“La Diputació no és una repartidora”

Soc del parer que la Diputació ha canviat en molts aspectes. No només en l’equip de govern, sinó també en les dinàmiques internes, en la posada en escena dels plens i en la manera com el ciutadà la pot notar més propera gràcies a les xarxes socials. Han canviat moltes coses en aquests dos anys i em costa fer aquesta anàlisi en profunditat. Són els ciutadans i els ajuntaments, que són els nostres principals clients, els que ho han de dir. També els consells comarcals, les entitats i associacions, els organismes supranacionals amb què la Diputació té relació.

És un dels reptes que tenim, però no és només la nostra, sinó totes les diputacions de l’Estat. La gent interpreta que, com que és una administració que finalment acaba donant ajudes, la majoria de les quals econòmiques, fa la sensació que estem només per patrocinar, o per acabar complementant inversions que es fan, i no és ben bé així. Tenim un catàleg de serveis molt ampli. En qualsevol activitat que acabi passant a les comarques gironines, la majoria de vegades hi ha la Diputació al darrere. Això fa que siguem una administració molt transversal, però encara hi ha la imatge enquistada que el que fem és repartir diners.

És la imatge que es té, però no és ni l’objectiu ni la nostra feina. La veritat és que estem lluitant perquè no sigui vist així i perquè la nostra tasca sigui molt més valorada.

Per fer un resum entenedor, es pot dir que hi ha dos tipus de subvencions: les directes, sense convocatòria pública, i les indirectes, amb convocatòria pública d’acord amb el criteri de la partida econòmica de què disposis i també de la documentació presentada i de la valoració que en fan els tècnics. Històricament, la Diputació tenia un marge de maniobra del 70% de les subvencions directes i del 30% de les subvencions via convocatòria. Això s’ha revertit en els darrers anys i ara és el 30% de subvenció directa i el 70% de convocatòria. El salt qualitatiu és destacable. Però no ens equivoquem: les subvencions directes també tenen una translació importantíssima per als municipis i per a les entitats que ho demanen. Perquè al darrere hi ha un projecte que també es presenta a les convocatòries públiques, però és veritat que el procediment és molt més ràpid. El que hem instaurat des de presidència és que tots els municipis puguin accedir a aquestes subvencions directes, cosa que els alcaldes i les alcaldesses estan valorant molt bé.

Des de presidència, són uns tres milions d’euros i, entre cooperació i cultura, un parell més. Estaríem en el llindar d’uns cinc milions d’euros. La resta està subjecta a convocatòria pública. Si comptem fins i tot les ajudes que puguem donar per pagar deutes d’altres administracions, com és el cas de la Generalitat –els darrers anys hi hem fet aportacions perquè es puguin pagar diverses ajudes emparaulades amb els ajuntaments–, estaríem parlant de més de 50 milions d’euros, la meitat del nostre pressupost.

Finalment, hi acaben recorrent tots. Avui dia, hem atès prop d’un 75% dels ajuntaments, ja sigui visitant-los al territori o atenent-los al despatx. I es presenten projectes d’acord amb emergències i actuacions de sostenibilitat que tenen a veure amb la defensa del patrimoni, la descoberta del territori, etc. Després passen el filtre dels tècnics de presidència, que avaluen aquelles ajudes, i en funció del seu criteri es pren la decisió, també segons el pressupost presentat i les possibilitats d’ajuda que hi hagi.

Les administracions som molt transparents; passem tot tipus de controls. En el nostre web pots trobar molta informació. Si se’ns requereix informació paral·lela, també l’hem de donar per llei. Em preocupa relativament poc l’opinió dels partits; hi ha tacticisme polític. Si fos el cas del ciutadà o dels mitjans, aquí tindríem un problema.

Caldrà veure quin punt de crítica té la despesa diària. Si critiquen les ajudes que donem als ajuntaments i les accions de promoció que fem des del Patronat de Turisme, després respondrem. Em fa l’efecte que aquesta Diputació, en comparació de com hem estat treballant, no ha fet res d’extraordinari. Hem seguit les línies que marquen les competències que tenim. No sé fins a quin punt se’ns pot criticar el dia a dia. Que tenim assessors? Ells també en tenen. Que assistim a reunions i cobrem? Els sous? També ho fan. Si critiquen les accions de promoció o de representació, aquest és un debat que dono per acabat. Si representem una institució, és evident que hi ha unes despeses paral·leles, igual que quan fem promoció. I estem parlant de la Costa Brava, que és una icona i que, quan la promous, té la despesa que té. La CUP no destinaria els diners que destinem al Patronat de Turisme; és un model, i nosaltres tenim la majoria per aplicar-lo.

Sí, tot el que sigui aconseguir que hi hagi més informació i que la gent entengui millor els punts que portem al ple i els acords que aprovem, ho trobo coherent. Si la CUP i altres partits hi han contribuït, benvinguda sigui l’oposició.

No, perquè la Diputació n’era patró, però no en portava el dia a dia. Ara veurem com s’acaba de resoldre i com queda el parc després de la liquidació. No crec que sigui un fracàs. Ara, s’hauria pogut fer millor? Si vas a liquidació, és evident que hi vas perquè hi ha uns fets al darrere que han fet que la cosa acabi malament. Els responsables a qui correspongui explicar-ho ja ho faran algun dia. A mi m’ha tocat gestionar aquests darrers dos anys. I estàvem molt decidits a atorgar una ajuda de sis milions d’euros perquè el parc no anés a liquidació. Però no hi ha hagut una resolució final satisfactòria. Hem fet de tot i més. En cap cas és un fracàs per a la Diputació. Ens toca defensar el diner públic i era una quantitat molt grossa; ho fèiem per evitar la liquidació. Però no ha estat suficient, ja que altres organismes no han decidit concedir aquestes ajudes i s’ha acabat com s’ha acabat.

Una de les pedres angulars de la Diputació és la cultura. Estem plenament convençuts que hi hem de participar, perquè pot ser un punt museístic de referència de Catalunya. Hi hem d’apostar, sense reserves.

Ara per ara, no em puc comprometre amb terminis. Quan vaig arribar, vaig dir que la intenció era que abans que acabés la legislatura tinguéssim les obres començades. No sé si serà possible. Perquè estem en la fase inicial de redacció del projecte. Els nostres tècnics hi estan treballant. Un projecte d’aquesta envergadura requerirà molt de temps i s’haurà de consensuar molt amb el mateix patronat, amb tots els grups polítics, l’Ajuntament de Girona, Urbanisme... Entrem en la dinàmica, llarga i feixuga d’aprovació del projecte, i després cal trobar el finançament.

Fins a cert punt, és normal que la gent ho desconegui, perquè són polítiques de prevenció que fem conjuntament amb els ajuntaments. Són polítiques adreçades a la millora de l’activitat humana per evitar situacions de risc per a la salut; és una feina molt preventiva. Durant aquesta legislatura, hem incorporat a Dipsalut l’àrea d’acció social.

És veritat que la nostra feina és estar al costat dels ajuntaments, i aquest any segurament serem capaços d’ampliar-ne les aportacions. Tenim una feina al territori que abasta diverses àrees. La idea de la Diputació és la d’una administració molt sanejada que pot tenir càrrega d’endeutament i que, per tant, pot apujar la càrrega financera en un present o en un futur; això ens dona unes expectatives de creixement prou interessants per complir l’objectiu de servei al ciutadà.

Hi estem treballant. Hem creat per primer cop a la Diputació un departament d’habitatge, amb el diputat Fermí Santamaria al capdavant, i cada any el dotem de més pressupost. Hem signat convenis amb Habitatge de la Generalitat, perquè precisament els ajuntaments hi puguin tenir més recursos. Ho estem fent en una fase molt inicial, però n’estic molt satisfet. Segurament, en una situació de crisi, potser s’haurien d’haver prioritzat altres tipus d’ajuda, més directa al ciutadà. Però no és la nostra feina; el que podem fer és ajudar els ajuntaments a implementar-ho. Finalment, un ajuntament és el lloc on cohabiten totes les sensibilitats d’un poble. Són els mateixos ajuntaments els que trien quin tipus d’ajuda volen de la Diputació, i n’oferim de tot tipus, també en benestar social. I insisteixo que, en totes les ajudes que tenim, hi ha un retorn per a les poblacions i per a la majoria social. Potser s’hauria d’haver reorientat, entre tots, per tal que les ajudes socials estiguessin enfocades més directament al ciutadà.

Divendres vam signar un conveni amb la Generalitat, a través del qual es veurà molt bé la col·laboració que durem a terme amb la mateixa Generalitat perquè Xaloc sigui la base operativa d’aquesta futura agència tributària catalana a les comarques gironines.

El que es decideixi. Arribats a aquest punt, vull ser molt prudent, i mantenir el compromís que des del minut zero aquesta administració ajudarà el govern amb el que calgui. Estem a les portes d’un referèndum i hem de centrar-hi tots els esforços.

No ens toca. Som una administració supramunicipal i el nostre paper en un referèndum no és actiu. Però, si cal, som aquí.

Estic molt il·lusionat i esperançat. Han passat coses prou importants al país perquè veiem la determinació del govern i les ganes de la gent que així sigui.