Trump Jr. admet que va acceptar ajuda del Kremlin
El primogènit del president confessa en correus electrònics que està “encantat” amb l’oferta de socis de Putin per derrotar Clinton
Les proves dinamiten el Russiagate i podrien incriminar-lo en un delicte de col·lusió
A les sospites de complot entre la campanya de Donald Trump i el Kremlin per guanyar les eleccions del novembre passat hi faltaven elements tangibles més enllà de rumors i peces que encaixaven sense proves físiques. Ahir, en un gest sorprenent i un moviment inesperat i increïble, el fill del president dels EUA va presentar per voluntat pròpia una sèrie de correus electrònics que demostrarien com hauria acceptat ajuda de Moscou per derrotar la rival demòcrata, l’exsecretària d’Estat Hillary Clinton.
Des que aquest cap de setmana The New York Times va publicar una reunió fins ara desconeguda de Donald Trump fill amb una advocada russa propera al Kremlin, tot ha anat caient com si es tractés d’una piràmide de cartes, apilades sobre un terreny inestable com és el cas del Russiagate.
El que dissabte era una reunió sense importància, ahir es va convertir en una bomba nuclear. Els correus electrònics que van servir per programar la trobada entre l’advocada i el fill del magnat per passar informació nociva sobre Clinton tenen tot el que la Casa Blanca podria témer: que en un mateix document apareguin les paraules “govern rus” i “suport a Trump”.
L’escena és la següent: el 3 de juny, el primogènit Trump rep un correu del publicista Rob Godstone, amic de la família i amb lligams amb el magnat immobiliari rus Aras Agalarov, íntim amic de Putin. “Tinc informació que podria incriminar Hillary (Clinton) i els seus acords amb Rússia, i podria ser molt útil per al teu pare. Òbviament és informació d’alt nivell i molt sensible, però és part del suport de Rússia i el seu govern a Trump”.
Trump Jr., en lloc de negar-s’hi i alertar els serveis d’intel·ligència de l’oferta de conspiració des d’un actor estranger, va acceptar. “Si és com dius, estaria encantat (de tenir-la), especialment a finals d’estiu”, va respondre gairebé de forma instantània. Pacten una trobada amb una “advocada del govern rus”, reunió que es produeix el 9 de juny a la Torre Trump.
Dissabte passat, The New York Times publicava l’existència de la trobada. Ahir el diari estava a punt de difondre els correus que demostraven la història, però Donny es va avançar i va fer-ho ell mateix, sense adonar-se que confirmava els fets i molt probablement s’estava incriminant per col·lusió i conspiració.
El president, en un comunicat llegit per la portaveu de la Casa Blanca, Sarah Huckabee Sanders, va “aplaudir la transparència” que havia demostrat no amagant el que va passar, orgullós d’una persona “de gran qualitat”. Poca cosa més, un fet sorprenent venint d’una figura acostumada a opinar de tot a través del seu compte de Twitter, especialment quan se l’ataca directament.
No han callat els demòcrates, reforçats en la seva croada investigadora sobre els lligams entre Trump i el Kremlin. A banda de demanar que Donald Trump fill comparegui davant els comitès pertinents per explicar la seva versió dels fets, alguns senadors, com l’exaspirant vicepresidencial Tim Kaine, van acusar-lo d’haver “superat l’obstrucció de justícia i caminar en direcció al perjuri, fals testimoni i potencial traïció”.
Una sentència compartida per un dels fiscals del Watergate, Nick Akerman. “No en tinc el menor dubte”, va assegurar. “És la prova que la col·lusió va ser oferta i acceptada”, va reflexionar Norman Eisen, el tsar ètic de la Casa Blanca de l’expresident Barack Obama.
A l’altre bàndol, els republicans van fer pinya de forma magistral al voltant del president, una defensa aferrissada per evitar que ni un bri de la toxicitat dels fets pogués contaminar la Casa Blanca.
Per als conservadors, la publicació dels correus i la revelació que el primogènit Trump estava disposat a conspirar amb els russos no té cap importància. “No crec que sigui rellevant per a l’administració Trump”, va dir el senador republicà Orrin Hatch.
Els conservadors continuen seguint el manual: tot el Russiagate és una invenció dels mitjans de comunicació i els demòcrates, incapaços d’acceptar la derrota electoral. Per intentar capgirar la narrativa, els republicans van haver d’anunciar una retallada en les vacances d’estiu per intentar aconseguir algun èxit legislatiu.
De moment, han anunciat per a finals de setmana un nou esborrany de llei de reforma sanitària (la tercera), que es preveu que es podrà votar la setmana vinent.
L’advocada russa ho nega tot
Els vint minuts que va passar a la Torre Trump han convertit Natàlia Veselnitskaia en l’epicentre de l’última ràfega de la tempesta ferotge que amenaça l’administració nord-americana. L’advocada russa, en una entrevista a l’NBC, va negar haver tingut mai “informació sensible o nociva” sobre Clinton ni mai va intentar aconseguir-la. Tot i ser presentada com una lletrada del govern rus, el Kremlin va negar qualsevol lligam amb ella, fins al punt de dir que no sap qui és. Ella també hi va negar qualsevol relació, cosa estranya perquè l’ha defensat en diverses ocasions, i el seu objectiu amb els Trump era fer lobby per eliminar una llei de sancions contra grans aliats de Putin. Sigui com sigui, Veselnitskaia substitueix l’ambaixador de Moscou als EUA, Sergei Kisliak, com la figura cabdal en la trama russa. Justament el dia que el diplomàtic feia la festa de comiat de Washington.