Maduro cedeix a la pressió i fa marxa enrere

El president de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha fet marxa enrere. Sota la pressió internacional i assetjat pels partits aliats va restituir les funcions legislatives a l'Assemblea Nacional, sota control absolut de l'oposició, fent marxa enrere al que ja s'havia considerat com un autocop d'estat iniciat fa tres dies amb la sentència del Tribunal Suprem de Justícia (TSJ). El màxim tribunal va acatar la crida del Consell de Defensa Nacional (Codena), un òrgan assessor en qüestions de seguretat, convocat d'urgència per Maduro per resoldre el que ell mateix va considerar un problema de competències entre poders. El president va trobar una sortira d'urgència al carreró en què ell mateix s'havia posat. Arran del rebuig regional, on no hi va haver cap dubte que Veneçuela estava davant un cop d'estat, Maduro es va erigir en mediador d'èxit d'una crisi que va considerar aliena, un paper que l'oposició assegura que no és res més que una coartada per guanyar temps.

Les primeres esquerdes en el chavisme es van produir hores després que el TSJ hagués emès una decisió en què s'atribuïa el dret d'assumir les funcions de l'Assemblea Nacional per considerar-la “en desacatament”. L'excusa va ser la presència de tres diputats opositors acusats de comprar vots, els quals estaven apartats dels seus càrrec. La fiscal general de Veneçuela, Luisa Ortega, fidel al chavisme, es va sorprendre llavors en denunciar “la ruptura de l'ordre constitucional”, una declaració sense precedents en un dels principals poders del chavisme. Maduro va veure llavors la llum al final del túnel. Divendres a la nit va convocar el Codena per resoldre l'impàs entre la fiscalia i el TSJ.

Dissabte a la matinada, en una cadena de ràdio i televisió, el vicepresident Tareck El Aissami va llegir un comunicat en què el Codena exhortava el TSJ a revisar la seva decisió contra l'Assemblea Nacional. La resolució buscava, segons va dir, mantenir l'estabilitat institucional i l'equilibri de poders mitjançant els recursos previstos en l'ordenament jurídic veneçolà. I així es va fer. Els jutges del TSJ van modificar la seva decisió i van tornar les atribucions a l'Assemblea. Van anul·lar, a més, la retirada de la immunitat legislativa als diputats, una decisió que amenaçava de portar davant dels tribunals tots els líders opositors.

Maduro està obligat ara a repensar com conviure amb un poder legislatiu sota control absolut de l'oposició. Fins ara, l'estratègia va ser desconèixer cadascuna de les seves lleis amb l'argument del “desacatament”. I l'última decisió del TSJ va ser un pas més en aquest sentit. Però està clar que l'executiu no pot desconèixer l'Assemblea de manera permanent si pretén mantenir la seva legitimitat internacional. L'oposició ho sap, i per això va qualificar de farsa d'última moguda oficial.

L'excandidat presidencial Henrique Capriles va assegurar que “amb aclariments no està resolt el cop d'estat” i va demanar la llibertat dels presos polítics, el respecte a la Constitució i que es convoquin eleccions al més aviat possible. La Mesa de la Unitat Democràtica (MUD) que agrupa totes les forces de l'oposició tampoc va desconvocar la marxa nacional de protesta convocada ahir mateix sota el lema: Veneçuela diu prou. Eleccions ja.