El Camp i sobretot l'Ebre es mostren com els menys actius en la primera onada sobiranista
De les 171 consultes del 13-D, només se n'hi faran 5, totes al Camp, però la coordinadora confia en un reequilibri al febrer i l'abril
El petit poble de les Piles ha caigut de la llista del 13-D i, per tant, en total seran 12.894 els ciutadans majors de 16 anys empadronats en cinc municipis els que tindran dret a vot. Molt poca cosa comparat amb l'activitat generada a les comarques del sud de Lleida, a Girona o al Maresme, a l'entorn de l'epicentre sobiranista d'Arenys. Al Camp i l'Ebre, si bé s'han aprovat mocions en els ajuntaments de suport a una hipotètica consulta, o potser tot just per això –en percebre la cobertura municipal, les entitats privades s'ho haurien agafat amb més calma–, els mecanismes per organitzar els referèndums encara són verds. El municipi més gran que entrarà en joc el 13 de desembre és Constantí, si bé al mateix Tarragonès també s'estarien produint moviments per poder fer una consulta l'any que ve en municipis com el Morell, la Pobla de Mafumet, Vilallonga o Altafulla, segons fonts properes a entitats independentistes. Un dels portaveus de Constantí Decideix, Josep Maria Nicolau, valora la campanya com a molt positiva, així com el fet que puguin votar els immigrats, i destaca que al poble la iniciativa ha servit per reconciliar, al voltant de l'eix polític nacional, dues entitats històricament distanciades en l'eix dreta-esquerra, el Casino Cultural i el Sindicat Agrícola. Tenien intenció de demanar fer el referèndum a l'ajuntament, tot i que preparen «una alternativa», per si de cas [vegeu la pàgina 3]. I és que l'advocacia de l'Estat intentarà evitar la implicació de l'administració local.
El Baix Camp i el Vendrell
La resta de pobles amb convocatòria pel 13-D són de menys de 5.000 habitants, si bé en altres municipis importants, sobretot el Vendrell però també Mont-roig del Camp, Montblanc o l'Aldea, una part de la societat civil ja s'ha mobilitzat per poder convocar una consulta al febrer o a l'abril, en què també sembla que participaran segur l'Espluga de Francolí, Alforja, Vilaplana, Xerta o les Piles, en el cas que no la faci el 13-D. Dels 14 municipis, 6 són del Baix Camp.
Però, fent un cop d'ull al mapa, més enllà del lideratge del Baix Camp, és inevitable preguntar-se el perquè de la poca activació de la societat civil al Camp de Tarragona i, sobretot, a l'Ebre, on el 13 de desembre no es farà cap consulta. Les versions són diverses, i cap d'elles no sembla que es pugui descartar del tot.
Com una taca d'oli
Des de Constantí Decideix, comenten simplement que s'ha d'anar «a poc a poc», i que tard o d'hora aflorarà el sentiment d'una part de la societat a tot arreu, perquè «al Camp i l'Ebre cada cop hi ha més independentistes».
Per la seva banda, una de les portaveus de la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, Carme Forcadell, opina que cada entitat local, com a potencial organitzadora, «va al seu ritme», i argumenta que l'entusiasme d'Arenys s'ha contagiat sobretot als pobles del voltant. «Com més a prop d'Arenys, com més gent hi ha que hi va anar a donar suport el 13 de setembre, més consultes, però confiem que això s'estendrà com una taca d'oli.» Forcadell també apunta com a explicació que a l'àrea metropolitana de Barcelona les entitats potser estan més acostumades «a mobilitzar-se més sovint».
[Més informació a la secció de Política]
LES DADES PER COMARQUES
Centrats en la crisi?
Les quatre comarques de l'Ebre quedaran al marge del referèndum del 13-D. Si s'estira el fil d'una important tradició de centredreta, menys sensible que a altres llocs envers la causa independentista, es podria concloure que el corrent republicà que ha atorgat a Esquerra importants alcaldies de l'eix de l'Ebre no és encara prou madur. Des d'Òmnium Cultural de les Terres de l'Ebre, des d'on s'ha mirat de canalitzar l'impuls a les consultes, no gosen, però, subscriure aquesta versió, i creuen que l'entusiasme per l'experiència d'Arenys ha quedat eclipsat per un clima de «pessimisme col·lectiu» davant de la crisi industrial que està castigant especialment el sud del país. La militància contra la crisi, exhibida en manifestacions multitudinàries pel tancament de Lear a Roquetes, ha pogut «frenar» el conreu de la causa sobiranista. «Però hi ha molts pobles que han aprovat les mocions per donar suport a una consulta i, per tant, les entitats tenen el terreny preparat», conclou Caritat Garcia, d'Òmnium, que, tot i que en un primer moment ha quedat descartat, no abandona la idea de poder fer un referèndum a Tortosa. De moment, només Xerta, al Baix Ebre, sembla que té clar que farà la consulta el 28 de febrer, mentre que a l'Aldea també s'ha anunciat que es farà, sense data.
Les Piles en queda fora
a.pEl petit municipi de les Piles, a la Conca de Barberà, ho té finalment força complicat per poder organitzar la consulta el proper 13 de desembre. Tant els organitzadors (la penya blaugrana del municipi) com l'Ajuntament no creuen que s'arribi a temps per aquesta data, i ajornen les votacions fins a la següent convocatòria del 28 de febrer.
Jordi Castells, president de la penya barcelonista, comentava ahir que s'ha fet tard en les gestions necessàries per poder celebrar la consulta. «En un principi vam anunciar que l'organitzaríem el dia 13, però finalment ens ha faltat temps», va reconèixer Castells. L'agrupació, de fet, ja havia aconseguit el vistiplau del mateix Futbol Club Barcelona, al qual van sol·licitar si hi havia algun inconvenient en aquest nou paper de la penya.
