“Hem d’anar pel nostre compte i s’ha acabat”

Carme Rigola té 74 anys i està jubilada. Diu que, ara que té temps, dedica bona part dels seus esforços a convèncer la gent que encara té por i dubtes sobre la independència. “Ara és el que toca fer”, manté aquesta sòcia mataronina de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

No. Sempre m’he sentit catalana, i ja està. Però, quan a un no el deixen ser-ho, s’hi torna. Quan veus com ens maltracta aquest estat, encara més. Ara hem d’anar pel nostre compte i s’ha acabat.

No he militat mai en cap partit polític, però em va convèncer una entrevista a la Carme Forcadell que vaig llegir. No tenia ni idea de qui era, encara menys de què anava tot això, però de seguida m’hi vaig interessar i em va despertar la consciència de voler ser independent.

A l’ANC hem fet moltes coses importants amb l’esperança de mobilitzar gent nova i diferent. Però amb el temps ens vam adonar que no n’hi ha prou amb les mobilitzacions massives i que hem d’anar directament a les persones i fer més carrer. Hem trobat que els mercats són el millor lloc per parar les persones i preguntar-los si tenen dubtes i, sobretot, si els amoïna alguna cosa. No es tracta de vendre la moto a ningú, sinó d’explicar que en un estat català, que pugui gestionar els seus propis impostos, tothom hi viurà molt millor.

Sobretot ens salten amb els Pujol, i sempre els dic que de corrupció, ni d’aquí, ni d’allà. A la gent li agrada que hi siguem i que hi tornem per si alguna cosa no ha quedat del tot clara. A diferència d’anys enrere, tenim una recepció molt més bona. De fet, els contraris a la independència ara intenten convèncer-nos a nosaltres de les bondats del no. Però dialoguem, i això és el més important.

Sí, ens convé molt fer-ho. La prioritat és fer el referèndum i guanyar-lo. Després ja veurem què toca. Tot i que tenim pressa, jo que soc també cuinera sé que un bon rostit necessita el seu xup-xup, unes horetes, marinar alguns ingredients i molt de repòs.