Política

Memòries enfrontades

La cambra polonesa aprova una controvertida llei de ‘descomunització’ que preveu la retirada d’estàtues dedicades a l’Exèrcit Roig

Moscou qualifica de provocació la decisió i la considera producte de la “russofòbia”

La memòria històrica torna a ser motiu de disputa entre Rússia i un govern de l’Europa oriental. En aquesta ocasió, es tracta de Polònia: el 17 de juliol passat, el president polonès, Andrzej Duda, va aprovar les esmenes a una llei que prohibeix “la propaganda del comunisme i d’altres règims totalitaris” i preveu el desmantellament de monuments soviètics, incloent-hi els dedicats a l’Exèrcit Roig, que va contribuir a alliberar el país de l’ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial.

D’acord amb aquesta nova llei, els monuments i memorials no podran “retre homenatge a persones, organitzacions, esdeveniments o dates que simbolitzin el comunisme o qualsevol altre règim totalitari”. En queden excloses les estàtues als cementiris i memorials, les que no estan a l’espai públic i les que s’exhibeixen en institucions amb finalitat didàctica. Un total de 469 monuments es podrien veure afectats per la llei, 250 dels quals a la memòria de l’Exèrcit Roig. Els que no s’adaptin a la legislació seran retirats en un període de tres mesos. Moscou considera la llei una provocació. El Ministeri d’Afers Estrangers rus va assenyalar que la normativa viola els acords bilaterals signats entre el 1992 i el 1994, pels quals les autoritats poloneses es comprometen a conservar i protegir els monuments històrics.

Alemanya, per exemple, manté un acord idèntic amb Rússia. El diputat de la Duma (la cambra baixa russa) Frans Klintsèvitx considera que la llei és producte de la russofòbia. “La resposta russa a aquesta legislació hauria de ser no dura, sinó molt dura”, va dir en declaracions a l’agència TASS. “No ens podem limitar a fer declaracions i expressar la nostra indignació”, va manifestar la senadora Valentina Matvienko. La llei “és un insult”, deia el cap del comitè d’Afers Estrangers de la Duma, Leonid Slutski, que va fer notar que l’aprovació de la llei al Sejm (Parlament polonès) abans de les esmenes va tenir lloc el 22 de juny, data de l’aniversari de la invasió alemanya de l’URSS. “És particularment inapropiat adoptar aquesta mena de decisions quan Rússia està homenatjant els milions de persones que van donar la vida per alliberar el món dels nazis”, va lamentar.

Darrere d’aquest estira-i-arronsa entre Moscou i Varsòvia –amb unes relacions tradicionalment difícils–, hi ha qüestions tant historiogràfiques com polítiques. La resistència nacional polonesa es dividia en tres grups: l’Exèrcit Nacional (Armia Krajowa), fidel al govern polonès a l’exili; l’Exèrcit Popular (Armia Ludowa), creat pel Partit Obrer Polonès i d’obediència comunista, i les Forces Armades Nacionals (NSZ), d’orientació nacionalista. El consens històric entre els polonesos és que l’Exèrcit Popular va facilitar la transformació del seu país en un estat satèl·lit de l’URSS després de la guerra, amb l’Exèrcit Roig com a tropes ocupants.

Però la llei és vista també com una mesura per collar els cargols de la política conservadora del govern del partit Llei i Justícia (PiS), criticada igualment per la UE per la legislació que pretenia entregar el control del Tribunal Suprem a la formació de Jaroslaw Kaczynski. La comissària europea de Justícia, Vera Jourová, ha expressat la seva preocupació per l’aprovació de la llei i no descarta la imposició de sancions contra Polònia. “No em puc imaginar que els contribuents alemanys o suecs vulguin pagar la construcció d’una mena de dictadura a un altre país comunitari”, va afirmar Jourová.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.