Maig. Macron i Sánchez

Tema resolt, encara que previsible, sobre qui governarà França i de retruc Europa amb permís d'Angela Merkel. Macron facilita la respiració dels europeistes, que precisament avui celebren el Dia d'Europa. Macron tindrà com a primer maldecap posar ordre en les legislatives del mes vinent per poder tirar endavant les seves promeses electorals. Aparentment resolta la principal preocupació a França. Ara mateix la dificultat per resoldre a Europa és Espanya. Cal fer un cop d'ull als pressupostos d'aquest any 2017 per veure les dificultats que ha tingut el govern per passar el primer tràmit parlamentari in extremis amb el suport del PNB. La primera despesa espanyola són les pensions; la segona despesa, l'obligació de retornar el deute a Europa. Pagar deutes abans que fer front a conceptes bàsics com ara la sanitat, l'ensenyament... Un fet que situa Espanya com un país econòmicament endeutat pel passat, malgrat l'augment del creixement i que baixi l'atur.

Políticament, les mirares estan posades en el PSOE. Ignoro qui guanyarà la picabaralla entre Pedro Sánchez i Susana Díaz del dia 21. La militància socialista sembla cansada de Felipe González, dels íbex, de Rubalcaba, de Zapatero; és a dir, dels de “tota la vida”, dels establerts. Aquesta situació enforteix Pedro Sánchez, que després de les derrotes electorals i de la seva fallida sessió d'investidura és ben curiós que dona un aire fresc i de renovació; unes eines que, salvant totes les distàncies i diferencies, està fent servir Emmanuel Macron a França, on va saber en el seu moment allunyar-se tant com va poder dels seus amics socialistes. Ningú descarta que Pedro Sánchez tard o d'hora acabi fent el mateix veient que els partits majoritaris estan directament en caiguda lliure.