El Govern acorda sol·licitar “formalment” a l'Estat l'obertura de negociacions per al referèndum

El Govern català ha aprovat aquest dimarts sol·licitar “formalment” al govern espanyol l'obertura de negociacions sobre “els termes i les condicions” del referèndum. Així ho ha explicat la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu i el dia després de la conferència a Madrid. Munté ha avançat que en els “propers dies” la sol·licitud aprovada avui s'adreçarà al president del govern espanyol, Mariano Rajoy. I ha afegit que la petició es basa en les resolucions aprovades al Parlament per àmplies majories i en la recollida de suports del Pacte Nacional pel Referèndum.

La tempesta generada per la conferència a Madrid i la filtració d'un suposat document que explica com aniria la desconnexió de Catalunya és ben viva. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha assegurat aquest dimarts que la independència de Catalunya implicaria “un empobriment brutal”, concretament, “una caiguda del PIB d'entre el 25 i el 30”. De Guindos ha reiterat que és al Congrés és on el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha d'explicar la voluntat de fer un referèndum.

De Guindos ha tornat a exigir “el compliment de la legalitat”. També, segons ha dit, a l'exterior “ningú pregunta” per la independència de Catalunya, perquè “la gent considera que és impossible” i “ningú ho inclou en les seves expectatives”. Per al ministre d'Economia, no és només “una qüestió de legalitat, sinó també de racionalitat econòmica”. Ha manifestat que “el govern d'Espanya no deixarà mai que els catalans surtin de la Unió Europea i de la zona euro”, ja que seria “un pas enrere de conseqüències” que Guindos no es vol “ni imaginar”. Per al ministre, sortir d'Espanya suposaria una pèrdua d'entre el 25 i el 30% del PIB a Catalunya. Per aquest motiu, “el govern espanyol mai deixarà que això passi”.

La ministra de Defensa i secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, per la seva part, ha assegurat que la pretensió de Carles Puigdemont, de celebrar un referèndum es pot equiparar amb un intent de cop d'Estat: “Si estiguéssim en un altre país, en unes altres circumstàncies i no estiguéssim parlant de polítics, estaríem parlant d'un intent de cop d'Estat o d'una amenaça de cop d'Estat.” Ha afirmat que la proposta és “una amenaça en tota regla contra l'Estat”, però aquest “té tots els mitjans per defensar-se, i es defensarà”. Ha advertit que “el govern té tota mena d'instruments jurídics i d'altre tipus, i en el cas que es compleixin les amenaces s'utilitzarien els que creguin més convenients el govern i el Parlament espanyol”, ha dit.” No ha volgut parlar de l'ús de la força per impedir el referèndum, tot i que ha apuntat que cal esperar que “des de la Generalitat de Catalunya no es compleixin les amenaces de desconnexió i ruptura”.

El delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha avisat el Govern que està posant en risc l'autogovern de Catalunya quan amenaça en saltar-se la legalitat amb un referèndum.

El dia d'ahir

L'executiu de Carles Puigdemont esgotarà el diàleg fins al “darrer minut de la pròrroga”. La voluntat d'allargar la mà serà “permanent”. Però, si es constata la incompareixença de l'interlocutor, “no tinguin cap dubte que el compromís del govern de Catalunya amb el seu poble és democràticament inviolable”. Aquest és el missatge que el president de la Generalitat va deixar ahir a Madrid en una conferència celebrada a l'ajuntament de la capital de l'Estat en el que ha estat considerat el darrer intent dels artífexs del procés per pactar un referèndum amb l'executiu de Mariano Rajoy. “No demanem que l'Estat espanyol renunciï als seus principis, però tampoc acceptem que ens obligui a renunciar als nostres”, exclamava el president, i sentenciava que “l'Estat no disposa de tant poder per parar tanta democràcia”.

Van fer la conferència en mig de la tempesta madrilenya que ha suposat la publicació a El País d'un esborrany sobre una eventual declaració unilateral d'independència si no hi ha referèndum –que des del govern català es considerava un document antic i caduc–. I Puigdemont es va trobar amb una resposta preventiva de Rajoy, que va sortir ahir en roda de premsa després de la reunió del comitè de direcció del PP per avisar que “l'Estat no acceptarà xantatges”.

El president espanyol clamava ahir, a propòsit de la desconnexió de Catalunya, contra el que considerava un dels esdeveniments “més greus” que ha viscut al llarg de la seva vida política. Puigdemont no es va referir en cap moment a la filtració, però sí, indirectament, recuperava les paraules de Rajoy de la seva investidura fallida, l'agost passat, amb les quals ja alertava que Catalunya era “el problema més greu” al qual s'enfronta Espanya en aquests moments”. Partint d'aquest raonament, el president va voler posar en evidència la “contradicció” i, sobretot, la “irresponsabilitat” d'admetre-ho i alhora no voler parlar-ne “ni fer res seriós, sincer i real per abordar-ho”.

Qui hi havia?

L'escenografia ahir era important i, a banda de l'àmplia representació de la Generalitat –encapçalada per la consellera Neus Munté–, de l'Ajuntament de Barcelona –amb Gerardo Pisarello, l'alcalde accidental–, del Parlament, de partits polítics catalans –ERC, el PDeCAT i En Comú–, de diputats i senadors i de les organitzacions sobiranistes catalanes, Pablo Iglesias va ser l'únic líder d'un partit espanyol que va voler anar a escoltar les explicacions del govern. Assegut a primera fila, el secretari general de Podem s'havia reunit prèviament amb el president a Blanquerna, la seu de la Generalitat a Madrid. També hi va assistir una destacada representació del món sindical, acadèmic, periodístic i diplomàtic. Hi havia acreditats representants d'una vintena de països, entre els quals destacaven Alemanya, França, Itàlia, la República Txeca, el Japó i l'Argentina.

En total, l'acte va reunir gairebé 300 persones –algunes, dretes als passadissos–. A totes, Puigdemont s'hi va dirigir per deixar clar que no cauran en el “parany” de recórrer el mateix camí que el pla Ibarretxe al Congrés i que no s'estavellaran contra una reforma constitucional que considera innecessària. En aquest sentit, recordava que molts juristes opinen que és possible pactar el referèndum dins del marc legal actual. És només una “qüestió de voluntat” política, reblava el president Puigdemont, i recordava com es va gestar el retorn ara fa quaranta anys del president Josep Tarradellas. “En aquell moment, la Constitució no existia i la legislació vigent no preveia en absolut cap element de legitimitat republicana. Tot i així, en reconeixement de la demanda del poble català, el govern d'aleshores va actuar amb responsabilitat”, insistia. En aquella etapa, es va habilitar la solució i es va tancar l'acord, i més endavant ja s'hi va donar forma legal, “perquè hi havia la voluntat sincera de fer-ho”.

“L'operació d'estat” que descrivia ahir Puigdemont, però, no convidava a pensar que sigui el camí que acabi escollint l'executiu de Rajoy davant la reclamació del referèndum. Perquè, segons constatava, fins ara la resposta ha estat “una deriva centralitzadora, l'incompliment dels compromisos adquirits i la judicialització accelerada dels nostres representants institucionals”. Tot i així, insistia que el desig que volia expressar a Madrid és el de poder celebrar un referèndum pactat. En tot cas, en els pròxims dies, La Moncloa rebrà el més de mig milió d'adhesions que ha aglutinat el Pacte Nacional pel Referèndum.

El vicepresident Oriol Junqueras va precedir Puigdemont en la seva defensa a poder exercir el dret d'autodeterminació i també va deixar constància que es farà més enllà de les denúncies, les querelles que es puguin impulsar des de l'Estat i les condemnes consegüents. Així, subratllant que la majoria dels polítics estan “de pas”, va assegurar que no es renunciarà a la possibilitat que la ciutadania expressi la seva voluntat a les urnes. “Per a nosaltres, és tan important que farem tots els possibles [perquè es faci el referèndum]”, emfasitzava durant la seva conferència, i hi afegia que aquest és el missatge que volia traslladar ahir a la societat espanyola.

Finalment, el conseller d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors, Raül Romeva –el primer a prendre la paraula–, va voler posar l'accent en la mirada internacional al procés i va presentar la voluntat de diàleg com una triple oportunitat: per a Catalunya, per a Espanya i també per a la UE. Per Romeva, s'han de poder fer compatibles les aspiracions democràtiques dels ciutadans amb l'enfortiment d'una Europa que vol viure junta. “Tenim l'ocasió de ser un model a escala continental, una ocasió que no hauríem de deixar perdre.”