Lobby d'alcaldesses per canviar una societat hostil

“Un dels èxits del patriarcat és fer-nos pensar que ja som iguals i que les polítiques d'igualtat ja no calen”, va raonar l'alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. Amb contundència i sense eufemismes, desenes de càrrecs electes locals van debatre ahir sobre el paper de la dona en la política municipal en un esmorzar organitzat per Alcaldes.eu conjuntament amb El Punt Avui a Sant Vicenç dels Horts. Més enllà de les sigles, conclusions i denúncies compartides: no existeix encara una igualtat real; malgrat els avenços en les polítiques i la legislació, les alcaldesses i regidores han de fer un lobby per normalitzar l'exercici de la política en femení i minimitzar la pressió d'un sistema ideològic i social androcèntric que condiciona el dia a dia de les dones que fan el pas.

La presència aclaparadora de dones durant el debat, i el fet que no hi va haver cap intervenció de cap regidor ni cap alcalde en la taula rodona ni en el col·loqui posterior, evidenciaven un dels clams més unànimes sobre la feina que queda per fer: la presència de la dona en política no és un problema de les dones, sinó de tota la societat. “Una societat que margina el 51% del talent és una societat ximple, no intel·ligent”, va sentenciar Montserrat Candini, alcaldessa de Calella i diputada de JxSí.

L'amfitriona i alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts, Maite Aymerich, va admetre que de vegades les dones són “presoneres” de la “nostra cultura” i se senten més còmodes en el que va anomenar les regidories “maria”. És a dir, les àrees de govern en què no es remenen les cireres i en el desenvolupament de polítiques de benestar social. La primera tinenta d'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Lídia Muñoz, va posar el contrapunt defensant que, en un context en què les ciutats s'han esgotat pel que fa al desenvolupament territorial, les polítiques socials han de passar a ser les protagonistes.

La difícil conciliació de la vida familiar i la política, el sentiment de culpabilitat que de vegades desenvolupen les dones quan accedeixen a càrrecs públics perquè no es poden dedicar a la família i la infravaloració que tenen algunes dones sobre les pròpies capacitats van ser algunes de les causes de la desigualtat existent que, també des de l'autocrítica, es van assenyalar durant el debat. Tot plegat, sense obviar el fet que el disseny de l'exercici de la política complica l'encaix de les dones. “Són entorns que s'han pensat des de la lògica masculina. Ens són hostils en el funcionament, l'organització i el tempo”, va argumentar Moret, constatant que la tradició ha situat les dones en l'àmbit privat, amb la cura dels fills i de les persones dependents, i els homes, en l'espai públic.

L'alcaldessa de la Garriga, Meritxell Budó, va destacar que les eleccions del 2015 van consolidar una tendència de creixement pel que fa a alcaldesses que estan al capdavant de les ciutats més poblades, com passa a Barcelona, Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet. La batllessa de Puigpelat, Marta Blanch, va reivindicar els esforços de les que governen municipis petits i compaginen l'exercici de la política amb una jornada laboral paral·lela.

Les dones imprimeixen un segell diferent en l'esfera pública? Hi va haver divisió d'opinions entre les que consideraven que sí i les que assenyalaven que el més decisiu és el caràcter de la persona, amb independència del sexe. Es va parlar, però, de característiques que predominen en la governança femenina: el funcionament menys jeràrquic i més cooperatiu i democràtic, l'existència de més empatia i intuïció, i la capacitat per afrontar situacions de crisi. I amb totes aquestes idees, què? Aymerich es va comprometre a treballar-hi per arribar a acords mínims i construir i radicalitzar la feminització.