A DUES BANDES
El món de l’esport, preparat per a la independència
Gerard Esteva (Barcelona, agost del 1984) i Anna Pruna (Badalona, gener del 1968) coneixen a fons la realitat del sector esportiu al nostre país. Ella va ser secretària general de l’Esport, la màxima autoritat esportiva de Catalunya, del 2006 al 2010, durant el segon tripartit. Ara treballa en l’àmbit privat: és partner director del grup Eurofitness i presidenta del clúster català de la indústria de l’esport (Indescat), que agrupa una vuitantena d’empreses, entitats i institucions relacionades amb l’esport. Ell és el president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), que aglutina les 69 federacions catalanes, que inclouen uns 12.000 clubs, amb unes 700.000 llicències. És, també, el president del Comitè Olímpic Català (COC), en ple procés de reactivació.
La conversa a dues bandes es produeix, a la seu de la UFEC, poc després que el president Puigdemont anunciés la data del referèndum i poc abans de la crisi de govern. Gerard Esteva és contundent en parlar de les sensacions davant l’1-O. “Per primera vegada tot això va de debò. Hi ha un govern disposat a arribar fins al final: primer, fent el referèndum i, després, aplicant el que en surti. Aquesta situació no l’havíem tingut mai. Hi ha un domini clar de la situació per part del govern, i de la societat, que empeny perquè això es pugui fer amb èxit.” Anna Pruna creu que les coses haurien pogut ser més fàcils. “Estem en un moment transcendental. És un moment clau en la història d’un país que impulsa o genera canvis democràtics. Les coses haurien pogut ser més fàcils, per allò que, parlant, la gent s’entén. Hi hauria pogut haver més diàleg perquè el procés no fos tan dificultós. Però sabem que els processos que generen canvis polítics no són senzills. En tot cas, per primera vegada hi ha una gran convicció per seguir aquest camí i arribar fins on es pugui.”
Esteva està convençut que el referèndum és l’únic camí possible. “El conflicte que tenim damunt la taula en la relació entre Catalunya i Espanya només es pot resoldre donant la veu al poble de Catalunya. Fins que no arribem a aquest punt, no hi ha cap possibilitat de resoldre el conflicte.” Per això assegura que la UFEC es bolcarà perquè el referèndum sigui un èxit. “Totes les entitats organitzatives sense ànim de lucre en l’àmbit de l’esport a Catalunya tenim una posició radical a favor de la democràcia i del dret a decidir. El nostre paper és fer una crida a la mobilització, a la participació.” Però no faran campanya a favor del sí: “No podem tenir una posició a favor o en contra, perquè el món de l’esport és molt transversal. Tenim gent de tot. Gent del sí i gent del no. El que hem de fer com a institució és donar l’oportunitat que la gent s’expressi.” Una altra cosa és la visió que en té com a president del COC. “De fet, el COC només pot tenir viabilitat real si Catalunya esdevé un estat independent. Si no, no té raó de ser. Els beneficis que té un estat independent per a l’esport i per a les organitzacions del món de l’esport són tan brutalment favorables que no hi ha cap dubte. Hi ha diversos estudis universitaris que ho demostren, no solament pel que fa a l’aportació de diners, sinó sobretot pel que fa al fet de poder influir en la política esportiva internacional, que ara és un camí vetat, perquè ha de passar per l’Estat espanyol, i moltes vegades, pel sol fet de ser català, ja notes que desconfien i se’t tanquen les portes.” Fa uns anys ho va patir directament. “Jo era membre del comitè executiu de la Federació Espanyola de Vela. Dels sis membres, era l’únic que parlava anglès i francès, l’únic, i no em van enviar a la internacional perquè soc català. Fixeu-vos fins a quin punt arribava la paranoia espanyola respecte a les entitats esportives catalanes.”
Anna Pruna comenta que en la indústria hi ha connotacions diferents. “Fa més de deu anys que la indústria esportiva catalana es dedica a l’exportació, i aquest fet és intrínsec a la mateixa indústria, independentment que Catalunya sigui un estat o no. L’exportació és el que et genera o et fa aguantar la competitivitat. El que realment és transcendent és que la indústria sigui competitiva. I, en aquest aspecte, Catalunya ja és una referència en l’àmbit internacional. És un model en el qual portem avantatge. De fet, som el clúster més potent que hi ha a Europa en aquests moments.”
Tant Anna Pruna com Gerard Esteva desenvolupen una part important de la seva gestió en l’àmbit internacional. “Hi ha un coneixement important del procés que viu Catalunya”, assegura Pruna. I hi afegeix: “Com a referents que som, hi ha mirades que es fixen en nosaltres, és clar, però mai ens en donen l’opinió política, suposo que per ser polite o, al capdavall, perquè aquests països amb els quals tenim relació es fixen més en el projecte en concret. Es miren més si el projecte és favorable que no pas si pertanys a un país, o si ets un estat petit o un estat gran. La gent amb la qual tracto està ben informada, és cautelosa i no sol donar la seva opinió sobre el procés.” Esteva ha notat un canvi radical en la percepció que els estaments i els organismes internacionals tenen de Catalunya en els últims cinc anys: “Hem passat de ser una nació desconeguda a posar-nos en l’actualitat internacional. Hi ha un seguiment real, no només d’una elit política, sinó en l’àmbit més popular. I no solament a Europa, sinó també en alguns països d’Amèrica.” També ha notat un cert canvi en l’àmbit estatal. “Ara et trobes gent que està convençuda que això acabarà amb la independència i que haurem de tenir una relació diferent. Ja no ho viuen amb una sensació de rebuig tan fort com inicialment. Recordo el boicot del 2004-2005, que va ser molt bèstia. Aquella agressivitat contra Catalunya no la percebo. Al contrari: percebo com una resignació; el discurs és més aviat: «Escolta, si voleu marxar, doncs marxeu...»” Pruna assegura que el procés no ha provocat rebuig envers la indústria esportiva catalana a la resta de l’Estat. “De fet, hem estat reconeguts pel Ministeri d’Indústria com a associació empresarial innovadora. Tenen clar que el referent a escala internacional som nosaltres. Sigui per convicció, sigui per acceptació, tenen assumit que liderem el sector. No hi ha rebuig.” I no tenen por d’un hipotètic boicot. “Tenim un precedent –recorda– i sabem que la incidència va ser temporal. En plena crisi, hem estat capaços d’aglutinar-nos, d’organitzar-nos i de formar aquest clúster per treballar de manera conjunta per afrontar els reptes que calguin.”
Ara fa dos anys, l’esport català va mostrar una simbòlica targeta vermella al govern espanyol en un acte multitudinari en què hi havia tothom. “Continuem aixecant la targeta vermella, perquè la normativa de l’Estat no fa més que minar aquest sistema i danyar profundament la societat catalana”, diu Esteva. I hi afegeix: “O tenim un estat, català o espanyol, que ajudi les entitats, o aquest sistema tradicional que hem vertebrat per al nostre esport serà impossible de mantenir.” Per Anna Pruna, és molt clar que “les polítiques esportives que s’han aplicat des del govern espanyol no han estat les adequades”.
Estan plenament d’acord que estem preparats per a la independència. Esteve ho expressa amb contundència: “Definitivament sí. S’ha fet una tasca des del punt de vista relacional molt important. S’ha contactat amb tots els comitès olímpics internacionals, amb totes les federacions internacionals. Si l’1 d’octubre som capaços d’esdevenir un estat independent, l’objectiu és poder participar en els Jocs Olímpics del 2020 com a Catalunya. Perquè això sigui una realitat, necessitem fer-ho bé i fer-ho de pressa.” L’única “contraindicació” que hi saben veure és que portarà feina. “Quan es vol aconseguir un repte –diu Pruna–, hi ha un camí a recórrer. Ningú aconsegueix res sense esforç. Però la cultura de l’esforç és un valor inherent a la societat catalana...” Per Esteva, “fer la independència només és una putada per a la gent que no està il·lusionada, perquè portarà feina. S’hi haurà de posar feina”. “Però la gent de l’esport, per definició, som gent motivada, amb il·lusió. Ens agraden els reptes. Per tant, tenim esperit innovador i aquest hàndicap no el tindrem”, conclou.
“En indústria esportiva, som un referent al món”
“El que és realment transcendent és que la indústria sigui competitiva, independentment que Catalunya sigui un estat o no”
“Els beneficis de tenir un estat propi són brutals”
“Per primera vegada hi ha un govern disposat de debò a fer el referèndum i a aplicar el resultat”