El Camp deixa Tarragona tota sola
Alcaldes del Baix Camp, el Tarragonès, l'Alt Camp, la Conca i el Baix Penedès aposten per una vegueria del Camp de Tarragona
Tot i que tampoc no van voler aprofundir gaire, alguns alcaldes de municipis d'aquesta zona de la demarcació es van decantar perquè la futura vegueria inclogui el nom del Camp després del desafiament llançat per l'Ajuntament de Tarragona. «El nom de la vegueria ha de respectar la pluralitat i el concepte Camp engloba més que Tarragona», va explicar l'alcalde de Salou, Pere Granados, que va recordar: «Si es fa una vegueria, és perquè no volem que hi hagi una província.» Pel seu homòleg de Valls, Albert Batet, «és evident que el nom ha de ser Camp de Tarragona», mentre que el de Torredembarra, Daniel Masagué, no està d'acord amb la denominació de Tarragona «perquè el Camp ens representa a tots, i Tarragona només és una». El batlle del Pla de Santa Maria, Mateu Montserrat, diu: «És millor Camp de Tarragona perquè agafa tot el Camp i no Tarragona sol», mentre que el d'Alcover, Anton Ferré, va admetre: «Ens fa l'efecte que [la demarcació] s'ha de dividir en dues vegueries, que són conceptualment Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre, perquè seria el més normal.»
Al Baix Penedès, l'alcalde de Calafell i president del Consell Comarcal, Jordi Sánchez, va instar els polítics a «veure com encaixen els territoris i les seves possibilitats», però no es va pronunciar sobre la denominació. Per la seva banda, l'alcalde del Vendrell, Benet Jané, va reconèixer estar desconnectat: «Me n'acabo d'assabentar, però no ho considero rellevant.» A Cunit, la seva alcaldessa, Judit Alberich, va passar-hi de puntetes, tot dient que «no és la meva prioritat, però entenc Ballesteros».
Un debat estèril
Després que l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, no va respondre amb excés al manifest preparat des del consistori tarragoní, tot assegurant: «L'atur em preocupa més», des de Cambrils, Robert Benaiges considera que el debat hauria de ser un altre: «Perquè hem de saber què volem ser com a territori.» Benaiges també creu: «Des de fora ens deuen veure com estranys.» Per la seva banda, els presidents de les cambres de comerç de Tarragona i Reus van mantenir la seva posició inflexible, tot defensant cadascú la seva causa. El de Reus, Isaac Sanromà, va acusar Tarragona «d'imposar i de descartar el diàleg». [Informació elaborada per Azahara Palomares, Carme Gutiérrez, Sergi Casado, Núria Roca i Imma Martínez]
Primeres adhesions al manifest de Tarragona
La crida efectuada pels polítics tarragonins va donar el resultat desitjat perquè ahir al migdia ja es van començar a recollir les primeres signatures a favor del manifest Tarragona som tots, en què reclamen que es mantingui el nom de vegueria de Tarragona amb única capital Tarragona, i que enviaran al president de la Generalitat i al del Parlament, entre altres personalitats. Tot i que no es va fer cap convocatòria pública, des del consistori tarragoní ja es va tractar que es concedís a l'acte el màxim protocol possible, amb presència de l'alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i de nombrosos regidors, tant de l'equip de govern com dels grups de l'oposició, sempre per fer pinya per evitar una possible fractura del rol de líder que ha mantingut la ciutat durant tant de temps. Després que Ballesteros i els portaveus dels quatre grups municipals ja van donar la seva signatura a l'hora de fer públic el manifest, la primera persona que es va adherir ahir al manifest va ser el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, defensor acèrrim de la capitalitat tarragonina –és un dels impulsors del moviment Mou-te– i que va estampar la seva firma amb energia, conscient de la seva contribució a la causa i amb un somriure més que generós. Abelló va precedir tot un seguit de personatges representants del teixit social, econòmic, cultural i social de la ciutat, en una nova mostra que, almenys a Tarragona, no hi ha fissures respecte a la posició de lideratge que ha de tenir la ciutat en la futura vegueria. Gent del moviment veïnal, de l'associacionisme comercial i membres del senat tarragoní, entre d'altres, també van ser presents en la posada en escena durant una primera mitja hora frenètica de comentaris i d'un sentiment tarragoní exacerbat. Més endavant, la gent anònima va continuar signant.
