A l'Alt Empordà els pocs pobles que fan la consulta obtenen una nota alta

A l'Alt Empordà només han estat set els pobles que han participat en la primera tongada de consultes sobre l'autodeterminació. Pocs si es té en compte que n'hi ha 68 i la majoria no arriben al miler d'habitants, la qual cosa fa pensar que com que són petits és més fàcil organitzar la consulta. Els set que ho van fer, però, van superar amb nota alta l'organització. L'atenció estava centrada a Roses, que, amb 16.075 votants, era el municipi més gran de la demarcació de Girona on ahir es votava. Per això la comissió nacional organitzadora de la consulta va triar aquesta població per fer la valoració de l'arrencada a tot el país. En la roda de premsa de primera hora del matí hi va participar Carles Mora, alcalde d'Arenys de Munt, que va fer una arenga als polítics perquè escoltessin la veu del poble, «que és tan sagrada com la de Déu». Mora va qualificar la jornada com la més important dels darrers anys en la història de Catalunya. «Res no serà igual, després del 13-D.» També va ser present a Roses un professor de dret constitucional de la Universitat de Montreal i vicepresident del Partit Quebequès, Daniel Tort, que va venir d'observador. La seva anàlisi primerenca era que hi havia una bona atmosfera, que tot estava molt ben organitzat i que es feia amb rigor. A Roses, les taules eren a la sala del SUF i estaven presidides per una gran bandera amb l'escut del municipi i un altre de la Unió Europea. Les senyeres es van deixar per a l'exterior, on tot el dia hi va haver gent per fer caliu. Per ambient, però, el que van organitzar a Viladamat. Allà l'atmosfera, agafant el terme que va utilitzar l'observador quebequès, era de festa absoluta, amb balls tradicionals al matí i reivindicatius a la tarda, on l'artista feia ballar la gent amb un inacabable popurri en què es barrejaven conceptes polítics, futbolístics, reivindicatius, amb salsa.... «Madrid se quema, se quema Madrid» s'alternava amb «al loro, que no estamos tan mal», patentat pel president del Barça i fervent defensor del «sí». No sabem si va ser la festassa que es va muntar, però a la rectoria de Vilademat a quarts de cinc de la tarda ja havia votat el 40% del cens i al final va ser un dels que van tenir la participació més alta (48%). Una mica més avorrits estaven a la Jonquera i a Pau. En aquest últim municipi, a mig matí, un grup de joves independentistes esmorzaven al centre cívic, mentre a la taula del costat un grup d'avis feia la botifarra aliens a l'esdeveniment. A Pau hi van posar neules i porrons per fer un traguinyol de moscatell, mentre que al poble del costat, Vilajuïga, feien «atmosfera» amb un esmorzar i una xocolatada que es va servir a l'ajuntament –al costat del garatge on es va votar–, mentre per una potent megafonia sonava el concert de comiat de Lluís Llach, a Verges.

Els dos pobles que van optar per acompanyar el referèndum amb tiberi a l'hora de dinar van ser els més petits: Palau de Santa Eulàlia, que van fer una botifarrada, i Pedret i Marzà. En aquest, la taula per votar es va instal·lar a l'exterior, a la porta d'una petita caravana, mentre que al centre cívic també hi havia taules però aquestes eren per al pa amb tomata, calçots, botifarres, allioli i pomes.