Política

la crònica

moment zero

Estrategs de llegenda

El polític i l'economista aposten per l'estratègia, l'audàcia i regles de joc pròpies per guanyar

Què tenen en comú Leònides, David i Goliat i en Bart Simpson? Poca cosa, però tanmateix ahir les seves històries van servir per esperonar alguns ànims inquiets per les darreres actuacions dels responsables d'executar el full de ruta independentista. L'ocasió: el diàleg que van mantenir el vicepresident Oriol Junqueras i l'economista Xavier Sala i Martín sobre el procés en el marc d'una nova edició del cicle de xerrades Moment Zero al centre de cultura El Born.

La trobada dalt de l'escenari d'aquest “duet vigorós”, tal com el va qualificar un dels assistents a l'acte, va propiciar aplaudiments sonors, gairebé al final de l'acte, quan es va fer valer la majoria independentista al Parlament per aprovar una declaració unilateral d'independència si, arribat el cas, el govern espanyol no deixa fer el referèndum. “Aquí hi ha potencial polític i convicció, a veure si ens assabentem d'alguna cosa“, comentava un espectador acabat d'arribar de Vilafranca del Penedès per escoltar Junqueras i Sala i Martín. “La gent comença a estar neguitosa i cansada perquè no tenim informació”, es lamentava un altre oient, aquest cop procedent de Cornellà de Llobregat. Aquest “evangelista”, tot i entendre la prudència i fins i tot el silenci de la majoria de dirigents per explicar detalls del procés, venia a conèixer algunes interioritats. La informació, però, és cara, i més després de l'últim avís del TC que no permet als dirigents ni informar ni dictar acords sobre el referèndum. Amb aquest panorama, el duet va utilitzar la tradició oral i va rememorar relats èpics protagonitzats per herois com el que va enfrontar David contra Goliat. Va ser l'economista el primer a esbudellar la llegenda. Amb els papers de David i Goliat perfectament identificats amb els protagonistes del xoc de trens, Sala i Martín aconsella a Catalunya canviar les regles del joc tal com David va fer quan va renunciar a lluitar a la manera de Goliat i brandant només un bastó de pastor i una fona va vèncer l'adversari. “Era més fort? No”, va aclarir immediatament l'economista esdevingut joglar. “Era més astut”, va sentenciar. “I Goliat, era més fort? Tampoc.” “Estava malalt, no hi veia i patia acromegàlia”, va reblar. En el cas que ens ocupa, la fona a brandar és “la il·lusió i la força de la gent”. Junqueras també va apel·lar a grans llegendes. El vicepresident, tot i assumir que forçava la interpretació, va recordar el paper heroic de Leònides a la batalla de les Termòpiles, que, malgrat estar en inferioritat de condicions, va permetre a Grècia alliberar-se de la invasió dels perses. “Qui tria les regles del joc guanya”, assegurava aquest enamorat de les americanes de color –va confirmar tenir-ne 374 en dues col·leccions, una a Barcelona i l'altra a Nova York– que va optar per un verd maragda, evidentment llampant, tot i que no sabem si era per una qüestió d'esperança i animar l'executiu a no seguir les directrius de la Constitució o dels jutges. “Hem de crear altres regles”, va afegir davant d'un auditori entregat a aquestes pràctiques heroiques, i no ens referim pas a disposar d'un armari de colors sinó a la DUI que va arrencar les úniques ovacions de la sala.

I en Simpson, què en té, de protagonista èpic? Tampoc res. Però de nou era Sala i Martín que feia avinent l'episodi en què Bart trenca la guardiola i a dins només hi troba els pagarés de deute que ell mateix havia anat introduint cada cop que agafava els diners estalviats. Una història que l'economista va comparar amb la situació en què es troba la bossa de les pensions a l'Estat espanyol i que a la llarga farà més difícil cobrar les pensions si Catalunya roman a l'Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.