GIORGIO MALINVERNI
CO-REDACTOR DEL CODI DE BONES PRÀCTIQUES EN REFERÈNDUMS DE LA COMISSIÓ DE VENÈCIA
“Catalunya pot organitzar un referèndum si és consultiu”
“Ningú el pot prohibir, però només si és per mostrar a Espanya i a la resta d'estats que hi ha el desig real de separar-se”
“El primer pas perquè pogués ser vinculant hauria de ser esmenar la Constitució perquè ho permetés”
El professor suís Giorgio Malinverni (Domodossola, Itàlia, 1941), doctor en dret per la Universitat de Ginebra, és un dels tres juristes a qui es va encarregar el Codi de Bones Pràctiques en Referèndums de la Comissió de Venècia, aprovat a finals del 2006, juntament amb l'holandès Pieter van Dijk i el francès, desaparegut el 2009, François Luchaire, nomenat per cert al seu dia per Andorra. Malinverni, que havia estat a la comissió des del 1990, va plegar el 2006 per ser jutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Jubilat el 2011, ara presideix Trial International, una ONG que lluita pels drets humans, i ha accedit a fer una entrevista telefònica amb El Punt Avui.
Coneix la situació política a Catalunya?
Sé que hi haurà probablement un referèndum, però no ho segueixo de prop.
Vostè va ser un dels tres redactors del Codi de Bones Pràctiques en Referèndums. També es va pensar per a casos d'autodeterminació?
Aquest document ja té molts anys, i ho hauria de mirar més bé ara, però diria que sí que es va pensar per a qualsevol tipus de referèndum, també d'autodeterminació.
Hi ha un grup català favorable al referèndum (Catalunya Sí que es Pot) que vol que es demani l'aval previ de la Comissió de Venècia. És possible això?
Ja no en soc membre des de fa més de deu anys, però normalment només emet opinions a petició del comitè de ministres o bé de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa, i també dels governs estatals, però no els regionals.
Un dels punts clau és si Catalunya és subjecte polític amb dret a l'autodeterminació, un punt que el govern espanyol no accepta, però potser sí la comunitat internacional. Creu que té aquest dret?
El dret d'autodeterminació està recollit en els tractats internacionals de les Nacions Unides; per exemple, es proclama en el Pacte Internacional en Drets Civils i Polítics, i en el Pacte de Drets Socials, Econòmics i Culturals, tots dos del 1966. Però ara el que és important és veure què diu la Constitució espanyola, si conté o no una provisió per a l'autodeterminació de les seves províncies. Per exemple, a Suïssa tenim una provisió en la Constitució que fixa el procediment que han de seguir els cantons per tenir el dret d'autodeterminació, arran del que va passar amb el del Jura. Si aquesta provisió no existeix en la Constitució espanyola, és difícil celebrar aquest procés.
Hi ha sentències de tribunals internacionals, com la de Kosova, que diuen que una declaració unilateral no és il·legal, tot i transgredir la llei sèrbia...
Sí, però la situació és una mica diferent; és difícil de respondre, perquè no sé si pots comparar la situació de Catalunya amb la de Kosova. Allà tot va passar després de la guerra dels Balcans.
Catalunya ha demanat fer un referèndum, però el govern espanyol ho nega escudant-se en la llei. La majoria del Parlament està a favor de l'autodeterminació, però representa una minoria dins d'Espanya, i mai podrà canviar la Constitució...
Catalunya té dret a adoptar lleis per a l'autodeterminació, però no pot anar contra la Constitució espanyola. El primer pas que s'hauria de fer és que la Constitució s'esmenés per permetre l'autodeterminació de les seves entitats; si no, no hi ha res a fer, crec jo.
De fet, el govern català creu que hi ha possibilitats de celebrar un referèndum dins la legalitat estatal, i està intentant arribar a un pacte amb l'espanyol, però diu que no...
Catalunya podria organitzar un referèndum, fins i tot sobre la independència, només per mostrar al govern espanyol que una majoria del poble està a favor de la separació. Seria tot just un referèndum consultiu, i seria un argument a favor d'introduir en la Constitució una provisió per permetre que Catalunya pogués marxar.
I podria ser unilateral aquest referèndum?
Catalunya el podria organitzar, un d'unilateral, però només tindria caràcter consultiu, no vinculant. Per fer veure que una majoria del poble està a favor de la independència.
El govern espanyol diu que retirarà les urnes si el govern català tira endavant el referèndum. Què pot passar després?
No crec que ho faci, això, que vagi tan lluny, perquè sempre es pot organitzar un referèndum consultiu. El que no es pot fer és un referèndum vinculant, perquè no està previst en la Constitució espanyola.
Així, què aconsellaria a les institucions catalanes?
El govern o el Parlament poden sempre decidir d'organitzar un referèndum, però amb caràcter consultiu. Ningú pot prohibir al poble de Catalunya que organitzi un referèndum consultiu, només per mostrar a Espanya i a la resta d'estats que hi ha el desig real de separar-se.
I si Espanya prohibís fins i tot aquest també, s'hauria de fer igualment?
En aquest cas, podrien recórrer al Tribunal Europeu dels Drets Humans, després d'haver esgotat les vies domèstiques.
De fet, el 9-N del 2014 ja va intentar ser això, i ara hi ha quatre dirigents catalans condemnats, fins i tot l'aleshores president.
Sí, això és un problema... No veig res de dolent en un referèndum consultiu, no és vinculant i és per veure què pensa la població. Estic sorprès que per aquesta raó alguns polítics hagin estat condemnats.
Hi ha més polítics encausats pel procés, com la presidenta del Parlament. No s'estan duent a judici qüestions polítiques?
Qüestions polítiques requereixen esforços polítics... Això sí, sempre d'acord amb la llei.
En tot cas, perquè un referèndum s'acceptés, hauria de seguir les regles de la Comissió de Venècia...
Naturalment, però repeteixo: sempre que l'efecte fos sols consultiu.
Parlem de les regles. N'hi ha una que diu que la llei en què es basa el referèndum no es pot canviar en l'any anterior. El Parlament en té una a punt per tramitar, però no ho fa per por de la persecució judicial, i l'aprovarà poc abans del referèndum. És un obstacle perquè es reconegui?
La llei del referèndum hauria de ser aplicada almenys un any abans que tingués lloc; això és el que deia la nostra recomanació. Si la llei no entra en vigor fins, suposem, avui, el referèndum no hauria de tenir lloc abans d'un any. Per tant, no podria ser al setembre; si la llei en què s'ha de basar encara no ha estat aprovada, és impossible organitzar-lo.
El codi també diu que no hi ha cap participació mínima, però no sé si caldria si acaba sent unilateral...
A Suïssa, per exemple, no existeix cap quòrum, però en aquest cas seria bo que n'hi hagués, de cara no sols a les autoritats espanyoles, sinó també a les europees i al món sencer, per mostrar que hi ha una voluntat real de la gent que viu a Catalunya de trencar amb Espanya.
Una altra qüestió és qui tindria dret a vot...
Sí, aquest és un tema que caldria tractar i decidir. Quina gent hi té dret? Només la que viu a Catalunya, hi tingui l'origen o no, o també els catalans que viuen a fora? Ho vam haver de resoldre amb la qüestió del cantó del Jura, i molts professors de dret van dir que qui hauria de decidir al final és la gent que viu al territori, que és l'afectada, i només aquesta gent té dret a votar en un referèndum d'autodeterminació.
Així els catalans que viuen a fora no podrien?
Si seguim aquest exemple, no. Seria un precedent. Només els residents a Catalunya, fins i tot si no tenen origen català. Els immigrants també haurien de poder, perquè la qüestió de la independència els afecta més que no pas als catalans que viuen als Estats Units o en altres països europeus. El mateix va passar a Escòcia.
També es diu que les autoritats administratives han de ser neutrals, però a Escòcia el govern va liderar la campanya del sí...
Sí, en el codi parlem d'autoritats administratives, no polítiques. Les polítiques hi poden prendre partit; per descomptat, el govern català podria demanar el sí.
Si es permetés votar a la gent des dels 16 anys, això contradiria el codi?
No seria reconegut. L'edat per poder votar és matèria del govern estatal, és l'únic ens que ho pot decidir, i ara està fixada en els 18 anys.
El codi també diu que hi ha d'haver campanya pel sí i pel no. Però, en el cas català, la campanya del no és del no “al referèndum”, i no “en el referèndum”. Valdria igualment?
El govern pot organitzar un referèndum fins i tot amb una majoria en contra i, si és a favor, encara menys problema. Però la decisió l'ha de prendre el Parlament català.
El govern suís podria fer de mediador?
No estic en condicions de contestar això.
En tot cas, quin paper hi hauria de tenir la UE?
Ho hauries de preguntar a les autoritats competents de la Comissió, però probablement contestarien que és una qüestió interna d'un estat membre, i no hi interferirien.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.