Primera concessió britànica en l’inici del debat del ‘Brexit’

Amb esperit “constructiu” i amb l’ànim d’arribar al millor pacte possible per a les dues parts, la Unió Europea (UE) i el Regne Unit van acordar ahir en la seva primera discussió formal sobre el Brexit –que es va allargar durant vuit hores– les prioritats de la negociació i el calendari per als pròxims dos anys.

Entre les prioritats figuren els drets dels ciutadans de la UE i dels britànics que viuen a una i altra banda del canal de la Mànega; la frontera entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord, i l’acord sobre la factura que haurà de pagar Londres pel divorci de la UE. Així ho van explicar en una roda de premsa conjunta a Brussel·les el negociador en cap de la UE pel Brexit, el francès Michel Barnier, i el ministre britànic per a la marxa de la UE, David Davis, que es reuniran una setmana al mes a partir d’ara i fins al 29 de març del 2019, la data de la sortida.

Davis va revelar que la major part del temps, en aquesta jornada inicial, el va ocupar la qüestió de la frontera d’Irlanda del Nord, que, al seu parer, hauria de ser “com més invisible millor“ per evitar que es posin en perill la pau i l’estabilitat política a la regió. Barnier va indicar que la voluntat de la UE és també que “es compleixi absolutament l’Acord de Divendres Sant”, si bé va opinar que sí que hi hauria d’haver una frontera amb totes les seves conseqüències per als serveis i mercaderies, ja que el Regne Unit quedarà fora del mercat comú.

Sobre els drets dels ciutadans, el portaveu britànic va afirmar que “hi ha un ampli terreny d’entesa” i va informar que la primera ministra del seu país, Theresa May, presentarà un “escrit de proposta” en la cimera de caps d’estat i de govern de dijous i divendres, un document que també traslladarà al Parlament de Westminster.

Quant al calendari de la negociació, el representant britànic va acceptar les dues etapes diferenciades que marca la UE i que Barnier es va encarregar de recordar: primer es discutiran els termes de la separació i, després, es debatrà la futura relació entre Brussel·les i Londres”. “És una qüestió de lògica, de sentit comú”, hi va afegir, contra la pretensió inicial de Londres d’abordar el divorci i la futura relació de manera simultània.

Amb tot, Davis va deixar clar que, en el futur, convé a totes dues bandes una “associació forta” en el terreny comercial. Responent als periodistes, va reiterar l’estratègia del seu govern d’apostar per un Brexit dur, que implica la sortida del mercat comú i de la unió duanera per poder negociar nous acords comercials amb la resta del món.