El govern “no ens escolta”

CiU –ara PDeCAT– té una llarga trajectòria de govern amb majoria absoluta a la Pobla de Claramunt. En les darreres eleccions municipals, el consistori es va fragmentar més amb la irrupció del grup d’independents Participa! #volemunapoblamillor, que ara lidera l’oposició.

El portaveu d’aquest grup, Toni Mabras, creu que “l’equip de govern està tancat en banda, van a la seva i no escolten l’oposició”. Posa com a exemple dues propostes del seu grup, una per recuperar fonts del municipi i una altra per impulsar l’objectiu de residu zero: “Mocions que s’aproven per unanimitat i a l’hora de la veritat no es fa res, és decebedor.” Des de Junts per la Pobla, el socialista Frederic Marí també lamenta que “no ens tenen massa en compte” i Albert Duran (ERC) defineix el govern com “una majoria absoluta de les de sempre, de les qui dia passa any empeny”.

Mabras critica que a l’oposició “ens costa molt aconseguir documentació” i posa com a exemple la del pressupost, que es va debatre al darrer ple: “ens la van donar tard, malament i incompleta”.

Frederic Marí creu que el govern “va improvisant, no tenen projecte de poble i van tapant forats” i assenyala que “el pressupost d’inversions no es compleix mai”. Albert Duran lamenta que el que portem de mandat són “dos anys de paràlisi fins que ara es comencin a fer obres i projectes perquè estiguin a punt dues setmanes abans d’eleccions”. El regidor republicà posa com a exemple unes obres a l’entorn de l’escola, “un projecte de fa dos anys que ja tenia finançament i que s’està fent ara”, i critica que el govern faci un “ús electoralista d’una obra que no és de lluïment, és per la seguretat dels ciutadans”.

Una altra polèmica fou la reducció de les sessions plenàries ordinàries, que van passar a fer-se cada tres mesos. Des de Participa creuen que “anar al ple és un problema per ells, perquè des de l’oposició collem bastant” i així, “en lloc d’escoltar l’oposició cada dos mesos l’escolten cada tres”. Marí hi afegeix que “pensen que és com una febrada, i llavors quantes menys en tinguis, millor”, i Duran ho veu com un “intent per ocultar l’acció de l’oposició a l’opinió pública”.