“La nostra és una il·lusió organitzada”

Dolors Lloveras va decidir apuntar-se a l’ANC el 2012, però ja el 2010, especialment arran de la sentència de l’Estatut, tenia clar que l’única solució per a Catalunya era la independència. El 2013 va participar activament en l’organització de la Via Catalana al Gironès i al Pla de l’Estany i després va ser una de les impulsores de la campanya Catalunya s’obre al món / World meets Catalonia, que el 2014 va portar famílies de diferents països a conviure amb famílies d’aquí per conèixer la realitat catalana.

Molt bona, va tenir molt de ressò. Que és conegui la situació a Catalunya en l’àmbit internacional és una de les fites importants que s’han aconseguit aquests anys. I en l’àmbit més local n’han quedat experiències molt bones, com les d’una família de la Garrotxa, de pares i tres fills, que van acollir una família alemanya, també de pares i tres fills. La connexió va ser tan bona que encara mantenen el contacte i el pare alemany ha après a parlar català.

Vaig decidir involucrar-m’hi quan em vaig adonar que ens hi havíem de posar tots. Ho he viscut amb molta il·lusió i dedicant-hi tot el temps que ha calgut. Sempre dic que totes les coses que ha organitzat l’ANC no haurien estat possibles si s’haguessin hagut de pagar. Ha estat la voluntat de la gent la que ho ha fet possible, i aquesta és precisament la nostra força. Hem estat capaços d’organitzar-nos, perquè amb la il·lusió només no n’hi ha prou.

I tant, la gent ha fet la seva feina i el govern també. Saben que nosaltres hi som i que estem esperant que ens cridi a files. I estic segura que al referèndum guanyarà el sí.

Estarem molt contents, però no serà el final de res, sinó el principi, un pas més.

Tots els que hem estat treballant en equip. Portar la meva mare de més de vuitanta anys a votar en el 9-N. Veure que un matrimoni de 83 i 84 anys continua venint a totes les manifestacions. O veure que un amic que no era independentista s’hi ha tornat.