Catalunya (NO) podrà suportar un boicot comercial

La reacció irada de milers de consumidors que es negaran en massa a comprar productes fabricats en una Catalunya que, al seu entendre, ha fet cas omís de la llei és el gran fantasma que cada cop que es parla d’independència fan servir els detractors del dret legítim a decidir per intentar espantar ciutadans i, sobretot, el sector tradicionalment més amant de l’statu quo, els empresaris. Un dels estudis més catastrofistes continua sent el que va publicar fa alguns anys el Ministeri d’Afers Estrangers espanyol, que entre molts altres desastres, vaticinava boicots comercials sistemàtics i a gran escala, i també represàlies de la Unió Europea. Fent un pronòstic “conservador” –afirmava–, el PIB català cauria al voltant d’un 20% (Societat Civil Catalana ho eleva al 23,4%).

No només hi ha multitud d’estudis que qüestionen la metodologia utilitzada per arribar a aquestes xifres, sinó que la realitat de la nostra economia desmunta automàticament la base d’aquesta tesi, ja que les empreses catalanes ja no depenen del mercat estatal per sobreviure i, en tot cas, han demostrat que saben espavilar-se i anar a buscar els mercats que en cada moment li són més propicis. Ho ha fet en els pitjors anys de la crisi: com que la recessió ha estat més forta al mercat interior que a la resta d’Europa i del món, les pimes catalanes han fet grans esforços per diversificar-se geogràficament. I ho han aconseguit. El punt d’inflexió va ser l’any 2008, quan Catalunya ja va exportar el mateix a l’estranger que a l’Estat espanyol. Segons les dades facilitades per Acció, l’agència per la competitivitat de l’empresa , a partir de llavors la dependència del mercat interior cada cop s’ha anat reduint més i a més velocitat. Actualment les vendes a l’Estat espanyol representen només un 37% del total.

L’any passat, i per sisè exercici consecutiu, Catalunya va marcar un nou rècord en exportacions: 65.142 milions d’euros, un 2% més. Segons els càlculs del govern, si Catalunya fos independent, seria el novè país de la Unió Europea amb més exportacions per càpita, al darrere de països com ara Suècia, Finlàndia, Itàlia, França i Portugal. Per contra, l’Estat espanyol, sense Catalunya, se situaria en la vint-i-dosena posició.

I si com va passar amb el cava, les vendes catalanes tornessin a posar-se en el punt de mira si Catalunya declarés la independència? Nombrosos són els informes que minimitzen els efectes d’un eventual boicot. Segons els càlculs dels economistes Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, que han estudiat a bastament aquest tema, en el pitjor dels escenaris, el boicot es traduiria en una reducció del 20% de les compres de productes catalans per part de consumidors individuals i del 10% per part d’empreses espanyoles, de manera que el PIB català cauria un 1,7% –que seria compensat amb escreix per l’eliminació del dèficit fiscal–. En l’anterior informe que havien fet, estimaven una reducció del PIB del 2%, però el risc ha baixat, segons expliquen, perquè la menor dependència del mercat interior fa que “l’economia catalana sigui cada cop menys vulnerable a una hipotètica reducció dels intercanvis comercials amb Espanya”. A Escòcia, en canvi, el pes del mercat britànic en la seva economia creix, cosa que podria haver condicionat el resultat del referèndum d’autodeterminació, en què va guanyar el no, assenyala l’informe.

A casa nostra, reflexionen Guinjoan i Cuadras, “és molt probable que cada cop més els agents econòmics facin els seus càlculs econòmics sobre els costos i els beneficis de la independència donant menys importància a les qüestions comercials”. En canvi, podrien prioritzar “els aspectes importants en què aquesta podria modificar la capacitat competitiva del país, com per exemple la major disposició de recursos per finançar el sector públic o la capacitat de dissenyar una política d’infraestructures racional”.