Política

MARIE KAPRETZ

DELEGADA DEL GOVERN A ALEMANYA

“No entenen el concepte de democràcia d’Espanya”

Destaca que a Alemanya la base del model federal és el debat i no és aplicable a la resta d’estats

La compareixença de Carme Forcadell al TSJC va significar un canvi d’inflexió en el procés independentista

Ha d’explicar la situació a Catalunya en un país amb altres interessos en política exterior

Alemanya té un passat que no oblida, no vol ser líder i és molt cauta a l’hora d’opinar dels altres

Marie Kapretz (Berlín, 1975) és la delegada del govern a Alemanya des del febrer del 2016. Va arribar a Barcelona per estudiar a l’Escola Massana i s’hi va instal·lar. Casada i amb dos fills, ha estat cap de l’oposició (2011-2015) d’ERC a Cercs (Berguedà).

Com s’interessa pel procés?
Sempre m’he interessat per temes socials i vivint en un poble petit mires què pots aportar per millorar. Hi vaig fer el pas d’implicar-me en moviments socials des de l’àmbit mediambiental i de memòria històrica. El 2010 vaig participar en la manifestació en contra de les retallades de l’Estatut, en què es va produir el canvi, en què la gent va dir: “Som un poble i volem decidir.” Va ser molt natural.
La seva és la d’una mirada de fora integrada al país.
Com a ciutadana catalana que treballa i viu aquí, també ho pateixo. No et planteges on vas néixer sinó on vius. És de lògica social.
El seu blog diu: “De la caiguda del mur de Berlín al procés independentista català.” Hi veu similituds?
La resposta simplista de certs sectors argumenta que a Berlín va caure una frontera i aquí en volem construir una. Però jo em fixo molt més en el moviment cívic que hi havia a la RDA que volia millorar les condicions de vida dels seus ciutadans. Al principi no es parlava de reunificació ni de fronteres sinó de renovació democràtica, d’igualtat, de medi ambient... això era el moviment que després va desembocar en la caiguda del mur. I mai es va fer un referèndum. I encara avui en dia hi ha algú a qui li dol que no va poder decidir si volia la reunificació o no. Hi havia molta voluntat i sobretot de Helmut Kohl, que volia ser el canceller de la reunificació. Jo provinc del Berlín capitalista i un estiu vaig impartir classes en un poble de l’ex-RDA i vaig detectar que en el tracte personal era molt més mediterrani; estaven molt acostumats a compartir i a gaudir del que tenien en aquell moment. Vaig adonar-me que a l’oest ens educaven per ser més competitius. Ara ha canviat.
Prové de la política local. Com ha estat el pas a les relacions internacionals?
Tothom hauria de fer coses per implicar-se en la política municipal. D’alguna manera et dona arrels. El municipalisme t’ensenya a ser ferm en les teves conviccions. Aprens molt a definir les teves idees.
Quina és la seva tasca?
Com a estructura, és una oficina on hi ha quatre entitats: la delegació, l’Institut Català d’Empreses Culturals (ICEC), l’Institut Ramon Llull i Acció-Catalonia Trade and Investment. Acció també té una segona oficina a Stuttgart, per estar més a prop del sector automobilístic. A Alemanya treballen molt sectorialment i Catalunya també té una oficina de turisme amb seu a Frankfurt, que fa una gran tasca per captar el turisme alemany. Treballem en tres àmbits. Primer, donar a conèixer el talent català en àmbits de creativitat tant artístics com empresarials. El segon és fer costat als 21.000 catalans a Alemanya –hi ha set casals catalans, escoles de català, penyes blaugrana...–. I el tercer eix és explicar la situació política a Catalunya, que en aquests mesos és molt interessant.
Ja hi ha hagut data i pregunta. Com ho va reflectir la premsa?
Se n’ha fet bastant ressò. Ho van recollir dilluns i també perquè Pep Guardiola, que va llegir la declaració, és molt estimat a Alemanya. També s’ha publicat un retrat del president Puigdemont, explicant el seu rerefons cultural, les seves idees...
I editorialment què es diu?
La premsa alemanya, periodísticament, té un estil distant que a ulls dels lectors catalans pot semblar d’hostilitat. Però no és això. La neutralitat a la premsa a Alemanya és molt important. També hi ha hagut un canvi de relat. Temps enrere no donaven gaire credibilitat al procés independentista, tot i que ho destacaven com a notícia. Però el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, citada al TSJC, va generar un punt d’inflexió, més subtil que blanc o negre. D’altra banda no hem d’oblidar que Alemanya és un país enorme i hi passen moltes coses. I, quant a la política exterior, Catalunya és molt petita i pesa molt més Trump i Putin. La meva feina és precisament aquesta: que no oblidin que a l’octubre hi haurà un referèndum i passen coses importants al sud, al Mediterrani.
Com veuen el no d’Espanya?
Alemanya no es vol immiscir en assumptes d’altres països. Té un passat i no el vol oblidar, en aquest sentit està poc inclinada a liderar i ser qui mana. Alemanya el que vol és exportar, que l’economia funcioni. Són molt cauts a l’hora d’opinar però el que no entenen és precisament la falta de diàleg, perquè en el sistema federal alemany hi ha moltes institucions on el debat, la discussió política, és possible. I es diuen de tot i sense miraments! El to no és precisament correcte. El federalisme funciona perquè hi ha molts nivells de debat perquè l’acord sigui estable. I el gran és obligat a escoltar el petit.
El tan publicitat, per segons quines veus, federalisme alemany és una opció?
S’ha de ser alemany per fer el model alemany, i s’ha de ser britànic pel model britànic. S’hauria de buscar el model que funcioni per a Catalunya. Però a Alemanya, el diàleg, el debat i el fet d’arribar a acords són clau. Per això queden despistats per com es comprèn la democràcia a Espanya, no ho acaben d’entendre.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.