Sistema judicial
Revés d'Europa a Rajoy per la falta de neutralitat del TC
La Comissió de Venècia critica el paper que el govern espanyol atorga a l'òrgan com executor de les seves sentències i la capacitat per destituir càrrecs públics
N'avala la reforma però hi vol canvis
La reforma de la llei del Tribunal Constitucional (TC) no contradiu els valors europeus, però no pas pel seu contingut sinó perquè no existeix una “filosofia en comú” a tot Europa que serveixi de model. Així ho assenyala la Comissió de Venècia del Consell d'Europa, òrgan consultiu que s'encarrega de valorar i ajudar legalment els països en matèria constitucional.
Malgrat aquesta absència de pautes, el consell no evita emetre un informe que suposa, altre cop, un fort revés a l'alt tribunal i al govern de Mariano Rajoy, que va aprofitar la majoria absoluta de la legislatura anterior per tirar endavant una reforma exprés del TC amb vista al procés sobiranista de Catalunya i, concretament, en la celebració del 9-N.
La nota emesa ahir –l'informe sencer es farà públic dilluns–, esmenta les mateixes crítiques que s'han anat repetint des que es va aprovar la reforma exprés en el Congrés dels Diputats i repeteixen les consideracions que ja van emetre tres dels onze magistrats del mateix tribunal en resposta al recurs que hi van presentar Catalunya i País Basc.
Torna a censurar la falta de separació de poders que suposa el fet que el mateix tribunal que dicta les sentències es faci càrrec del seu compliment i que pugui imposar mesures de càstig com la suspensió de càrrecs públics i la imposició de multes. Aquest paper executor, lluny “d'enfortir la institució”, perjudica la seva “independència” ja que, a parer d'aquest grup de treball europeu, ser el mateix braç executor no permet que la resta de parts el “percebin com un àrbitre neutre, com el jutge de la llei”, com s'indica contundentment en aquesta primera valoració, en què també es recomana la necessitat d'introduir millores per garantir la neutralitat del tribunal i la separació de poders, un principi bàsic invocat per la majoria de constitucions.
La nota insisteix en la queixa assenyalant que atorgar al TC la responsabilitat de fer complir les seves decisions és “l'excepció” en dret comparat, ja que aquesta tasca se sol atribuir a un altre poder estatal. La Comissió de Venècia si bé troba legítim actuar contra els que se salten les sentències del TC, assenyala que el tribunal no hauria d'actuar motu proprio sinó sota requeriment de les parts. La redacció d'aquest informe s'ha elaborat a petició de l'assemblea Parlamentària del Consell d'Europa arran de l'aprovació de la reforma el 2015.
La nova regulació permet que el TC suspengui directament funcionaris i càrrecs públics com el president de la Generalitat i del Parlament de les seves funcions. Els tres magistrats del TC que van emetre un vot particular ja es van oposar a aquesta mesura perquè la consideraven inconstitucional. Tanmateix, a hores d'ara el tribunal no ha exercit les noves competències i ha optat per la via judicial per perseguir la desobediència de les seves sentències. Ho ha fet dos cops contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per no aturar qualsevol tràmit, inclòs el debat parlamentari, relacionat amb el full de ruta independentista, suspès pel tribunal. El TC també ha portat a fiscalia 4 membres de la mesa de la cambra catalana per permetre l'aprovació en el ple de les resolucions per a la celebració d'un referèndum unilateral. La nota de la Comissió de Venècia va tenir resposta immediata del president de la Generalitat i del govern espanyol. Aquest últim considera que la resposta europea avala una reforma del TC feta per evitar que alguns barruts “se saltin la Constitució”, va etzibar el secretari d'Estat, José Luis Ayllón.
Estat de setge, nou recurs per frenar la independència
En el document d'al·legacions que el govern espanyol va presentar a la Comissió de Venècia abans de redactar l'informe, s'esmenta per primer cop la possibilitat d'aplicar l'article 116 de la Constitució com a últim recurs per frenar el procés independentista. En el 155, que fa referència a la intervenció de l'Estat en les autonomies per obligar les autoritats a complir les lleis, ara s'hi afegeix el que imposa l'estat d'alarma, d'excepció o setge si la situació fos “més greu”, fa constar el govern en el seu escrit. Segons recull la sinopsi que es pot consultar al web del Congrés, l'estat d'alarma s'aplica en catàstrofes o desgràcies públiques com terratrèmols, incendis o accidents de gran magnitud. Aquest és l'únic que s'ha aplicat i va ser el 2010 durant la vaga de controladors aeris. L'excepció es pot declarar quan hi hagi alteració de l'exercici de drets i llibertats. En aquest cas, el govern ha de demanar autorització al Congrés i no pot excedir de 30 dies. I finalment, l'estat de setge es declara en casos d'insurrecció o de força contra la sobirania o independència d'Espanya que no es puguin resoldre per altres mitjans. La dicta el Congrés per majoria absoluta a proposta exclusiva del govern. Els articles 155 i 116 s'afegirien a les mesures de què disposa el TC.
