Macron I el Reformador
El president francès exposa les línies mestres del seu mandat en un acte amb aires monàrquics a Versalles, davant les dues cambres legislatives reunides
Aspira a engegar una transformació institucional l’any que ve
Tenir cura amb l’embolcall dels missatges, trencar motlles sense fer cas de les crítiques i remarcar l’autoritat i el poder del càrrec que exerceix. Emmanuel Macron té clars els procediments que regiran el seu mandat, i ahir els va posar en marxa per instal·lar un futur ritual esculpit a la seva mida i estil: un discurs sobre l’estat de la Unió a la francesa que repetirà anualment.
Un mes i mig després de ser escollit, el president francès va reunir al Palau de Versalles les dues cambres legislatives de França, l’Assemblée Nationale i el Senat, per efectuar-hi un extens parlament de fort caràcter institucional en què va traçar les línies mestres del seu projecte de govern.
En un marc fastuós i solemne, Macron es va estalviar la molèstia d’haver d’escoltar la ja minvada oposició en un debat, i novament va optar per dirigir-se als francesos esquivant l’escull de la premsa: només ha concedit una entrevista com a president i va ser a mitjans internacionals, i ha cancel·lat la tradicional entrevista televisiva del 14 de juliol. Segons el seu equip de premsa, perquè el pensament del president és massa complex.
L’escenificació a Versalles va aixecar crítiques de totes les bancades de l’arc parlamentari. Pels tics bonapartistes de la cerimònia que ha exhibit un president que ja ha donat símptomes de voler centralitzar fortament l’exercici de poder; pel timing, que ha empetitit el primer ministre, Édouard Philippe, que avui protagonitza el seu primer debat de política general a l’Assemblée, i fins i tot pel cost, de 500.000 euros. Els disset parlamentaris de La França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, una trentena de diputats d’esquerra i alguns de dreta i de la centrista UDI no van anar a Versalles, i els insubmisos van organitzar un acte de protesta a la plaça de la República de París.
Tsunami institucional
El to de la intervenció d’ahir de Macron va ser més generalista que concret, més filosòfic que pragmàtic. La posada en pràctica de mesures és cosa dels seus subordinats. El president fixa la línia i supervisa, per damunt de les inconveniències del dia a dia, que no trigaran a aparèixer, especialment amb una agenda reformista liberal com la que porta sota el braç, que té els sindicats en màxima alerta de cara a la nova legislació laboral que es vol tramitar a finals d’estiu, i que la setmana passada va costar al duet executiu els primers punts de popularitat en les enquestes.
Tot i l’amplitud de mires del seu discurs, el president va detallar algunes mesures concretes, començant per la confirmació a diputats i senadors que té la intenció d’aixecar l’estat d’emergència a la tardor, quan es compleixin dos anys des que va ser posat en marxa, arran dels atemptats del novembre del 2015 a París. L’anunci ve amb trampa, ja que l’executiu aprovarà una llei antiterrorista que inscriurà en el dret comú algunes de les prerrogatives avui possibles sota l’estat d’emergència. En la quota europeista ja habitual en les seves compareixences públiques, Macron va anunciar que, abans que acabi el 2017, es posaran en marxa a tots els estats membres “convencions democràtiques” perquè els ciutadans proposin idees que ajudin a rellançar el projecte comú. També va instar la Unió Europea a reduir la burocràcia per acostar-se al poble.
Deixats enrere els anuncis, el màxim dirigent francès també va baixar a l’arena per instar els parlamentaris a aprovar-li les reformes, sobretot de caire institucional, que té intenció de tirar endavant. Algunes afecten sensiblement el poder legislatiu, com la reducció en un terç del nombre de diputats i senadors, per millorar-ne la fluïdesa i apropar-lo a la societat civil.
També permetria als parlamentaris, va dir, contractar més col·laboradors. La reforma suposaria la supressió d’uns 300 electes, i va en la línia de regeneració política ja establerta amb la limitació d’encadenar més de dos mandats legislatius, i la prohibició de contractar familiars, que s’inclou en la llei de moralització de la vida pública.
Macron ha arribat a l’Elisi gràcies a una habilitat única per seduir, però, un cop a palau, ha trigat poc a certificar que no ha vingut a fer amics entre la classe política que ha regit França en les últimes dècades. “Un Parlament menys nombrós és un Parlament que treballa millor”, va etzibar, abans d’anunciar que també vol limitar la producció legislativa de les cambres, simplificar els mecanismes de promulgació i fusionar òrgans consultius que serveixen per a la preparació de les proposicions de llei.
També vol introduir una dosi de proporcionalitat en el sistema electoral per millorar-ne la representativitat. L’actual sistema majoritari a dues voltes, que fa mig mes li va obrir les portes d’una majoria amplíssima a l’Assemblée tot i haver aconseguit el 49% dels vots en la segona volta, està pensat per afavorir l’estabilitat i la sobrerepresentació dels partits majoritaris.
“Vull totes aquestes reformes que les nostres institucions necessiten en el pròxim any”, va interpel·lar a l’audiència a Versalles, amb una advertència. “Aniran al Parlament, però, si és necessari, les portaré als votants a través d’un referèndum.” Ningú li tus, al president.
LES FRASES
Pla frustrat per matar el president
albert lladó romeroUn jove d’ultradreta planejava assassinar el president francès, Emmanuel Macron, durant la festa nacional de França, el 14 de juliol. L’home, de 23 anys i natural de la banlieue nord de París, va ser detingut la setmana passada acusat de planificació d’una acció terrorista. Pensava perpetrar l’atac durant la desfilada militar pels Camps Elisis, que acaba amb un homenatge a la tomba del soldat desconegut, als peus de l’Arc del Triomf, al qual enguany assistirà el president dels EUA, Donald Trump. La policia va començar a investigar l’home després de ser alertada del seu comportament a través d’un número verd posat en marxa per avisar d’actuacions sospitoses lligades a l’amenaça terrorista. Es va confirmar que freqüentava grupuscles de l’extrema dreta i que havia consultat per internet com podia aconseguir un fusell automàtic. L’any passat ja havia estat condemnat a tres anys de presó per enaltiment del terrorisme i incitació a l’odi, després de lloar la matança de l’illa d’Utoya (Noruega) el 2011, quan el neonazi Anders Breivik va assassinar 77 persones durant la celebració d’una trobada de les joventuts del partit laborista.