L’ahir i l’avui polítics

Setmana de commemoració a les Corts Generals espanyoles dels quaranta anys de la celebració de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme. Aquí, a Catalunya, també es commemora que fa quaranta anys que un grup de persones provinents de l’Assemblea de Catalunya van destapiar simbòlicament i amb un martell la paret de l’hemicicle del Parlament de Catalunya, que havia estat tapiat durant l’època franquista.

No es pot evitar fer comparacions entre ahir i avui. La Pasionaria, Dolores Ibárruri, amb el puny alçat, va presidir la mesa d’edat –ara tindria 122 anys–. Va ésser acompanyada de bracet pel poeta Rafael Alberti per evitar ensopegar per l’escalinata. Un acte ple de simbolisme i d’emotivitat i d’homenatge a una persona que va destacar com a dirigent política en la Segona República Espanyola i en la Guerra Civil.

Han passat quaranta anys després de quaranta anys de corrupció franquista que va portar el franquisme. Quaranta anys que se celebraran demà al Congrés dels Diputats i que haurien d’anar més enllà d’un festeig commemoratiu. Hauria d’ésser una bona oportunitat per reflexionar sobre l’angoixa i el cabreig que estan originant els afers de corrupció. Han disminuït, però segueixen en els tribunals, en les comissions d’investigació i en els titulars periodístics. Ahir mateix, Luis Bárcenas va riure’s un cop més dels diputats del Congrés de l’Estat i no va contestar res de res sobre el finançament il·legal del Partit Popular.

Al Parlament de Catalunya, l’excompanya de Jordi Pujol Ferrussola Victòria Álvarez explicava una altra vegada el seu “llibre” sobre la seva “complicada” vida.

Tot plegat, un nivell molt baix que fa quaranta anys ningú podia esperar-se. Esperem que les noves generacions es puguin merèixer un altre panorama per combatre la corrupció.