“Els jubilats, els del cap blanc, serem on calgui”

Ha estat tota la vida darrere d’un taulell i té una facilitat innata per tractar amb la gent. Per això, amb 68 anys, i des de fa quatre anys com a voluntària, li encanta vendre, repartir fullets o participar en tots els actes de l’ANC de Terrassa.

Faltava un any per jubilar-me i m’ajuda en tot. Sempre he fet coses altruistes en les quals crec, i què millor que fer-les pel teu país. M’omple molt i vull que els meus nets tinguin el país que jo no vaig tenir. Encara recordo quan m’obligaven a cantar el Cara al sol.

Me’n vaig fer quan vaig veure al pavelló de la Sagrada Família de Terrassa un acte amb Jordi Pujol, Ramon Trias Fargas i Josep Verde Aldea. Parlem de fa molts anys i l’endemà em vaig fer de Convergència i ara soc del PDeCAT. Després vaig anar a viure un temps a Mèxic, amb molta enyorança.

Si hem de netejar, ho fem; si hem d’anar a les taules del carrer o l’estació a repartir fullets, també. Fem tot el que calgui. Els jubilats, els del cap blanc que diem, estem a tots els lloc on calgui donar suport. Tenim més temps. El 9-N també vaig estar en una mesa i em vaig sentir important. Ara, com que estic acostumada a tractar amb gent, també em dedico a comprar domassos del sí i a repartir-los a la gent que té balcó. I quan arriba l’11 de Setembre disfruto venent samarretes. La venda sempre m’ha agradat i necessitem diners per pagar les multes que ens posen.

A tope. Soc superpositiva. Penso que és ara o mai i hem anat massa lluny per no aconseguir la nostra fita. Penso rotundament que sortirà el sí i no necessitarem aquells que no ens volen ajudar. Tenim el país en bones mans amb un superpresident i un gran vicepresident.

El que ens fa més mal és el tema de la por. Molta gent es refia del que cobra i costa molt dir-los que no es preocupin. Són els que ens manquen. Els indecisos són els que ens poden fer més mal si no voten.