“Els que ja van lluitar no tenen por de votar”

Josep Aragall col·labora des de fa temps amb l’assemblea territorial del Pla de l’Estany de l’ANC. A més d’altres activitats, ha estat voluntari donant suport i reforçant territorials de barris on calia augmentar la informació sobre el procés.

Ens van demanar si podíem anar a reforçar equips que es mouen en llocs on potser hi ha menys gent activada. I ho vaig fer. Ja hi havia anat durant la campanya pel 9-N. Hi hem anat a fer conèixer els arguments del perquè del referèndum i també les raons a favor del sí, a explicar que la democràcia no ens ha de fer por, que les coses es decideixen votant.

Hem anat de manera setmanal a barris de la perifèria de Barcelona i de Barcelona ciutat: a Nou Barris en diferents ocasions, a Ciutat Meridiana o la plaça Karl Marx, i també a poblacions com Blanes. Hi anem a oferir informació. I si algú s’atura hi parles una estona, si vol; si no, no.

Ens hem trobat de tot. Algú et diu que no en vol saber res. Altres et diuen que això és l’Estat espanyol, d’una manera diguem-ne molt enèrgica, potser no educadament, però sempre dins de la correcció.

En llocs com Ciutat Meridiana sobretot la gent gran. Perquè són gent que han lluitat pels seus drets i empatitzen amb tu encara que potser no comparteixin les teves idees. Antics sindicalistes o lluitadors de les llibertats que han estat a la presó per les lluites sindicals, que tot, els busos, les escoles o els serveis dels barris, ho van aconseguir a base de protestes. Hi ha un enemic comú, que són, deia un d’ells, “los mangantes”. A aquests no els fa por la democràcia, no els fa por parlar de votar en un referèndum.

Entre els joves et trobes de tot, però el que més et sorprèn és la gent de mitjana edat, que quan et retopa o et rebutja descobreixes que és més per una història personal, d’atur, de problemes de salut o cansament en general. Aquests estan molt imbuïts pel discurs de la postveritat. Diuen que el que tu expliques no els portarà cap solució i se’n desinteressen.