Pyongyang llança un míssil d’abast mitjà el dia de la festa nacional dels EUA
Corea del Nord es vanta d’haver llançat un coet balístic d’abast intercontinental
Corea del Sud, el Japó, Rússia i la Xina declaren el seu rebuig
Corea del Nord va anunciar ahir a través de la seva televisió estatal que ha llançat per primer cop amb èxit un míssil balístic intercontinental (ICBM), en una prova que suposa un enorme avanç en el programa armamentístic del règim de Kim Jong-un. L’exèrcit nord-coreà va disparar el projectil des de la província de Pyongan del Nord i va caure al mar del Japó.
Segons la cadena oficial KCTV, es tracta d’un ICBM –projectil que pot recórrer més de 5.500 quilòmetres– amb el nom de Hwansong-14, que va aconseguir 2.802 quilòmetres i en va recórrer 933 en 39 minuts. Corea del Nord “s’ha convertit en un imponent poder nuclear amb el més poderós dels ICBM capaç de colpejar qualsevol part del món”, va dir la cadena.
Si és cert, l’assaig suposaria un important avanç per al programa armamentístic nord-coreà que, com va recordar a principis d’any el líder Kim Jong-un, pretén desenvolupar míssils ICBM capaços d’equipar bombes nuclears i arribar a territori dels EUA. Encara que les dades sobre l’abast del míssil concorden amb les obtingudes per la intel·ligència militar nord-americana, sud-coreana i japonesa, cap dels tres països va confirmar que es tractés d’un ICBM. El Comandament Nord-americà del Pacífic (Pacom) va afirmar que es tractava d’un míssil d’abast mitjà (IRBM), capaç de recórrer entre 3.000 i 5.500 quilòmetres. El Ministeri de Defensa de Rússia també va coincidir que “els paràmetres de vol es corresponien amb les característiques d’un coet balístic d’abast mitjà”. Alguns experts consideren que podria ser un ICBM amb capacitat per fer 6.000 quilòmetres, cosa que posaria a l’abast de Corea del Nord l’estat d’Alaska, però no altres punts dels EUA més poblats.
El moment que va escollir Corea del Nord no ha estat casualitat: el 4 de juliol és la festa nacional de la independència del país que considera el seu enemic mortal, i un dels moments preferits per Pyongyang per a les seves proves d’armament; ja ho va fer el 2006 i el 2009.
Corea del Sud i el Japó van emetre sengles missatges de condemna, als quals es va sumar el president nord-americà, Donald Trump, amb un tuit que, com és habitual, resulta complicat d’analitzar. “Aquest paio no té res millor a fer amb la seva vida? És difícil creure que Corea del Sud i el Japó aguantin molt més. Potser la Xina farà un moviment de pes a Corea del Nord i posarà punt final a aquesta absurditat per sempre”, va escriure Trump.
Pequín és el més semblant a un aliat que té Corea del Nord, i també va demanar que aturi els llançaments, que considera una violació de les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU.
Iniciativa comuna de Rússia i Xina
Els presidents de Rússia, Vladímir Putin, i la Xina, Xi Jinping, que ahir es van reunir al Kremlin, van acordar promoure una iniciativa comuna per arreglar el conflicte coreà. Putin va explicar que les dues parts van acordar impulsar de manera activa “una iniciativa comuna” i van demanar a Corea del Nord que anunciï de manera voluntària “una moratòria de les proves nuclears i dels assajos de míssils balístics (...) i als EUA i Corea del Sud que s’abstinguin de fer maniobres militars conjuntes a gran escala”, segons van demanar els dos països en una nota, en la qual també van rebutjar l’ús de la força i van defensar el principi de “coexistència pacífica”. Moscou i Pequín van expressar “la seva profunda preocupació” pel llançament del míssil balístic, que van considerar un fet “inadmissible”.