L'Equador vota sota l'impacte de la crisi a Veneçuela

Els crits de “Correa, per sempre, el nostre president”, quan entrava i quan sortia del col·legi San Francisco del barri Nord de Quito, on va anar a votar, eren ahir la imatge de l'adéu al líder més pragmàtic de l'eix bolivarià sud-americà després d'una dècada al poder. “Us agraeixo aquests deu anys meravellosos. Ara és el moment d'anar a votar, en pau, i d'ignorar provocacions”, deia l'encara president, bronzejat, com sempre, somrient i saludant els seguidors, i envoltat d'un núvol de càmeres.

Costa de creure que aquest líder de 53 anys realment estigui disposat a “entregar” el poder, com ell mateix diu, en aquesta segona volta presidencial. Però, posats a fer-ho, per imperatius constitucionals, el seu elegit és Lenín Moreno, líder d'Aliança País, que va ser el seu vicepresident entre el 2007 i el 2013. Des del 1998 en cadira de rodes per una ferida de bala en un assalt, representa l'esperit de superació, el compromís amb els que ho tenen menys fàcil a la vida i una visió menys agressiva i més humanista de la “revolució ciutadana” impulsada per Correa.

El seu punt feble és el seu company de fórmula, l'aspirant a vicepresident Jorge Glas. Està empastifat pels escàndols de corrupció que han marcat l'última fase de l'era Correa, gairebé tan malignes per a la candidatura de Lenín –com tothom a l'Equador anomena Moreno– com les pressions als mitjans de comunicació privats, que el president considera “enemics”.

El seu rival és Guillermo Lasso, expresident del Banco de Guayaquil, el més gran del país, que ha dedicat bona part de la campanya a instar els seus seguidors a “prendre el carrer” si el Consell Nacional Electoral (CNE), que ell titlla d'oficialista, li “roba” l'elecció. Vol posar fi al que anomena “dictadura del partit únic”; compara Lenín amb Nicolás Maduro, l'hereu designat d'Hugo Chávez que ha enfonsat Veneçuela en el drama actual, i acusa “el sistema de Correa” d'ús i abús dels mitjans públics.

Els equatorians van anar a votar ahir, després que en la primera volta, el febrer passat, Lenín quedés a només 50.000 vots d'aconseguir l'elecció directa. Lasso va tenir una segona oportunitat, en un país polaritzat. “Quina sorpresa més desagradable... Trobar-me Correa... Que marxi ell i que s'emporti el seu criat”, deia Olga Mendoza, de 53 anys, com el president, votant al mateix col·legi.

Són unes presidencials molt disputades, el vot és obligatori i el país està en estat d'alarma. Les crides de Lasso tenien un clar missatge de ruptura amb la institucionalitat si les coses no surten com ell vol, en un context regional més convuls que mai. Maduro està immers en el seu propi autocop. Això perjudicava Lenín, per molt que des del seu partit s'insisteixi que “l'Equador no és Veneçuela”. I, a sobre, un altre veí, el Paraguai, també viu immers en convulsions, aquesta vegada per part del dretà president Horacio Cartes, que busca la reelecció per la via directa.