaprofitar: “Venim d'una administració fonamentada en una estructura totalment vertical, ens falta escoltar més el territori i posar en marxa un sistema eficaç que faciliti les coses als ciutadans.” Grau creu que abans de res el més important és “l'apoderament” del Penedès. Per això Vallverdú creu que mentrestant s'ha de començar a avançar per assolir nivells que s'aproximin als d'una vegueria real. Precisament, aquí hi ha un punt de coincidència amb la diputada socialista Eva Martínez, que creu que hi ha camí per córrer i lamenta que des de JxSí se supediti el desenvolupament de la llei de reordenació territorial al referèndum del setembre.