judicialització del procés
L’Estat impugna la consulta per triar la bandera de Tona
La subdelegació del govern espanyol interposa un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament, adduint que és un referèndum
El consistori hi recorrerà en contra, però el procés participatiu, que s’acaba dissabte, no es paralitzarà
La subdelegació del govern espanyol a Barcelona, mitjançant l’advocat de l’Estat, ha interposat un recurs contenciós administratiu al jutjat número 9 de Barcelona contra l’acord de ple de l’Ajuntament de Tona del 29 de març passat referent a la declaració institucional per convocar una consulta popular perquè els veïns puguin triar la bandera que volen que representi el municipi. Segons l’advocat de l’Estat, es tracta d’un referèndum o consulta referendària i s’ha de demanar autorització al govern de l’Estat.
El jutjat va notificar la interposició dilluns, el mateix dia que s’engegava el procés participatiu, al qual estan convocats uns 6.000 veïns majors de 16 anys i empadronats a Tona. El consistori ara té deu dies per presentar un recurs i al·legacions (fins al 31 de juliol), tot i que la consulta ja estarà feta –s’acaba dissabte– “i el resultat que surti és el que s’aplicarà, digui el que digui el jutge”, va dir ahir l’alcalde de Tona, Josep Salom, flanquejat per sis representants de tots els grups amb presència a l’Ajuntament: PDeCAT, ERC, Som Tona-ICV i el regidor no adscrit Pere Senyé. “No tenim l’obligació de parar-ho perquè no tenim cap ordre judicial que ens hi obligui”, va afegir l’alcalde.
“Sembla que tot el que soni a democràcia, participació o consulta genera urticària i la reacció de l’Estat; t’has d’acabar defensant de ser titllat gairebé de delinqüent”, deia l’alcalde, que hi afegia: “No hi ha hagut cap pretensió d’eludir la legalitat ni de fer un referèndum encobert.”
Tots els grups municipals van mostrar el seu suport a l’alcalde per un recurs “de caràcter preventiu” davant del qual “la primera reacció va ser d’incredulitat”, comentava Salom. “Ens ha semblat esperpèntic; per nosaltres voreja l’absurd”, hi afegia Núria Sisó, regidora d’ERC. Berta González, de Som Tona, ho veia “totalment surrealista” i Senyé ho trobava “ridícul”.
LA FRASE
LA DATA
Una ofensiva que s’ha intensificat
L’ofensiva de l’Estat espanyol contra les administracions locals de Catalunya es manté ben viva. L’actual delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, ha agafat el relleu de la seva predecessora María de los Llanos de Luna a l’hora de presentar denúncies i recursos contra els Ajuntaments. Des de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) calculen que les denúncies presentades per Millo ja superen la vintena. En aquest moment, l’AMI té comptabilitzats 354 recursos interposats a Catalunya; dels quals 106 són per sobirania fiscal, 105 per no haver penjat la rojigualda; 96 per pagament de la quota anual a l’AMI; 47 per declaracions de territori català lliure i sobirà; 9 per sedició; 1 per cessió d’un local a l’AMI, i 1 per contractació de trens la Diada de l’any 2012. Des de l’AMI constaten que, des de fa alguns mesos, l’ofensiva de Millo s’ha accentuat. De fet, quan va accedir al càrrec, l’AMI va demanar reunir-se amb ell per parlar, entre altres coses, de les denúncies, però fins ara no els ha donat cita. Dues de les últimes denúncies signades per Millo, del mes de juny, són als ajuntaments de Sant Esteve Sesrovires i Sant Iscle de Vallalta per haver pagat la quota a l’AMI.
