El PP reté Múrcia
Sánchez cedeix a la pressió i accepta deixar pas a un nou candidat popular que C's avalarà
Encerclat per la corrupció, diu que plega per evitar un tripartit
Manté l'escó i el lideratge al partit
El PP s'ha fet pregar però, finalment, ha actuat com el conjunt de la política espanyola estava convençut que ho faria: canviant la peça presidencial en l'últim moment per retenir el govern de Múrcia. Després d'una crisi institucional que ha durat setmanes, un Pedro Antonio Sánchez cada dia més encerclat per la corrupció es va acabar doblegant a la pressió interna i externa, i ahir al migdia presentava la dimissió i proposava un dels seus homes de confiança, Fernando López Miras, de 33 anys, perquè se situï al capdavant de l'executiu autonòmic. Sánchez, però, no es retira de la política: manté la condició de diputat i continuarà sent president dels populars murcians. D'aquesta manera, s'assegura que el PP estatal compleixi el seu compromís de rescabalar-lo si en un futur resulta exculpat dels diferents casos judicials que l'assetgen.
Pressió interna
“Ens veurem a les urnes el 2019.” El coordinador del PP estatal, Fernando Martínez Maíllo, es va traslladar ahir a Múrcia per seguir de prop el relleu al capdavant de la presidència, després que en els últims dies la relació entre Génova i els populars murcians s'hagués anat enverinant per la resistència de Sánchez a dimitir. El detonant, però, va ser la petició de l'Audiencia Nacional –coneguda dilluns– perquè el TSJM l'investigués per la Púnica. Llavors sí que el PP va decidir deixar-lo caure i, de fet, ell mateix va fer oficial la dimissió, si bé l'atribuïa a un acte de responsabilitat per evitar que Múrcia caigués en mans d'“un tripartit”.
La moció de censura que s'havia de fer avui, doncs, s'ha descartat, entre altres raons, perquè el PSOE – en veure's derrotat– va decidir retirar-la, i així no perd la quota parlamentària si més endavant li convé impulsar-ne una altra. I, en el seu lloc, els pròxims dies es convocarà un ple d'investidura en què Ciutadans donarà suport al nou candidat del PP, si bé ahir puntualitzaven que abans del sí s'ha de “renegociar” l'acord entre els dos partits, atès que per primera vegada el PP havia perdut la majoria absoluta a Múrcia i necessita el suport de C's per poder governar.
La situació, si més no, s'acabarà resolent amb un govern de continuïtat presidit pels conservadors. De fet, quan va esclatar la crisi, Albert Rivera va proposar des del primer dia a Mariano Rajoy que li aportés un nom alternatiu al de Sánchez per poder mantenir l'statu quo. L'única condició era que fos un candidat “net” de corrupció, ja que precisament li havien retirat el suport perquè el líder murcià acabava de ser imputat en l'anomenat cas Auditori. Però la direcció estatal, inicialment, es negava a acceptar les exigències de C's defensant la innocència de Sánchez i adduint que no se'l podia apartar del càrrec fins que no es dictés el judici oral.
Entremig, la guerra entre els populars i el partit taronja es va traslladar també al Congrés, on els de Rivera van amenaçar de fer perillar el pacte subscrit abans de la investidura de Rajoy i, fins i tot, van fer front comú amb el PSOE i Podem davant la negativa del PP de registrar –a les bones– la comissió d'investigació sobre el finançament il·legal dels conservadors.
Pactes pel tripartit
Al marge d'aquesta picabaralla per la corrupció, l'acord entre el PP i C's es va mantenir, amb la visualització del sí dels taronja als comptes estatals per al 2017. Però la política murciana continuava instal·lada en una espiral: el PSOE, aprofitant el desgavell, va presentar una moció de censura que, per força, havia de tenir el suport de C's i Podem. El socialista Rafael Martínez Tovar –un candidat que ni tan sols agradava a Ferraz– va començar a negociar la constitució d'un govern alternatiu. Però, mentre els morats s'hi van posar bé, C's insistia a pactar un executiu “tècnic” que es comprometés a convocar eleccions en un termini de sis mesos. No volia saber res d'un “tripartit”, tot i que des del PP ahir feien servir el pretext que el govern alternatiu ja estava pactat i que havia estat precisament això el que havia fet decidir Sánchez a presentar la dimissió.
C's, en canvi, es vantava de ser l'artífex de la sortida del president imputat i d'haver forçat el canvi, i Podem denunciava que el PP havia acceptat col·locar un “titella” perquè Sánchez pugui continuar governant a l'ombra. El cert, però, és que un altre dels elements que han pesat a Génova és el fort desgast de la marca popular detectat en les enquestes i que els obligava a evitar com fos un avançament electoral, com pretenien els taronja.