Mayte Piulachs - barcelona
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona i diplomada en dret internacional comparat a la Sorbona, Eva Labarta (Barcelona, 1954) es defineix com una persona “apassionada”, i des del 1978 ha exercit de penalista amb passió i caràcter, i sense amagar mai els seus ideals de dona republicana i independentista. Va ser membre de la junta del govern del Col·legi d'Advocats de Barcelona del 2005 al 2010. Aquest any es jubila i ja ha renunciat a ser membre de l'equip tècnic del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges per dedicar-se a una altra gran passió: un projecte solidari per a nens del Congo.
Al setembre exercirà d'acusació particular contra dos feixistes. Serà el seu últim judici?
Sí, així tanco el cercle. Vaig començar com a advocada en judicis polítics, en consells de guerra contra civils, judicis sense magistrat. Allà vaig aprendre que la tècnica jurídica passa pel sedàs de la política. Vaig començar al despatx de Luis del Castillo i vaig portar casos contra la policia.
La defensa de Francesc Homs en el judici pel 9-N al Tribunal Suprem li ha recordat aquella època?
Sí, m'hi ha teletransportat. Quan tu veus que la tècnica jurídica passa a un segon pla i que són criteris polítics els que porten un tribunal a adoptar una posició, l'advocat ho ha de valorar i ser valent. Ningú es pot separar de la seva ideologia, i els magistrats també són persones i també tenen una ideologia. No són apolítics. M'han dit que he enfocat el judici d'una manera massa política, i si em penedeixo d'alguna cosa és de no haver estat més radical. La part tècnica també la vam plantejar. Era una evidència que era un judici polític. Per la meva experiència, si en un judici polític prens aquesta posició i retreus al tribunal coses que són veritat però que ells no volen acceptar, crec que els fa més recança agreujar la pena o anar més enllà, perquè tots sabem de què estem parlant.
Per què és un judici polític?
Com a origen de tot, la igualtat de les parts ha estat nul·la. Hi ha hagut un problema d'intromissió d'uns poders en uns altres, i hi ha proves, i ben segur que Montesquieu s'ha remogut a la tomba. Hi havia dues parts en litigi, el govern de l'Estat espanyol i el govern català, i no han estat tractats igual. Primer, el procés feia riure el govern espanyol i, en veure'n el ressò, es va posar nerviós, massa tard. Per això, de manera rapidíssima, en 36 hores, es van reunir quatre institucions de l'Estat, un diumenge a la tarda. I l'endemà, reunions i notificacions. Si haguessin tingut la mateixa pressa per contestar el recurs de la Generalitat, no haurien arribat al judici. El govern espanyol ha dirigit l'operació. En la sentència, a més, es parla del Tribunal Constitucional amb les competències que té ara, és a dir, que pot executar, però pel 9-N havien d'anar als tribunals civils; el que passa és que si hi anaven els vencia el termini. Qualsevol jurista objectiu i observador ha de veure que estan posant fi a un seguit de principis que haurien de ser incòlumes, i els canvien per política. El Tribunal Suprem ha fet una doctrina involucionista del delicte de desobediència per poder condemnar. La junta de fiscals de Catalunya tenia tota la raó; el seu informe, tècnic, era impecable i feia una visió garantista del delicte. Amb Homs ens vam entendre de seguida. Tots dos volíem fer un judici valent: acceptava els fets i considerem que no són delicte.
El govern espanyol ha fet servir la justícia per aturar el procés?
Madrid, no pas el poble espanyol, té un govern format per funcionaris i elits econòmiques, que tenen una nul·la cultura del pacte i del diàleg. La seva mentalitat és “jo aplico la llei”, i la teva legalitat els és igual. Per això, l'imperi espanyol ho va perdre tot. Volen inhabilitar tot el Parlament? En l'àmbit internacional, no s'entén pas el que fan. Han fet servir la justícia per falta d'imaginació i d'intel·ligència.
Com a lletrada, ha sentit la pressió del masclisme?
Alguna vegada, als inicis, per part d'algun client o magistrat, però poc. Suposo que és perquè tinc caràcter, soc molt dura, defenso drets de persones... Un cop em van dir: “A vostè li agraden les plantes?” Com si fos un monstre... [riu]. Ara, he vist l'abús dels fal·lòpates, quan una persona s'ha mostrat dèbil.
Com veu la seva professió?
L'advocacia ha de canviar. Tradicionalment ha estat molt reaccionària, la majoria són gent de seny. Però ara hi ha un seguit de persones en les noves generacions de penalistes que estan molt ben formades i són lluitadores. En marxo tranquil·la.