L’Assemblea opositora planta cara a Maduro

L’Assemblea Nacional de majoria opositora ha decidit resistir. Els seus diputats van fer ahir una sessió en un saló auxiliar de l’edifici del Congrés amb la intenció de plantar cara a la decisió del president Nicolás Maduro de relegar-los a un paper secundari. L’excusa va ser la reunió d’una comissió consultiva per “analitzar i avaluar temes d’interès nacional i internacional i fer-ne seguiment”. Però, en el fons, en va sorgir un missatge al govern després de la implantació d’una Assemblea Constituent (ANC) amb poders absoluts, capaç fins i tot d’expulsar alts funcionaris i anul·lar qualsevol decisió de l’antiga Assemblea. La sessió es va produir en un clima d’alta tensió.

L’executiu està ara mateix en alerta, després de l’alçament armat de diumenge passat, quan uns 20 homes van intentar ocupar una caserna al centre del país. Maduro va acusar els Estats Units i Colòmbia d’estar darrere dels colpistes.

No s’esperen grans decisions de l’Assemblea opositora, però ha quedat clar que els diputats de la Taula de la Unitat Democràtica (MUD), l’aliança que reuneix tots els partits opositors, no deixaran el terreny lliure a la Constituent. La primera decisió de la nova assemblea chavista, que va ser elegida el 30 de juliol entre denúncies de frau electoral i que té com a finalitat última redactar una Constitució, va ser la destitució de la cap dels fiscals, Luisa Ortega, que havia denunciat el govern per haver inflat l’índex de participació electoral, malgrat que esgrimeix un passat de fidelitat chavista. Diumenge, Ortega va participar en un acte de la MUD i va dir que en la nova ANC no van votar més del 15% dels ciutadans, molt lluny del 41% que va difondre el govern.

L’ANC es va donar dos anys de marge per redactar una nova carta magna que, segons ha promès Maduro, servirà per refundar el país i resoldre tots els problemes actuals, sobretot els econòmics. Mentrestant, l’Assemblea serà també el garrot del govern contra l’oposició, emparada com està sota el paraigua d’una suposada “legitimitat popular”.

Suports “forasters”

Amb tot, el començament de les sessions no ha estat plàcid. Diumenge, un grup de militars i civils va intentar ocupar una caserna a Valencia. El motí va provocar dos morts i va ser sufocat ràpidament per les forces lleials al govern. “Fa una setmana els vam guanyar amb vots. Avui, amb les bales hem guanyat el terrorisme”, va dir Maduro després d’acusar els colpistes de tenir suport des de “Miami i Colòmbia”. Després, va admetre que part del grup va aconseguir fugir amb armes que va robar de la caserna. “Ells ataquen amb el seu terrorisme i el seu odi; nosaltres, amb la nostra feina i el nostre amor”, va dir el president.

Mentrestant, creix la pressió internacional contra Maduro. Durant el cap de setmana, els països del Mercosur van aplicar contra Caracas la Carta Democràtica, fet que suposa la pèrdua de tots els seus drets com a país associat.

Avui es reuniran a Lima catorze ministres d’Afers Estrangers americans, inclòs el del Canadà. La reunió va ser una idea del president peruà, Pedro Pablo Kuczynski, que va decidir col·locar-se al capdavant del repudi regional contra la deriva autoritària de Maduro. De la trobada, almenys en podrà sortir una declaració conjunta, sense conseqüències pràctiques, però que deixarà clara la solitud política de Caracas.