Trump i Putin van amagar una segona trobada durant el G-20
Cap dels dos líders va informar d’una reunió d’una hora sense testimonis a les acaballes d’un sopar oficial
La Casa Blanca minimitza la xerrada i el president denuncia una persecució “malaltissa”
L’ombra russa no desapareix mai de la Casa Blanca. Ni en una setmana nefasta per al president dels EUA, Donald Trump, pel fracàs de la reforma sanitària: el tema dels lligams sospitosos de la seva figura amb Moscou el persegueix constantment.
El descobriment d’una segona reunió amb Putin durant el G-20 de fa una setmana, una trobada oculta fins ara, va tornar a fer saltar les alarmes per una relació massa pròxima entre ambdós líders.
La Casa Blanca va voler treure importància a l’assumpte. Tot i confirmar que van parlar en acabat un sopar oficial, no ho va considerar una “segona reunió”. Van negar la voluntat “d’amagar”, i van qualificar de “falses, malicioses i absurdes” les insinuacions sobre el fet que es va voler evitar que fos pública la “breu” xerrada a Hamburg. Però segons els qui van destapar la història, la brevetat no va ser precisament la característica principal: podria haver durat gairebé una hora, davant la “sorpresa” dels altres líders mundials presents per una trobada “inusual” en actes com aquell.
Bona sintonia
L’admiració de Trump per Putin no és una novetat, i per tant no sona estrany que, veient que el sopar acabava i hi havia un lloc lliure al costat del mandatari rus, anés a seure per fer petar la xerrada. L’únic present va ser el traductor de Moscou. Cap altre testimoni: ningú va prendre notes, no hi ha registre de què van parlar. Un misteri que serà impossible de resoldre. Abans, la bona sintonia entre ambdós líders va allargar la reunió oficial fins passades les dues, una trobada, aquesta sí, seguint tots els protocols i amb testimonis oficials, com els ministres d’Afers Estrangers i alts càrrecs dels governs. La trobada va ser tan llarga que fins i tot la primera dama nord-americana, Melania Trump, va haver d’entrar a la sala per intentar posar fi a una conversa que va concloure amb un alto el foc a Síria i on es va parlar, tot i que de forma breu, de la ingerència russa a les eleccions.
Putin, com no podia ser d’altra manera, ho va negar tot. Amb el descobriment de la segona reunió entre els dos líders va tornar l’escàndol a totes les esferes de Washington, que veuen com el líder dels Estats Units és capaç de saltar-se tots els protocols per apropar-se al president del principal país adversari, enmig d’una tempesta enorme per la ingerència russa a les eleccions que van col·locar Trump al Despatx Oval.
La resposta de Trump, com sempre, va ser desenfrenada. “La història falsa d’un sopar secret amb Putin és «malaltissa»”, va piular el magnat. El president dels EUA no va entendre o no va voler veure que l’escàndol no és per un sopar secret –que no ho va ser–, sinó perquè ha amagat que va anar a buscar Putin, que va parlar amb ell sense testimonis del bàndol nord-americà, i que ho va fer davant els aliats històrics del país.
Nou ambaixador
A Washington, la investigació del Russiagate continua. El fiscal especial de la negociació, Robert Mueller, va autoritzar que el fill del president, Donald Trump Junior, comparegui davant el Senat per explicar la trobada per obtenir material “brut” contra la candidata demòcrata, Hillary Clinton; l’advocada russa que es va reunir amb ell, Natàlia Veselnitskaia, es va oferir per comparèixer si fos necessari. L’única bona notícia en relació amb Rússia va ser la nominació de Jon Huntsman com a nou ambaixador a Moscou. El seu tarannà moderat i experiència (va ser ambaixador a la Xina amb Obama, governador de Utah i candidat republicà a la presidència) auguren una confirmació plàcida.
L’Iran, principal estat terrorista
El Departament d’Estat nord-americà va publicar ahir la seva llista negra anual d’estats que segons els seus barems “patrocinen el terrorisme” al món, i el principal acusat de l’edició d’enguany és l’Iran. L’endemà d’aplicar noves sancions al règim de Teheran per “activitats malignes”, els EUA confirmaven l’Iran en una llista en què és present des de 1984 pel seu paper “desestabilitzador”, i el declaren com el país que més suport dona a grups que “amenacen els interessos dels EUA i els seus aliats”. La principal amenaça continua sent Estat Islàmic, tot i la pèrdua d’influència i territori dels últims mesos. Segons l’informe, la xifra d’atemptats a tot el món va baixar un 9% durant el 2016. També es va reduir el nombre de víctimes, un 13% respecte a l’any anterior.