Berlín no vol més consultes turques al seu territori

Alemanya no vol passar per l'experiència de donar el vistiplau a referèndums entre la població d'origen turc del seu territori el resultat dels quals no siguin assumibles per un país com aquest. “No s'entendria que autoritzéssim una consulta d'aquesta mena sobre una mesura que contradiu obertament els nostres valors europeus i la nostra Constitució”, va dir el portaveu d'Angela Merkel, Steffen Seibert, en resposta a si es deixarà als ciutadans alemanys d'origen turc votar en un referèndum sobre la implantació de la pena de mort a Turquia.

La pregunta era hipotètica, perquè no hi ha convocada una consulta sobre la pena capital, ni encara menys hi ha una demanda d'Ankara a Berlín per possibilitar el vot exterior al seu territori. Però el socialdemòcrata Martin Schulz, rival de Merkel en les eleccions generals del setembre, s'havia avançat a expressar el seu rebuig a una consulta i el govern de la cancellera hi va haver de dir la seva.

Fora del territori hipotètic, està clar que, per la UE, la pena de mort és una línia vermella que cap estat membre –o en negociacions formals d'adhesió– pot traspassar. Turquia, amb totes les discrepàncies i amenaces de ruptura que es vulgui –com les que recentment ha fet el president, Recep Tayyip Erdogan–, és formalment un aspirant a convertir-se en membre de la UE. Al marge del poc futur que es vegi ara per ara a les negociacions d'adhesió de Turquia, el cas de la hipòtesi d'una nova consulta es relaciona a Alemanya amb els resultats de la que es va celebrar sobre la reforma constitucional impulsada per Erdogan per implantar un sistema presidencial al país. A Alemanya hi ha uns 1,4 milions de ciutadans d'origen turc amb dret a vot (menys de la meitat dels 3,5 milions de persones amb aquestes arrels que viuen al país). És el principal col·lectiu de persones d'origen estranger del país. Berlín va autoritzar aleshores que poguessin votar dins el seu territori, malgrat que a Alemanya tot referèndum és vist amb recel. La Constitució del país ni preveu la possibilitat de celebrar-ne a escala nacional perquè s'identifica amb els “populismes” que van afavorir el nazisme.

Turquia va organitzar la votació, que es podia materialitzar en 13 ciutats alemanyes, però no es va preveure el vot per correu. La participació va ser baixa –d'un 40%, deu punts menys que en territori turc– i el resultat va ser d'un 63% a favor de la reforma d'Erdogan. És a dir, dotze punts per damunt del que va aconseguir el sí dins de Turquia.